El Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya es presentarà el 5 de juny

La Comissió de Medi Ambient dels EIC ha organitzat una jornada de presentació de l'estat d'elaboració del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (TICCC). En aquest acte s'ha fet públic que el proper 5 de juny es farà públic l'estudi, coincidint amb la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient.

La presentació de la jornada ha anat a càrrec de Josep Mª Serena, president de la comissió de Medi Ambient del COEIC i conseller del CADS (Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible). Serena ha donat la benvinguda als assistents i ha donat pas a Arnau Queralt, director del CADS. Queralt ha explicat que els impulsors de l'informe són CADS, l'Institut d'Estudis Catalans, l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic i el Servei Meteorològic de Catalunya, en col·laboració amb el Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC). Aquestes entitats han promogut que els autors fossin sintètics i que s'atrevissin a fer propostes pel proper fovern. Per tant, l'ingotme és molt pràctic". Arnau Queralt també ha matisat que l'acte "no és la presentació de l'informe en sí, sinó fer una prèvia i escalfar motors". Efectivament, la jornada ha servit per conèixer el context de l'informe i el seu procés d'elaboració.

En la seva intervenció, Joan Domènec Ros, president de l'Institut d'Estudis Catalans, ha subratllat que l'informe explica “el què passa i a on passa per poder predir que passarà en el futur”. Javier Martín-Vide, coordinador científic de l'informe, ha introduït el context del TICCC i els precedents de l'estudi. Així mateix, Martín-Vide ha informat que l'informe “tindrà heterogeneïtat de continguts, que completen 24 temes més un epíleg. És força exhaustiu i un bon exemple de col·laboració, fet que no és tan freqüent en el nostre sector”.

El primer autor que ha donat a conèixer els continguts del TICCC ha estat Marc Prohom, cap de climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya. Prohom ha avançat un petit compendi dels capítols 4 (Canvis observats en el clima de Catalunya) i 5 (Projeccions climàtiques a Catalunya) de l'informe.

De les conclusions del capítol 4 Prohom va destacar: “l'increment tèrmic és evident a Catalunya. Des de 1950 s'ha observat un augment anual de +0,23 ºC/dècada, a tots els àmbits. El senyal observat a la precipitació des de 1950 és menys clar amb un lleuger descens a escala anual (-1,2 dècada) i més marcat a l'estiu i a l'àmbit pirinenc”. I del capítol 5, aquestes: “Senyal molt robust d'augment de temperatura obtingut de tots els mètodes i models, a tots els horitzons temporals, a totes les estacions, a totes les subregions. En el període 2012-2021 hi haurà un increment de 0,8 ºC i en el període 2031-2050, serà de +1,4 ºC”.

Acte seguit, Agustí Sànchez-Arcilla, director del Laboratori d'Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya, ha desenvolupat la ponència Impactes, vulnerabilitat i adaptació: el cas dels sistemes costaners i la dinàmica litoral. Sànchez-Arcilla ha exposat tota una sèrie de recerques que ha desenvolupat la UPC i el Centre Internacional Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC). Per exemple, han investigat el nivell de pujada del mar, el transport de la sorra cap el litoral i l'erosió i la inundació de la platja de la Barceloneta. Sànchez-Arcilla també ha conclòs que els ports de la costa gironina serien els més afectats en cas de greus efectes motivats pel canvi climàtic.

A continuació, Ramon Garriga, ex degà del COEIC i ex director de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), ha introduït la temàtica energètica. Garriga ha dit que l’objectiu del capítol energètic del TICCC ha estat “veure on érem i cap a on hem d'anar. Partim de que les activitats de combustió són les responsables de la major quantitat d’emissions amb efecte hivernacle”.

Els continguts energètics s'han dividit en dues parts. La primera part ha exposat l'evolució del consum d'energia a Catalunya i els autors s'han trobat amb diversos problemes per extreure “conclusions fefaents”. El motiu és la manca de dades de consum d'energia primària (les més pròximes són de l'any 2009) i la dificultat d'atribuir el descens del consum energètic a la crisi econòmica o per les mesures d'eficiència energètica, o per ambdues.

Malgrat tot, per Garriga hi ha una conclusió clara, “la poca incidència de les energies renovables en el mix energètic. Hem perdut el tren i l'hem de recuperar”. La segona part del capítol analitza “cap a on anem. No hi anirem sols. Hem vist què es fa en el món. Per exemple, a EEUU i a Europa”.

Finalment, Garriga ha defensat que l'energia “necessita un canvi de paradigma de les tecnologies. No es poden posar pedaços i cal canviar el criteri en el model energètic”. Així mateix, Garriga ha demanat “un debat seriós i tranquil” sobre el futur de les nuclears. Seran necessàries “les xarxes intel·ligents que facilitin l'autoconsum i la capacitat d’emmagatzematge d'energia per mètodes absolutament novedosos amb materials que siguin fàcils d'aconseguir”.

La darrera intervenció de la jornada ha estat la de Iñaki Gili, tècnic de l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic. Gili és l'autor de l'epíleg que se centra en exposar les conclusions de la cimera COP21 de París, qualificada com a “un acord mínim que significa un punt d'inflexió”. Gili ha explicat que aquest acord és vinculant i que té força jurídica legal, malgrat que “això no vol dir que garantissin que els països el compleixin. S'ha fet un vestit a mida per a que EEUU pogués signar-lo, atès que el senat nord-americà ho hauria d'aprovar i segur que el tiraria enrere”.

TEXT: ALBERT LÓPEZ // FOTOGRAFIA: ALBERT LÓPEZ

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.