El món serà millor amb robots si els humans també som millors
Nascut a Alep, Síria, el 1950, i resident a California des de fa més de 30 anys, el professor OUSSAMA KHATIB, director de l’Stanford Robotics Lab i president de la International Foundation for Robotics Research, va ser el conferenciant principal de la III Nit de la Robòtica. Considerat una autoritat mundial en la matèria, ens parla apassionadament sobre aquest sector oferint-nos, alhora, una visió humanista. Segons Khatib, els robots ja són part de la cadena de producció del sistema laboral. No els hi hem de tenir por. Treballarem en unitats mixtes en les quals el pilot serà l’humà i el robot serà la màquina que farà la feina feixuga o perillosa. El repte és educar bé els humans, diu, sobretot perquè facin un bon ús de la tecnologia. Al cap i a la fi, com assegura, els robots són màquines que sempre es poden desendollar i apagar.
És veritat que els robots substituiran els humans en el mercat laboral?
Aquesta és una pregunta que em fan molt sovint. Els robots podran substituir els humans en feines o projectes que requereixin molt de risc o que siguin perjudicials o perilloses com, per exemple, la mineria o l’exploració submarina a més de 1.500 metres per sota del nivell del mar. Tanmateix, l’humà sempre tindrà el control. Mentre els robots siguin màquines que puguis engegar i apagar, en mantindrem el control.
Com s’imagina el futur?
Viurem i treballarem envoltats de robots. El treball serà una combinació d’equip humà i robot. Ja hi som ara. Si s’hi fixa, mentre fa l’entrevista, hi és vostè i una gravadora, vostè i un ordinador, que també és una màquina. En el futur, serem unitats que treballarem conjuntament. Els robots són de metall i plàstic. Estan morts. Necessiten un humà per funcionar. Actualment, ja existeixen robots mèdics que, al quiròfan, podrien ser capaços d’operar sense cap humà, però, vostè es deixaria fer una operació per un robot que no tingués cap control per part d’una persona?
Quins són els reptes de la robòtica?
Un dels grans reptes a l’hora de programar un robot perquè faci quelcom és que necessitem saber com el cervell humà és capaç de fer que un braç, una cama o els ulls facin el que fan. Per tant, necessitem desglossar els passos que fa el cervell per activar determinades funcions i, després, pensar com el robot pot arribar a reproduir-les. Si juga a golf o a tenis, puc ajudar-la a millorar. A través d’un braç robòtic connectat a un ordinador, podem analitzar els moviments dels millors esportistes i ensenyar-los-hi perquè pugui reproduir-los. No és fantàstic això?
Quina és l’àrea que considera més important en el sector de la robòtica?
El veritable repte és l’habilitat del robot per interactuar en el món físic. Per nosaltres agafar el tap d’una ampolla d’aigua i enroscar-lo és molt senzill, però per un robot, no. El nostre cervell ha tingut milers d’oportunitats durant la nostra vida de saber quin n’és el pes, quina força cal fer per tancar-lo correctament, en quina posició ha de col·locar el tap per enroscar-lo... El robot només entén la programació i la determinació de posicions, angles i moviments. Per tant, que els robots siguin capaços de processar el sentit del tacte és una gran fita. Un robot no només ha de poder moure coses, estem treballant per crear un control multicontacte de manera que puguin ser sensibles al tacte. The Ocean One, per exemple, és un robot impulsat per intel·ligència artificial i sistemes de retroalimentació òptica que permet als pilots humans embarcats en un vaixell explorar les profunditats dels oceans. Una capacitat sense precedents controlada a partir d’un sistema de joysticks.
Com veu la robòtica a Catalunya? Què aconsellaria a la indústria d’aquí i als nostres enginyers?
He estat a Barcelona moltes vegades fent conferències organitzades pels col·legues de la universitat d’aquí, però també he assistit a reunions i visites a empreses del sector. Vaig visitar-ne una de molt jove ara fa deu anys, Pal Robotics, que tot just començava en un petit apartament. Aquest matí, abans de la conferència, els he anat a visitar de nou i he pogut comprovar la fantàstica evolució que han fet construint un dels millors robots no només a Europa, sinó a tot el món. Aquesta interacció mostra que la robòtica ja és a Barcelona. La ciutat hi està implicada, disposa de centres de desenvolupament, té empreses, organitza i acull conferències... A més, la universitat hi està molt involucrada i això és molt important. Un dels meus col·legues universitaris d’aquí ha començat un projecte de robòtica en el sec- tor de la cirurgia. L’esforç per fer créixer i construir no només mecanismes, sinó també resolent problemàtiques en l’actuació del robot, l’ha portat a obtenir una solució que va més enllà del seu projecte i, segurament, serà una revolució en el sector. Això el portarà a crear una nova empresa d’aquest àmbit.
He vist que hi ha enginyers joves apassionats i entusiasmats per la robòtica a Barcelona. La reunió d’aquest matí ha estat molt interessant. És molt estrany que una trobada acabi reunint tot el personal de l’empresa per fer-se una selfie. Això demostra que l’entusiasme pel que fem és mutu, ens apassiona, tant a ells com a mi.
Com valora la Nit de la Robòtica?
Me’n va parlar per primera vegada l’Alícia Casals de la UPC, que és una bona companya i amiga. Un dels primers workshops que vaig fer aquí es va organitzar on ella treballa. D’això ja fa molt de temps perquè a hores d’ara ja tenim més de 200 projectes que estan a punt de sortir a la llum per aportar respostes i solucions a la societat. La Nit de la Robòtica em remet als esforços del sector. Aquells esforços que l’Alícia i molts altres han fet per aportar aquesta tecnologia a la societat i unir els interessos de la indústria, la universitat i l’administració per interactuar i veure quins són els reptes que s’estan desenvolupant. Per això, estic tan content d’haver pogut participar en aquest acte i formar part de la comunitat de la robòtica a Barcelona. La indústria està progressant a un ritme molt ràpid per aportar noves aplicacions al món real.
Creu que el món serà millor amb robots?
Serà millor si els humans també som millors.
TEXT: EVA DÍAZ