L'any 1986 va succeir l'accident nuclear més greu de la història a Txernòbil. Va ser a partir d'aquell accident quan va aparèixer el concepte de cultura de seguretat. La recerca oficial de l'accident va apuntar, entre altres causes, directament a l'incompliment dels procediments per part dels operaris, i a errors organitzacionals. En aquest cas, la falta d'actitud dels empleats va ser una de les raons que va desencadenar la catàstrofe.
Les empreses han dedicat recursos per millorar instal·lacions, han realitzat inversions en tecnologia i en nous equipaments, així com també s'han preocupat a establir procediments i normes. Amb totes aquestes mesures, han aconseguit reduir l'índex d'accidents, però tot i així segueixen succeint, i això és a causa que entra en joc altre factor, el factor humà. Per aquest motiu, serà igual d'important disposar d'equips i processos que permetin realitzar les activitats, així com dedicar temps i recursos econòmics a realitzar accions orientades a millorar el comportament de les persones, i a fomentar hàbits segurs.
Què és la cultura de seguretat?
La cultura de seguretat és la forma en la qual es valora i prioritza la seguretat en l'organització i té en compte el comportament que adopten les persones. Estem parlant a nivell de valors, creences i actituds, tant de forma individual com de col·lectiva enfront del compromís que s'adquireix amb la seguretat. En els projectes en els quals estic col·laborant, he comprovat que les empreses que han requerit implementar el nostre programa de cultura de seguretat no només volen aconseguir i mantenir un índex de 0 accidents, sinó que a més procuren augmentar la seva eficiència tractant de reduir els errors en la producció. Així doncs, aquesta experiència constata que aquest compromís amb la seguretat s'estén cap a l'excel·lència, ja que l'aposta és doble: fer créixer la seguretat, i repercutir favorablement en els nivells de qualitat.
Totes les empreses tenen el seu ADN, desenvolupen la seva pròpia cultura creant els seus valors, costums, creences, comportaments i polítiques internes. És curiós perquè des que accedeixes a una empresa pots percebre la seva personalitat, i els petits detalls com la forma d'estacionar els cotxes, el tipus de cartells i senyals o les normes d'accés, ja t'insinuen el seu compromís amb la seguretat. No obstant això, l'experiència obtinguda mostra que totes les organitzacions han d'adquirir uns aspectes comuns per a l'èxit del programa:
- Tenir un fort suport per part de Direcció. En aquest sentit, aquesta ha de liderar les accions dirigides a reafirmar el seu compromís.
- Fer partícip a tota l'organització perquè cada persona de forma individual prengui consciència dels riscos i sigui responsable de la seva seguretat i la dels altres.
- Fomentar el treball en equip per fer realitat el creixement organitzacional. Si una persona comet un error perquè decideix saltar-se una norma, aquest pot desencadenar un accident, amb el que l'equip també perd. No cal oblidar que tot això té conseqüències en la producció i, sobretot, pot comportar la pèrdua de vides.
- Incidir en el comportament a través d'observacions preventives. Però aquestes no només han de quedar-se en observacions, sinó que han d'anar més enllà convertint-se en converses perquè existeixi una comprensió i compromís d'actuació en un futur. Així doncs, és imprescindible la retroalimentació perquè la persona adquireixi consciència, i actuï de forma responsable sense supervisió.
- Retroalimentar de forma positiva els comportaments, ja que les persones actuem majoritàriament per les conseqüències de les nostres accions. La valoració per part dels nostres companys i supervisors seria un exemple.
- Treballar per corregir els comportaments insegurs i reforçar els comportaments segurs. Estem acostumats al fet que ens diguin el que fem malament, però hem de preocupar-nos a reforçar els comportaments positius per fer sorgir les actituds que desitgem que es converteixin en hàbits.
- Reportar. Avui dia no tenim informació si no disposem de mesuraments, valoracions i índexs que ens mostrin en quin moment ens trobem, i que ens permeten establir objectius cap a on volem arribar. Per a això, és fonamental tenir una eina de control i seguiment per mesurar l'evolució.
- Comunicar resultats. Finalment, haurem de fer extensible els resultats periòdicament a tota l'organització per compartir el creixement i fer-los partícips dels rendiments obtinguts. D'aquesta manera, el canvi de la cultura de seguretat s'inicia des de Direcció i es fa extensa a tota l'organització, amb la finalitat que la suma de totes les persones que formen part d'ella treballi per aconseguir el mateix objectiu. En aquest sentit, la constància, l'esforç i el treball de tot l'equip seran els motors per fer créixer la cultura de seguretat que l'empresa anhela.
Per finalitzar m'agradaria compartir una cita de Henry Ford que guarda relació amb l'exposat:
“Arribar junts és el principi. Mantenir-se junts, és el progrés. Treballar junts és l'èxit”.
Autora: Meritxell Ascariz. Consultora en cultura de seguretat. Unitat de negoci Process Safety de TÜV SÜD.
