Dignitat per al treball i desenvolupament sostenible i saludable: II Fòrum Internacional Delta de l'Ebre-BCN

Parlar d'excel·lència, salut empresarial i sostenibilitat, elements vitals en el II Fòrum Internacional, és parlar del futur del treball. Ara per ara, el treball, més enllà de la concepció del Llibre del Gènesi [i] i tenint en compte la Declaració dels Drets Universals [ii], segueix sent el veritable motor de la societat. En el treball conflueixen una sèrie de valors i creences que els individus i les organitzacions desenvolupen com a guia dels seus comportaments. Però el treball està subjecte a un entorn i a una societat en permanent evolució. La globalització i els avenços tecnològics acceleren el canvi generant controvèrsies entre les millores reals generades en la vida de les persones, que són moltes, i els danys que puguin ocasionar-se en determinats col·lectius de la societat. L'última crisi econòmica, que ha accentuat la desigualtat i la precarietat en el treball, posa en evidència que el model de creixement seguit no és l'encertat i per tant, caldrà reinventar-lo amb nous plantejaments de governs, d'organitzacions i de les mateixes persones per poder assegurar un treball de qualitat en el futur.

Han estat moltes les transformacions del treball. Deriven, a grans trets, del pas del treball manual amb simples eines individuals (artesanat) a les implicacions socials de les relacions laborals amb eines col·lectivitzades (tècnica i tecnologia), i el treball industrial supeditat a instal·lacions mecanitzades (maquinisme). Posteriorment, els ordinadors s’incorporen en el treball (societat de la informació i del coneixement), quan el treball intel·lectual va adquirint creixent importància. S'estan obrint nous horitzons en les implicacions de les noves tecnologies, com la connectivitat, el big data, la informàtica de les coses, la robòtica, la nanotecnologia, etc. Estem destinats a viure en una societat que cavalca a gran velocitat però plena de riscos i incerteses en el treball. Aquest és inestable, obligant a una formació permanent per poder seguir ocupant un lloc en aquest futur, però al mateix temps, seguim necessitats d'un Estat que vetlli per generar un treball digne per a tothom, un fet que l'economia de mercat no pot assegurar.

Centrats en l'ampli i complex concepte de "món del treball", i entenent que aquest abasta totes les formes d'activitat, hem de situar-nos davant el concepte mateix d’"empresa" com a esforç col·lectiu generador de riquesa i com a element central en la construcció de la nostra identitat [iii], independentment de les nostres limitacions o discapacitats, gènere, ètnia i edat. Tots podem aportar el nostre talent a les organitzacions per generar valor, al mateix temps que créixer i desenvolupar-nos com a persones. Les dinàmiques que s'estableixen des de la solidaritat, la generositat i la gratitud ens porten a la inclusió per afavorir la multiculturalitat i la riquesa de la diversitat, variables que defineixen l'equilibri de qualsevol sistema orgànic o animal. D’aquesta manera, l'empatia i el principi d'Igualtat haurien de guiar les nostres vides com a "persones", dins i fora de la feina.

L'ètica és un dels valors empresarials essencials que s'imposa a les organitzacions per la pressió de ciutadans i consumidors. El papa Francesc va manifestar que el treball és capaç d'aportar a l'individu dignitat [iv]. Hi ha moltes accepcions del treball, i algunes d'elles es vinculen al valor afegit que genera i a la necessària amabilitat que el dignifica, gratificant les relacions. Això també té a veure amb la innovació i el desenvolupament, o la correspondència entre el que podem donar i rebre d'aquest, més enllà d'un salari. Les organitzacions sense ànim de lucre, a través de programes de voluntariat, i les empreses d'economia social, totes dues amb un pes creixent en la societat, s'organitzen per cobrir necessitats essencials. Però de la mateixa manera, hi contribueixen les altres organitzacions des de programes efectius de responsabilitat social.

Podem atorgar al treball un paper dinamitzador capaç de generar noves formes d'activitat i d'empreses per donar resposta a tot tipus de necessitats, però també, un paper transformador de la societat per la capacitat de reorganitzar el sistema davant dels desequilibris generats. Hauria de desenvolupar-se un model empresarial productiu i proactiu que persegueixi el bé comú, que la societat ha de premiar. En altres paraules; no cercar el benefici d'uns pocs a costa de molts altres, sinó el benefici de totes les parts, respectant els drets essencials, relacionats amb la persona, la cultura, la societat i el medi ambient.

Emplacem al món empresarial, davant un nou paradigma, a "humanitzar" les organitzacions, siguin grans o petites companyies. Les primeres haurien d’assumir més responsabilitats en suport de les empreses d'economia social i de les pimes, interactuant entre elles pel bé de la societat. Es tracta d'una nova cultura empresarial, capaç de generar llocs de treball saludables, en el qual, comandaments i treballadors participin activament en la millora contínua, en tots els àmbits, protegint i promovent salut, seguretat i benestar de tots els membres de l'organització, de les famílies i de la comunitat, així com la mateixa sostenibilitat de l'organització. Tinguem en compte que la primera responsabilitat social de les empreses és sobreviure amb dignitat. Aventurem el desenvolupament d'espais de treball que connectin l'optimització del capital humà, social i psicològic, i la maximització de l'estratègia de negoci en la recerca d'eficiència d'organitzacions i/o empreses capaces d'atreure, desenvolupar i retenir el talent. D’aquesta manera, s’aconsegueix la implicació de l’equip humà, i alhora, permet tenir èxit en la generació de valor i en la reducció de costos, normalment abundants per ineficiències, inoperàncies o negligències. En definitiva, per construir empreses competitives en el camí de l'excel·lència. Es tracta de sortir vencedors en la batalla per humanitzar els processos interns i externs de les organitzacions, ja que aquest és el futur que volem per a les noves i futures generacions.

Caldrà canviar moltes coses en coherència amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides per al 2030 [v]. Un d'ells, humanitzar el treball.

[I] Llibre del Gènesi 3:19 "Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la mateixa terra de la qual vas ser tret".

[Ii] La Declaració Universal de Drets Humans (art. 23) "Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball, a condicions equitatives i satisfactòries de treball la protecció contra la desocupació".

[Iii] Dejours, C. (2009) El treball és un element central en la construcció de la nostra identitat. I la identitat és la carcassa de la nostra salut mental, així que el treball no té una posició neutral: o afavoreix la nostra salut o la perjudica ".

[Iv] Sant Pere (Ciutat de Vaticà, Itàlia), que aquesta setmana va coincidir amb el Dia del Treball (l'1 de maig), el cap de l'Església catòlica, davant milers dels seus seguidors, ha qualificat la societat actual d'injusta , ja que en el seu si no tots tenen la possibilitat de trobar feina. La dignitat, segons el papa, no és la que dóna el poder, ni els diners i ni la cultura. "La dignitat ens la dóna el treball i un treball digne".

[V] http://www.un.org/sustainabledevelopment/es/