Que a l’obra tradicional només calgui encintar, pintar o enrajolar. Aquest és l’ideal de les construccions industrialitzades que comencen a estendre’s per fer més de pressa i amb més agilitat tot aquest procés. A PMP han estat pioners en aquest àmbit i fa més de quinze anys que s’hi dediquen. Van començar amb només les estructures, però ja han aconseguit que el 80% d’una nova construcció surti d’una fàbrica. És una solució que a més de superar la manca de mà d’obra actual en el sector, permet fer un control de qualitat exhaustiu. Ho explica Míriam Sánchez, directora de projectes de la companyia, que recalca que tenen un departament d’enginyeria important que s’encarrega de transformar el disseny dels arquitectes per poder-lo portar a fàbrica i que, en sortir, només calgui muntar i executar. “No deixem res per pensar”, diu Sánchez.
PMP és només una de les companyies que amb la seva presència a Construmat 2025 corrobora la tendència “de present” que té el sector. Segons explica Àngel Ortega, president del grup de treball de Rehabilitació d’Edificis d’Enginyers Industrials de Catalunya, a més de ser una solució a la falta de personal, la construcció industrialitzada pot ser una via per solucionar la necessitat d’habitatge, ja que redueix substancialment els períodes d’espera des de l’inici d’una obra fins a poder estrenar habitatge. “La construcció exigeix cada vegada temps més àgils”, alerta Ortega que augura un creixement d’empreses amb aquest fi.
La sostenibilitat, el denominador comú
La construcció industrialitzada ja fa alguns anys que va agafant força a Construmat i també la sostenibilitat. Mots com sostenible, verd, ecològic, o natural formen part de molts dels eslògans de les empreses expositores que volen demostrar als visitants que els seus productes vetllen pel medi ambient i la seva preservació amb productes respectuosos, reciclats o circulars. “La sensibilització la tenim”, diu Ortega, “ja no es concep cap empresa que no tingui la sostenibilitat entre els seus pilars”.
Molins en són tot un exemple. En aquesta nova edició del saló de la construcció presenten productes amb atributs sostenibles, és a dir, o reciclats o de baixes emissions. “En el 98% dels nostres formigons hem reduït les emissions de CO₂ en un 25%” explica Àngels Farré, responsable de màrqueting a Molins, “estem molt contents de fer aquesta aportació al nostre entorn”. Farré ha constatat que el seu client requereix cada vegada més compromís amb aquest eix, el de la sostenibilitat i que determinades mesures els ajuden “a connectar-hi”. Han pogut veure com altres empreses del sector segueixen la mateixa línia.
Amb la mateixa filosofia treballar i es mostra Fluidra, l’empresa líder equipament i solucions connectades per a piscines i wellness que disposa d’un departament d’R+D que treballa, precisament, per aconseguir màxima eficiència hídrica i energètica. A Construmat hi ha portat els productes de diferents segments com ara els sistemes de desinfecció, els robots de neteja o les bombes de filtració. En aquest àmbit, per exemple, exposen una bomba de filtre de perlita que té una capacitat molt més alta de retenció i no té consum d’aigua. Ho explica, José Pérez, responsable de Piscina Comercial per Ibèria i Amèrica Llatina de Fluidra que recalca que des de sempre la companyia ha treballat en pro de la sostenibilitat i amb sistemes i alternatives per recuperar aigua i reduir-ne el consum. Pérez destaca, però, que el consum de les piscines és “irrisori” en comparació a altres, malgrat que durant els darrers anys, amb la sequera extrema que ha patit el país, han estat clarament en el punt de mira.
Un espai per a la salut (i l’enginyeria)
Ben a prop de la sostenibilitat, la salut comença a marcar terreny en el sector de la construcció i cada vegada té més pes tant en els idearis de les empreses i els equips d’arquitectes com en els consumidors. El sol fet que Construmat aculli xerrades per reflexionar sobre l’impacte en la salut de la construcció ja és una mostra d’aquest canvi que està fent el sector i que s’està avançant. “Tots voldríem que els canvis fossin més ràpids, però fa vint anys a Construmat no hi havia estands que parlessin de salut”, ha detectat Milena Ràfols, enginyera industrial i presidenta del Grup de Treball sobre Entorn Edificat i Salut del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.
Ràfols ha participat en una taula rodona amb Cristian Vivas, arquitecte de Vivas Arquitectos, Robert Homson, director Materfad, Paula de Prado, investigadora postdoctoral al Barcelona Lab for Urban Environmental Justice ans Sustainability, i Sònia Hernández, que ha moderat ‘Ciència i arquitectura al servei de la salut: nous paradigmes de la construcció’. “Som conscients que el genoma defineix part de la salut, però l’exposoma és cada vegada més important”, ha advertit. L’enginyera ha defensat l’important paper de l’enginyeria en aquest nou model de construcció i la necessitat que professionals de diferents disciplines treballin de manera “transversal”. Considera que si es té en compte el “cicle de vida” cal tenir una “visió global” i ha defensat que l’enginyeria pot aportar aquesta visió general dels projectes.
