La subhasta del Servei de Resposta Activa de la Demanda (SRAD) per al segon semestre de 2026 confirma la maduració del mecanisme. La flexibilitat de la demanda continua sent essencial per a la seguretat del sistema elèctric, però ara es contracta amb criteris més exigents i amb més control del cost. El preu marginal baixa fins als 42,62 €/MW i hora, en un entorn més competitiu on la preparació tècnica, la verificació i l’estratègia d’oferta esdevenen determinants per a la indústria.

Red Eléctrica ha publicat els resultats definitius de la subhasta del SRAD corresponent al segon semestre de 2026. El resultat confirma una tendència rellevant per al sector energètic i industrial: la demanda flexible continua sent necessària per garantir l’equilibri del sistema, però el seu valor s’assigna amb més rigor econòmic i operatiu.

La subhasta, celebrada el 28 de maig, ha comptat amb 36 proveïdors habilitats i una potència total disponible de 2.999 MW. D’aquests, s’han presentat ofertes en 261 blocs, per un volum total de 2.413 MW. Finalment, s’han adjudicat 1.775 MW, disponibles durant 2.358 hores entre l’1 de juliol i el 31 de desembre de 2026. El preu marginal resultant ha estat de 42,62 €/MW i hora.

Una de les lectures més destacades és que no s’ha adjudicat tota la potència disponible. Els 1.775 MW assignats representen aproximadament el 76% del requisit inicial, que era de 2.339 MW. Aquest fet no indica manca d’interès, sinó un canvi en la manera com el sistema selecciona la flexibilitat que necessita.

La clau es troba en la nova regla de tolerància al gradient del cost introduïda per la CNMC. Aquesta regla permet deixar fora determinats blocs quan la seva incorporació incrementa de manera desproporcionada el cost total de la subhasta. En un mecanisme de preu marginal com el SRAD, un bloc petit amb un preu elevat pot acabar fixant el preu aplicable a tota la potència adjudicada.

Aquest canvi evidencia una maduració del mecanisme. La subhasta ja no persegueix únicament contractar el màxim volum possible de MW, sinó obtenir la flexibilitat necessària a un cost raonable per al conjunt del sistema. En aquest context, la qualitat de l’oferta, la seva posició en la corba de preus i l’eficiència econòmica guanyen protagonisme.

La comparació amb el primer semestre de 2026 també és significativa. En aquella convocatòria, el preu marginal va ser de 65 €/MW i hora. En aquesta segona subhasta baixa fins als 42,62 €/MW i hora, una reducció aproximada del 34%. Tot i que el segon semestre incorpora més hores de prestació, la retribució per MW es redueix de manera clara.

Com a exemple, 1 MW assignat en el primer semestre de 2026, amb 2.279 hores i un preu de 65 €/MW i hora, obtenia 148.135 € per disponibilitat. En el segon semestre, el mateix 1 MW, amb 2.358 hores i 42,62 €/MW i hora, obtindria 100.485,96 €. La diferència és de 47.649,04 € menys, equivalent a una reducció aproximada del 32%.

Aquest descens no resta importància al SRAD, però sí que en canvia la lectura econòmica. La flexibilitat continua tenint valor, però el mercat és més competitiu. Ja no n’hi ha prou amb disposar de capacitat per reduir consum: cal identificar-la correctament, mesurar-la amb precisió, acreditar-la i presentar-la amb una estratègia d’oferta adequada.

Des d’un punt de vista tècnic, el SRAD no s’ha d’entendre com una simple interrupció del consum. És un servei de balanç que permet a l’operador del sistema disposar de consumidors capaços de reduir temporalment la seva demanda quan cal reforçar les reserves. Aquesta capacitat és especialment important en un sistema amb una penetració creixent de generació renovable.

Per a la indústria, el SRAD continua representant una oportunitat per fer valdre actius i processos que ja existeixen: fred industrial, bombaments, compressors, forns, línies auxiliars, sistemes de suport o processos modulables. El repte és transformar aquesta flexibilitat potencial en un servei real, verificable i compatible amb l’operativa industrial.

El SRAD es consolida com una eina clau per al sistema elèctric, però ho fa entrant en una fase més madura. El mecanisme continua reconeixent el valor de la demanda flexible, però penalitza la improvisació i premia les propostes ben estructurades. En un sistema cada vegada més renovable, electrificat i exigent, la flexibilitat industrial esdevé una capacitat estratègica.