Les plaques solars fotovoltaiques van aparèixer per revolucionar el nostre món amb un gran canvi de paradigma: consumir la teva pròpia electricitat i no dependre, o dependre menys, de les companyies subministradores. Clarament, una opció sostenible i molt popular entre tots per aprofitar l’energia solar.
I és que un cop superat el malson de “l’impost al sòl” per part de l’estat espanyol segons Decret Llei 900/2015 del ministre Soria (derogat el 2018), i ajudats, ni que sigui a nivell psicològic (ja que no arriben mai els fons), pels Next Generation, a Espanya hem passat de produir el 4% de l’energia amb solar fotovoltaica l’any 2015, al 17%, el passat 2022.
En termes de producció independent, i d’estalviar en la factura energètica de cadascú, és un gran pas. No obstant, amb la gran proliferació d’aquests sistemes, topem amb problemes que no teníem fins ara. Aquest panells s’instal·len normalment a les cobertes dels edificis existents i comporten riscos addicionals en termes d’incendis. Addicionalment cal tenir en compte el seu manteniment, cal tenir en compte la seguretat de les persones que accedeixen a mantenir-los, i també caldria tenir en compte el seu posterior reciclatge.
Anem per parts;
En matèria de riscos d’incendi, a aquesta tecnologia li manca una regulació específica. Tot i que van apareixent instruccions de bombers, ajuntaments o obligacions per part de companyies asseguradores, no hi ha indicacions legals clares i contundents per a la seva instal·lació a les edificacions. Els riscos associats als panells en cobertes, d’acord amb la Fundació d’Investigació de la NFPA, són diversos i requereixen de mesures de prevenció i protecció adequades. Destaco:
- Sostres combustibles, on l’incendi es propagui pel propi panell de coberta, impossibilitant que el elements d’extinció interiors com BIE’s o ruixadors, si n’hi ha, faci cap tipus d’efecte.
- Ignició sota els panells per incident elèctric, com ara arcs o curtcircuits que emeten calor i causen l’incendi. També poden ser anomalies en el disseny del panell o del cablejat.
- Detecció retardada de l’incendi per no veure’l ràpidament com seria en una zona interior, amb el conseqüent endarreriment en la comunicació de l’incendi.
- Reducció de l’espai d’accés a bombers i impossibilitat d’obrir forats en coberta per extreure fum.
- Riscos elèctrics per al personal d’intervenció.
Per aquests motius, a vegades, l’estalvi econòmic que suposa a una empresa instal·lar aquests panells, pot quedar compensat per l’augment de la prima de la companyia d’assegurances.
En matèria de manteniment i seguretat, cal tenir en compte funcions lògiques de manteniment i de la seguretat de les persones. Es pot destacar:
- Desgast avançat de la coberta per l’augment d’activitat de manteniment de panells.
- Impossibilitat, o molta dificultat, de fer manteniment en les zones on hi ha panell en cas de filtracions d’aigua.
- Obligació de donar un accés a la coberta on abans no calia.
- Perills afegits per les persones que fan manteniment en quant a risc de caigudes en façanes o claraboies, on cal protegir amb baranes i altres elements per evitar caigudes segons RD486/97.
En ocasions, ens trobem també que, per desconeixement del risc, s’instal·len panells sobre cobertes on no s’hi haurien d’instal·lar com sales de calderes, magatzems de productes perillosos o altres espais amb riscos especials.
Estem, doncs, en una etapa en la que l’auge d’aquest tipus d’instal·lacions s’ha produït de forma accelerada, quan no hi havia regulació per prevenir l’impacte sobre l’edificació i els riscos associats. Seguirà, probablement, una etapa d’accidents dels quals, com a fruït, esdevindrà un aprenentatge i una regulació. Desgraciadament, el legislador no ha tingut l’encert d’anticipar-se i fer prevenció.
Els actors que hi intervinguem en aquesta etapa encara fosca estem convocats a tenir en consideració no només l’oportunitat econòmica, o els beneficis ambientals, sinó també els aspectes de seguretat de l’edifici i la instal·lació.
