“El repte és dissenyar productes més barats amb el mateix ús”

L’empresari i enginyer Joan Vila (La crisi des de la trinxera) sosté que, més que una crisi, la situació actual és una revolució. Sobre la independència de Catalunya, creu que Europa no la permetrà perquè Espanya tindria un deute del 130% del PIB que no podria retornar.

Què ha fet que aquesta crisi sigui diferent de les anteriors?
Doncs que ens ha caigut el model. Fins ara hi havia crisis de demanda que s'arreglaven amb solucions de manual. Però el model econòmic estava basat en excés en el sector immobiliari. I la ind´sutria i el sector hosteler estaven invertint també en l'immobiliari i la crisi se'ls va endur.

En la seva diagnosi, deixa molt malparades les elits dirigents. Ens en sortirem amb els mateixos líders?
No. No pot ser que la generació que va assumir el poder als anys setanta encara hi sigui. Cal deixar pas als joves. Aquesta elit ens ha dut a la crisi saltant-se la bona praxi financera i actuant sense moral. Més que una crisi, això és una revolució.

Tenim líders de recanvi?
Segur, però no els deixem aflorar.

Tenim més gent formada que mai en la història

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"174","attributes":{"alt":"","class":"media-image","typeof":"foaf:Image"}}]]

Joan Vila

El perfil d’enginyer encaixa en les elits dirigents?
Jo ho defenso. Critico el col·lapse dels economistes perquè han dut la societat a ser excessivament financera, i s’han obli· dat de la producció. L’enginyer veu l’economia més des del punt de vista de la producció.

Ha estat excessiva, l’austeritat?

Sí, però era inevitable. El problema d’Espanya és que des del 1999 entra en un cicle catastròfic comprant més béns i serveis a l’exterior que no pas venent. Fins al 2011, Espanya ha perdut el 30% del PIB, 380.000 milions d’euros. Per recu· perar aquesta xifra, passaran vuit o nou anys i la societat no ho aguantarà.

I com ho capgirarem?

La crisi també neix amb l’entrada de la Xina al sistema pro· ductiu mundial i això xucla la riquesa a Europa i als Estats Units. La Xina aportarà, fins al 2025, 1.800 milions de nous consumidors i això incrementarà el preu de les matèries pri· meres, la qual cosa farà abaixar el poder adquisitiu de la gent. El gran repte és dissenyar productes més barats amb la ma· teixa funció d’ús.

Per què les ind´sutries no van saber seduir el sector financer per obtenir finançament?
Perquè era impossible. Durant la bombolla immobiliària, els bancs no tenien especialistes en ind´sutria i només valoraven la solvència hipotecària. Els calen enginyers especialistes en teconologia per valorar els riscos dels projectes.

Els bancs no han donat finançament a les pimes en molts anys. De qui és la culpa?
De tothom. Les empreses estaven tan espantades que no tenien ni proyectes. la feina era tenir liquidat i aguantar la tresoreria. Ara ja inverteixen en projectes i en augment de producció.

El nostre model econòmic és prou potent per mantenir una Catalunya independent?
Catalunya representa el 22% de la recaptació de tributs, el 25% de l’exportació, el 25% del turisme i el 35% de les pa· tents de l’Estat. La patacada d’Espanya seria tan gran que no crec que ens deixin ser independents. Espanya es quedaria sense ingressos, sense model econòmic i tindria un deute del 130% que no podria retornar. Per tant, els països creditors obligaran Espanya a una negociació forçosa amb Catalunya i que ens sigui beneficiosa.

I això no és frustrant per a algú que es declara a favor de la independència?
Sí, però com a professional estic acostumat a relativitzar les coses. Al final, resoldrem els problemes que tenim, com la llengua, el finançament... Si ens fem independents, hi ha el perill del col·lapse d’Europa.

En l’àmbit energètic, quins han estat els interessos per eliminar les primes i no obrir les portes a les renovables?
Han xocat dos factors: la penetració programada de l’eòlica i el descontrol de la fotovoltaica. A més, les elèctriques es van tornar a enlluernar amb les centrals de cicle combinat de gas. I amb la crisi va baixar el consum i la impossibilitat d’amor· titzar les inversions. La solució passa per aturar la producció de carbó.

Com l’ha influït la passió per l’excursionisme en la vida professional?

M’ha aportat el valor del sacrifici i la visió a llarg termini. I també la solidaritat del treball en equip. 

 

TEXT: Carles Aluju
FOTO: Isabel Marquès
El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.