La temporada 2026 de la Fórmula 1 marca un abans i un després. La FIA ha redefinit pràcticament tots els àmbits tècnics del monoplaça amb un objectiu clar: més sostenibilitat, més avançaments i més protagonisme de l’enginyeria.
Aquests canvis han estat analitzats en detall per Ricard Aiguabella, actual Chief Aerodynamics Engineer de Xiaomi i exenginyer de l’equip Ferrari de F1 en la jornada tècnica “F1 temporada 2026. Nova reglamentació”, organitzada pel Grup de Treball de Motorsport del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. A continuació t’expliquem els principals canvis.
1. Electrificació al 50%: una nova era energètica
Què ha canviat?
- La unitat de potència passa a ser 50% combustió i 50% elèctrica.
- Es redueix la contribució relativa del motor tèrmic en el conjunt de la potència total.
- S’elimina l’MGU-H per simplificar el sistema.
- L’MGU-K incrementa notablement la seva potència (fins a aproximadament 350 kW).
- El combustible passa a ser 100% sostenible.
Com afecta?
La gran novetat no és només l’augment de potència elèctrica, sinó la nova filosofia energètica. La menor dependència del motor tèrmic en el balanç global obliga a una gestió molt més precisa de l’energia disponible.
L’eliminació de l’MGU-H respon a un criteri clar de simplificació tecnològica i reducció de costos, fet que ha estat determinant per facilitar l’entrada de nous fabricants. La nova unitat de potència és més rellevant per a la indústria de l’automoció, però també més exigent en termes d’eficiència.
Durant els tests s’ha observat que els equips prioritzen la regeneració en determinades fases del circuit per garantir màxima potència elèctrica en recta.
2. Aerodinàmica activa ampliada: reducció estructural del drag
Què ha canviat?
- L’aerodinàmica activa s’aplica tant a l’aleró posterior com al davanter.
- El sistema de reducció de resistència es pot utilitzar en tot moment.
- L’aleró posterior passa de dos a tres elements.
- Es redueix de manera estructural la resistència aerodinàmica del vehicle.
Com afecta?
El reglament 2026 no introdueix només un nou DRS: redefineix el concepte aerodinàmic del monoplaça. El cotxe està dissenyat per operar amb dos modes aerodinàmics: un d’alta càrrega i un de baixa resistència.
L’activació coordinada dels elements davanter i posterior manté l’equilibri del vehicle i evita comportaments inestables. La reducció del drag és una peça clau del reglament perquè permet compensar l’increment del pes elèctric i optimitzar el consum energètic en recta. Aquesta nova arquitectura aerodinàmica té un impacte directe en la manera com es gestionen els avançaments i en l’estratègia de cursa.
3. Eliminació del “porpoising”: fons completament pla
Què ha canviat?
- El terra deixa de funcionar com una ala.
- S’adopta un fons pla.
- Es posa fi al fenomen de porpoising.
Com afecta?
El reglament elimina l’efecte terra tal com s’havia concebut en el cicle anterior. La pèrdua de càrrega generada pel terra obliga a redistribuir la generació aerodinàmica cap a altres elements del cotxe.
Les primeres sessions de testing apunten a la desaparició de les oscil·lacions verticals que havien condicionat els últims anys. Aquesta modificació millora l’estabilitat i la consistència del rendiment, tot i que implica un equilibri aerodinàmic diferent.
4. Cotxes més petits i més lleugers
Què ha canviat?
- Reducció de la distància entre eixos.
- Reducció de l’amplada.
- Reducció aproximada de 30 kg en el pes mínim.
Com afecta?
El reglament aposta per monoplaces més compactes i amb menor inèrcia. Aquesta reducció millora teòricament l’agilitat en canvi de direcció i facilita el pilotatge en traçats més tècnics.
Tanmateix, la combinació entre menor pes i alta electrificació genera un nou equilibri dinàmic que encara s’està ajustant en fase de pretemporada.
5. Estratègia energètica: el nou centre del joc
Què ha canviat?
- Alta dependència de la regeneració.
- Sistema d’“overtake” basat en desplegament d’energia elèctrica.
- Major capacitat defensiva mitjançant gestió energètica.
- Increment del pes estratègic dels enginyers.
Com afecta?
La gestió energètica esdevé central. Els pilots no només administren pneumàtics i combustible, sinó també l’energia elèctrica disponible.
S’ha observat en testing que determinades corbes ràpides es negocien amb menor velocitat per maximitzar la regeneració i disposar de més potència en rectes llargues. Això pot generar diferències significatives segons el tipus de circuit: els traçats amb llargues rectes penalitzen especialment una mala gestió energètica.
Els enginyers adquireixen un paper encara més determinant, ja que l’ús òptim de l’energia condiciona tant l’atac com la defensa.
Una nova etapa abans de l’inici real
Amb només dues sessions de testing completades i sense cap Gran Premi disputat, les conclusions encara són provisionals. Tanmateix, Aiguabella recalca que el reglament 2026 ja ha evidenciat el seu enfocament estructural:
- Redefinició de l’equilibri entre combustió i electrificació (50/50).
- Introducció d’aerodinàmica activa per reduir resistència en recta.
- Simplificació del sistema híbrid amb eliminació de l’MGU-H.
- Combustible 100% sostenible.
- Major pes de la gestió energètica en el rendiment global.
Aquest nou marc tècnic ha coincidit amb l’arribada de nous equips com Audi i Cadillac, que s’incorporen a la graella en aquesta nova etapa. Tot i això, la temporada encara no ha començat i caldrà esperar els primers Grans Premis per mesurar l’impacte real d’aquesta reglamentació.
La Fórmula 1 entra en l’era de l’eficiència energètica. La potència punta deixa de ser l’únic indicador de rendiment: la capacitat d’administrar energia, optimitzar la resistència aerodinàmica i gestionar recursos en temps real es converteix en el veritable diferencial competitiu del 2026.
