Si bé és cert que fins ara el genoma d’una cèl·lula viva es podia modificar, ho feia d’una manera lenta mitjançant procediments que podien arribar a l’any de duració. A dia d’avui, l’edició del genoma és un procés més còmode i ràpid amb la tecnologia CRISPR (Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats), que ha reduit el temps de modificació a menys d’un mes.
Guillaume Filion, coordinador del grup ‘Arquitectura del genoma’ del Centre de Regulació Genòmica (CRG), explica el seu funcionament: “CRISPR és una forma de trencar l’ADN en una localització específica d’una cèl·lula viva. Quan l’ADN és quebrat, la cèl·lula es compromet a reparar-lo i dins d’aquesta reparació, es poden introduir mutacions. Per tant, la tecnologia CRISPR és un mecanisme simple per a mutar gens i fer-los disfuncionals”.
Estem davant d’una vertadera revolució de la genètica, d’un sistema fàcil d’utilitzar i que ha generat uns temps inferiors de feina i un abaratiment de costos, considerat com el descobriment de l’any per la prestigiosa revista Science. Filion ha manifestat que en les versions més avançades de la tecnologia CRISPR, “és possible forçar la cel·la de reparació de l’ADN a través de l’addició de noves seqüències en el genoma. D’aquesta manera, podem utilitzar CRISPR per substituir un gen o també afegir un gen a una cèl·lula viva".
La seva gran utilitat per a investigadors és posar a prova les seves hipòtesi científiques ja que com generen gens disfuncionals, es pot comprendre què fa aquest gen en una cèl·lula normal. Ja fa anys que existeix aquest sistema però els anys 2015 i 2016 han estat els de consolidació d’aquesta tecnologia, que ha mostrat tot el seu potencial per a desenvolupar la genètica.
Casos pràctics
La Universitat de Califòrnia Irvine (Estats Units) van presentar durant el darrer any el següent projecte: un mosquit modificat genèticament amb l’objectiu que no transmeti la malària. Si aquest tipus de mosquits s’alliberen a les regions on la malària es endèmica, transmeten el gen de la resistència a la infecció a les següents generacions, fet que implicaria una probable reducció dràstica dels afectats per aquesta malaltia.
També a Estats Units, a la Universitat de Harvard, s’ha dut a terme un projecte amb la tecnologia CRISPR i els porcs com a protagonistes amb el propòsit d’utilitzar aquest animal com a font d’òrgans per a transplantacions. El mètode d’edició genètica CRISPR ha permès eliminar una seixantena de retrovirus de l’animal que s’haguessin reactivat en el cos del pacient.
L’experiment més proper al caràcter humà s’ha produit a la Xina, on un grup d’investigadors ha modificat la línia genètica humana mitjançant un experiment amb embrions humans inviables amb l’objectiu d’erradicar 5.000 malalties hereditàries estranyes.
Filion ha confirmat que “la tecnologia CRISPR encara no ha estat aprovada pel tractament de malalties humanes. No tinc cap dubte que en el futur s’utilitzarà per curar tot tipus de malalties però passarà uns 10-15 anys abans que entenguem els perills potencials de la modificació del genoma humà".
