Una tercera dessalinitzadora, a la Costa Brava, les estacions de regeneració d'aigua a Mataró i Figueres o una llei de transició hídrica. Aquestes són algunes de les mesures que el nou executiu català liderat per Salvador Illa ha aprovat aquest dimarts amb l'objectiu de posar les bases per a un nou model de gestió de l'aigua. El nou full de ruta ha de servir per garantir la seguretat hídrica i deixar de dependre de la pluviometria i reduir, també, l'impacte de l'aigual sequera. L'objectiu és assegurar l'autosuficiència de l'aigua necessària per al país sense dependre de les pluges. Per això, les actuacions se centren en un nom model per a produir nova aigua i millorar els ecosistemes aquàtics amb un millor sanejament, més controls d'aigua, entre d'altres.
Nova dessalinilitzadora
Els plans del Govern inclouen una nova planta dessalinitzadora d'aigua que no està prevista en l'actual planificació hidrològica fins al 2027. La nova infraestructura serviria per a incrementar la disponibilitat d'aigua en una zona que depèn de l'embassament de Darnius Boadella i de l'aqüífer del Fluvià-Muga. No s'ha concretat el municipi que acolliria aquesta dessalinitzadora.
A més, també es vol accelerar la tramitació per construir les dues actuacions de dessalinització previstes. D'una banda, l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, que passarà dels 20 als 80 hm³ de capacitat de producció i que aportarà 60 hm³ d'aigua a la xarxa d'ATL. Es preveu que aquesta planta estigui enllestida l'any 2028 i compta amb una inversió de 290 milions d'euros. De l'altra, la nova dessalinitzadora del Foix, amb capacitat fins a 30 hm³ i situada a Cubelles. La inversió, en aquest cas, és de 223 milions d'euros.
Llei de Transició hídrica
Amb l'acord de Govern s'encarrega al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica l'impuls d'una llei de transició hídrica per a assolir aquest nou model de gestió basant en la prevenció de l'ús, la circularitat, la innovació, la resiliència de les xarxes, la dotació de les infraestructures necessàries, la gestió dels boscos o l'aprofitament dels aqüífers subterranis com sistemes d'emmagatzematge complementaris. L'esmentada norma que s'haurà de proposar al Parlament de Catalunya ha de permetre garantir el recurs de l'aigua de forma segura i sostenible en el temps.
Millores en la potabilització en l'àmbit metropolità
El pla del Govern també preveu accelerar les actuacions per a millorar el funcionament i modernitzar les estacions de potabilització en l'àmbit metropolità com és la rehabilitació de la planta del Ter, que han de començar aquest mes de setembre i compten amb 102 milions d'euros de pressupost. El projecte preveu la construcció d'un nou dipòsit i una estació de bombament, així com la posada en marxa d'una unitat de desinfecció per ozonització i una nova instal·lació de desinfecció amb hipoclorit sòdic. Alhora, es preveu la rehabilitació dels filtres de sorra existents i la disposició de filtres de carbó actiu en gra. Les instal·lacions són dels anys seixanta.
També es vol posar fil a l'agulla a les millores de la planta potabilitzadora d'Abrera, que requereix la construcció de dos nous decantadors lamel·lars i la remodelació de les instal·lacions de filtres de sorra. La primera actuació està en licitació per 7 Milions d'euros, mentre que la segona s'ha fet aquest mes de juliol per 15. Es preveu adjudicar les obres abans d'aquest any per començar a principi de 2025. En aquest cas també es vol ampliar les instal·lacions d'electrodiàlisi reversible fins a 4 m³/s de capacitat de tractament. Aquesta planta, posada en servei a principis de 2009, permet millorar el gust i l'olor de l'aigua tractada. La prova pilot per al dimensionament d'aquesta segona fase acabarà a finals d'any. A continuació, s'elaboraran les conclusions a partir de les quals s'haurà de redactar el projecte d'obra a licitar. La previsió és disposar del projecte el 2025 per iniciar les obres durant el 2026.
A més a més, a la potabilitzadora de Sant Joan Despí es treballa per ampliar el tractament d'osmosi inversa per millorar la qualitat de l'aigua i facilitar-ne la incorporació al riu Llobregat, en situacions de greu sequera, d'una part del cabal de la Riera de Rubí.
Altres actuacions de millora
Amb l'acord de Govern també es vol millorar l'eficiència de les conduccions. Aquesta tardor també es preveu que comencin les obres per al desdoblament de l'artèria Ter-Trinitat per a reparar l'antiga canonada que presenta diverses fuites. A més a més, l'ACA també s'estan construint sis pous (3 a Montcada, acabats, i 3 a Bon Pastor) per aportar l'aigua a les futures plantes potabilitzadores de les mateixes poblacions que ja estan previstes.
Més aigua regenerada
Per tal de recuperar tota l'aigua i consolidar l'ús de l'aigua regenerada, en el cas del Llobregat es preveu l'execució d'una conducció pel trasllat de cabals d'aigua residual des de l'àmbit del Besòs cap a la depuradora del Prat de Llobregat, per permetre un funcionament a màxima capacitat de les instal·lacions actuals de regeneració i impulsió (amb un cabal d'entre 250 i 500 l/s). Aquesta mesura, que ha d'estar en servei abans del 2027, serviria per a incrementar la producció d'aigua regenerada. Ja en l'horitzó del 2033 es preveu que estigui en funcionament l'Estació de Regeneració d'Aigua del Besòs.
A Mataró i Figueres també s'avança en la construcció dels tractaments de regeneració de les respectives EDAR per disposar de més aigua per a la recàrrega dels aqüífers i més recursos per a usos agrícoles.
A banda d'actuacions en infraestructures, la nova estratègia vol potenciar les mesures per a la millora de la gestió dels boscos per recuperar aigua blava, a més d'iniciar estudis per a la protecció de les aigües freàtiques i de pluja davant la contaminació amb aigües residuals estudiant en cada cas la possibilitat d'evitar el seu drenatge directe a través de les xarxes de clavegueram per retornar al medi o incrementar el recurs. També s'estudiarà l'impuls de les modificacions necessàries en matèria d'habitatge per garantir estalvi d'aigua i reutilització d'aigües grises, malgrat que sigui una competència municipal.
