"El sector de l’aeronàutica ofereix projectes a llarg termini, on s’apliquen tecnologies capdavanteres, i llocs de treball altament qualificats"

Íñigo Gurrea és enginyer industrial mecànic per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Barcelona i ha cursat un Programa de Desenvolupament Directiu (PMD) a ESADE. Des que es va unir a SENER, l'any 1997, ha exercit entre altres posicions la de director de projecte i cap de la Secció Mecànica de Barcelona i és, actualment, director d'Aeronàutica i Vehicles.

Quines oportunitats ofereix el sector de l’Aeronàutica?

El sector de l’aeronàutica ofereix projectes a llarg termini, on s’apliquen tecnologies capdavanteres, i llocs de treball altament qualificats.

Quines són les tendències que marcaran el futur del sector aeronàutic?

Les grans tendències que mouen el mercat, ja des de fa uns anys, són la millora en els costos d’operació i la reducció de les emissions contaminants. Per fer front a aquests dos grans desafiaments hi ha línies de treball diverses, entre altres: la reducció de pes aplicant materials compòsits o nous aliatges d’alumini, el avió més elèctric, les turbines més eficients tipus “geared turbo fan”...

Una altra tendència, de més petita escala, però que pot tenir un efecte important a curt termini, és la irrupció del avions de passadís únic en rutes intercontinentals. Pot haver-hi una quantitat important de passatgers que es desviïn, en els trànsits transatlàntics, des de les connexions entre hubs amb grans avions de passadís doble cap a connexions entre aeroports més petits amb avions també més petits. Així sembla que ho estan interpretant les companyies de baix cost i pot significar un cop dur a la part més rendible del compte de resultats de les companyies tradicionals. També té un efecte important sobre el tipus d’aeronau que es demanda, ho estem veient amb la demanda del A321 LR, que a més a més, de moment, no té un equivalent real a Boeing.      

Finalment, l'ús d’aeronaus no tripulades per les més diverses aplicacions és una de les tendències que crea més excitació, ja que fa relativament poc que és tecnològicament factible. Estem vivint un moment en el que sembla que d’aquí uns anys tot ho faran aeronaus no tripulades i, efectivament, tenen moltes aplicacions tecnològicament possibles, però cal veure si a més de possibles són rendibles.

Què li pot aportar el sector de l’Aeronàutica a un país com Catalunya?

Llocs de treball altament qualificats. Desenvolupament de tecnologies que després són aplicades a altres sectors. Estabilitat en els cicles econòmics, la aeronàutica té els seus propis cicles que en general no coincideixen gaire amb els cicles macro econòmics. Per altra banda, és un sector que no es pot deslligar del d’espai i defensa, en el que el pes institucional és clau i on l’efecte multiplicador de les inversions públiques és molt important.

Quines indústries es poden veure implicades en paral·lel a l’evolució del sector aeronàutic?

El sector de l‘aeronàutica en el sentit més ampli està relacionat amb indústries que van des del turisme a la ciència de materials.

Si ens centrem en el desenvolupament i la fabricació d’aeronaus, tenim fabricació de components metàl·lics mecanitzats, compòsits, motors elèctrics, sensors de diferents tipus, sistemes electrònics, tèxtils, quantitats increïbles de línies de codi, cablejats, línies de muntatge automatitzades... la diversitat d´indústries implicades és molt alta.

La proximitat amb Toulouse, quines oportunitats aporta a l’aeronàutica catalana?

Toulouse i Hamburg són els dos grans pols de la aeronàutica comercial a Europa per la importantíssima presencia del Grup Airbus. Al voltant d’ells hi ha un ecosistema d'empreses que van des de proveïdors directes (TIER 1), moltes vegades grans multinacionals com UTC, GE... a petits tallers molt especialitzats (TIER 3). Això ens dóna l'oportunitat tant d’atreure grans proveïdors (TIER 1) que valorin la proximitat a Toulouse com de que empreses locals puguin donar el salt a ser proveïdors.

Per als propers anys, Europa exigeix reduir de manera substancial el pes de les aeronaus. Què suposarà això per a les empreses? Estan preparades o en procés per complir amb aquestes demandes?

La reducció de pes en les estructures és una constant en las aeronaus, ja era un factor clau en els inicis de l'aeronàutica per aconseguir fer volar avions amb motors amb poca densitat de potencia, i ho és ara on el pes té un efecte decisiu en el consum de combustible y la eficiència. Durant les dues últimes dècades s’han produït importants avenços amb els materials compostos i les seves aplicacions, avui potser els nous aliatges d’alumini prenen en part el relleu. Però la reducció de pes no s’ha de limitar a les estructures, si no que s’ha d’estendre a totes les parts de les aeronaus, potser en els sistemes és on encara s’ha fet poc èmfasi en aquesta necessitat de reducció de pes i, per tant, a on hi ha mes recorregut.

Quant a la inversió en R+D+i, de quins percentatges estem parlant? Estan en la línia d’altres països europeus?

En les empreses del sector aeroespacial, la inversió en R+D+i pot arribar fàcilment fins el 15% de la facturació. Aquestes inversions es divideixen en dos grans blocs: el desenvolupament de noves tecnologies, materials, processos, que han de ser constants, i el desenvolupament de nous productes que es produeix fonamentalment quan hi ha el llançament d’un nou avió.

El desenvolupament de nous productes, components d´un nou avió, moltes vegades assumint en part o totalment el risc econòmic, implica tenir una visió estratègica a llarg termini i la capacitat financera per suportar inversions continuades durant 2, 3 o més anys que nomes comences a recuperar 5 o 8 anys després, quan l’avió comença a vendre’s, això si, tens retorns assegurats durant els següents 20 anys. El suport públic per aguantar aquets períodes d’inversió intensius és fonamental.

Què consideres que es valora d'un titulat en Aeronàutica a l’hora de trobar feina?

Les empreses aeronàutiques i els projectes aeronàutics, són en la seva majoria transnacionals, per tant la projecció internacional i els idiomes, en aquet cas l’anglès però també el francès, són fonamentals.

El rigor és un altre factor, molt important per qualsevol enginyer, però clau en el cas de l’enginyer aeronàutic, ja que qualsevol errada a 27.000 peus té moltes probabilitats d’acabar malament.