Una bona gestió de les operacions logístiques en el terreny immobiliari pot reduir costos i, per tant, augmentar la competivitiat de les empreses. Tenir eines per millorar aquestes operacions logístiques no és fàcil i coneixedors d’aquesta solució, el grup de treball d’Immologística d’Enginyers Industrials de Catalunya, acaba de publicar el Llibre Blanc de la Immologística a Catalunya, una anàlisi de la situació actual i les tendències d’aquest sector, les millors pràctiques adoptades a les empreses i recomanacions per a l’optimització d’aquests espais.
“La intenció és fer una eina per a les empreses i professionals per posar en marxa projectes per a un edifici logístic”, explica en declaracions a Fulls d’Enginyeria Juanjo Vallvé, president de la Comissió, “la publicació vol ajudar a la presa de decisions i hem intentat plasmar tot el que necessita qualsevol professional”. Vallvé ha estat un dels impulsors del document i aquest dimecres, al costat d’altres membres del grup de treball i autors del contingut, l’ha presentat en el marc del saló SIL Barcelona, en una taula rodona moderada per Silvia Solanellas, partner Elaia Desnvolupament Sostenible i directora estratègica UPIC.
Els deu punts clau
El document elaborat pel Grup de Treball resumeix en un decàleg que Vallvé el defineix com “la línia de conceptes que volen posar en relleu i que s’han de tractar en un projecte logístic”. Aquests aspectes més rellevants són:
1. La industrialització de la construcció. Tindrà cada vegada més rellevància en un futur i impulsarà una transformació profunda en la manera de concebre i executar els projectes. Constructores i enginyeries caldrà que treballin de manera coordinada per integrar tecnologies avançades, processos digitals i criteris de sostenibilitat. “El futur immediat és la construcció industrialitzada”, ha assenyalat Goretti Torrella.
2. La intel·ligència artificial i la robòtica. Transformen la indústria logística i obliga a redefinir l’arquitectura i l’operativa dels espais logístics per fer-los més intel·ligents, eficients i adaptats a les noves exigències del sector.
3. La flexibilitat. És clau per al disseny de naus logístiques en un context que el cost del sòl és elevat i les necessitats operatives evolucionen ràpidament. Per maximitzar la rendibilitat i l’eficiència, la nau ha de permetre modulacions diferents, variacions de molls i accessos, canvis d’alçades i altells, etc., sempre seguint el que s’hagi previst en el projecte logístic. Així ho ha destacat Enrique Escribano, que considera que “un mateix edifici ha de poder albergar diversos tipus d’usuaris” de la mateixa manera que una oficina es dissenya “perquè diferents tipus d’empreses ocupin els mòduls”.
4. La importància de l'estètica i el disseny combinat amb la funcionalitat. La imatge de l'edifici logístic com a presentació d'una marca que aporta seguretat i garantia. En aquest sentit, Goretti Torrella ha remarcat que cal que un edifici sigui “útil” però també que es dissenyi “de manera agradable per a les persones que hi treballaran, les que el miraran des de fora i que transmeti, també, la marca del propietari”.
5. Minimització dels terminis que necessita l'Administració per l’atorgament de llicències, donant major crèdit al tècnic que firma el projecte.
6. Molta normativa i regulació. La normativa és necessària i convenient, però els enginyers consideren que cal compaginar-la amb una certa “simplicitat” a fi i efecte d’aconseguir una nau industrial logística que pot suposar una millora real per a la zona on s’implanta, tant per als seus habitants com per a l’economia. “Ens trobem que se’ns descarten projecte quan hi posem ‘logística’ però se’ns admet si hi posem ‘emmagatzematge i transport’” ha explicat com a exemple Errea.
7. La implantació del BIM (“Building Information Modeling”). Permet disposar d’informació detallada i actualitzada sobre tots els elements de l’edifici, facilitant la localització d’equips, la consulta de manuals, historial de manteniment i dades tècniques de manera ràpida i visual. El BIM ha transformat la gestió de manteniment i posada a punt en un procés més eficient.
8. Medi ambient i el benestar de les persones. En els darrers anys hi ha una major sensibilitat i aquesta es manifesta en les obres i en un increment de les aportacions en aquests àmbits a la redacció de projectes.
9. Polígons més preparats. En infraestructures i serveis, cada cop més els polígons industrials estan més preparats i hi ha una major disposició per part de l’Administració i els seus tècnics a valorar més positivament una implantació d'una nau industrial logística.
10. Innovació. L'enginyeria cal que segueixi la tasca de millora de solucions tècniques, constructives, etc. De mantenir una sana disconformitat, tant pel nostre ben fer professional com per una major valoració del nostre servei. En paraules de Cristian Oller, director de Prologis i president del Grup de Treball d'Immologística, "la indústria és innovació i ha d'estar a l'agenda del país perquè som el sector motor de l'economia". Ignacio Errea també ha destacat que els edificis logístics han de poder ser tractats "com un laboratori per experimentar novetats".
Eines per a la digitalització de la logística
El Llibre Blanc de la Immologística a Catalunya no és l’única publicació que Enginyers Industrials de Catalunya ha presentat al SIL Barcelona. Poca estona després, membres de la Comissió i en una taula rodona moderada per la sotsdirectora Laura Ivern, han presentat Estudi i consells de solucions per la gestió logística 2025. La publicació, en format digital, és una guia per acompanyar les empreses i els professionals a una millor aplicació d’eines i solucions tecnològiques en logística.
La presentació d’aquesta guia ha comptat Michael Loughlin, soci director de MAP Consulting & Technology i president del GT de tecnologies de la informació i la comunicació, Gonzalo Fernández, director de solucions de TI per la logística i membre del GT de tecnologies de la informació i la comunicació, Carlos Fernández, director de Netlogistik i membre del GT de tecnologies de la informació i la comunicació i Joan Josep Vallvé, president de la Comissió de Logística, han explicat detalls de la publicació i alhora, han reflexionat sobre la situació actual.
