Preparar el sistema per un possible rebrot futur i implantar els aprenentatges assolits després de la pandèmia de coronavirus. Aquests són els objectius que els enginyers i enginyeres que treballen al sector de la salut s'han fixat de cara als propers mesos. L'experiència de les darreres setmanes, en àmbits tan diferents com la logística del SEM, les infraestructures del CatSalut, la gestió hospitalària o el repartiment de materials per a centres sanitaris i residències, els ha permès veure les situacions a millorar i poder preveure una resposta més ràpida tant si es dona un rebrot de Covid-19 com si a la llarga, es dona una altra epidèmia del tipus que sigui. Ho han debatut membres de la comissió de Salut dels Enginyers Industrials de Catalunya, nascuda just el mes de febrer passat, en una jornada en línia organitzada precisament per posar en comú els aprenentatges de cadascun dels seus protagonistes.
Així, per exemple, des de la direcció de Logística i Infraestructures de l'Hospital Vall d'Hebron, Esther Tomàs, veu que de cara a un futur, els espais dels centres hospitalaris han de ser més diàfans per poder-ne garantir la polivalència. L'experiència en posar ''sang freda'' per crear places d'UCI en espais no preparats els ha fet veure la importància que aquests espais estiguin al màxim de preparats per poder acollir qualsevol tipus d'instal·lació. En poques setmanes, el Vall d'Hebron va poder passar de tenir 76 llits d'UCI a 250, a més d'augmentar els llits d'hospitalització i crear l'hospital de campanya al pavelló de Vall d'Hebron amb l'ajuda de l'Ajuntament.
De fet, aquest tipus d'instal·lacions impulsades per cada hospital, es van intentar gestionar des del CatSalut amb la construcció d'una instal·lació prop de Bellvitge, inicialment, o al voltant de Terrassa i Sabadell, en segon terme, que havia de ser també polivalent i de ràpida execució. La disminució dels contagis i les dificultats de governança van frenar el projecte, tal com ha explicat l'arquitecte i responsable d'Infraestructures del CatSalut, Martí Ballart, però se segueix treballant en una ''solució de sistema'' per gestionar futurs rebrots amb criteri de ''màxima eficiència''.
Centralització de compres i distribució
Un dels efectes de l'epidèmia del coronavirus al sistema sanitari va ser la manca de disponibilitat de material necessari als hospitals, des d'EPIs a respiradors, passant per llits o matalassos. La situació es va afrontar amb un encàrrec al Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) que es va encarregar de centralitzar en un gran equipament, la compra i la distribució del material intentant que ''fer perdre el mínim temps possible a l'hospital'' quan el rebés, i per tant,s 'havia de provar i deixar tot a punt d'ús. Es van arribar a gestionar 500 tràilers, 50.000 unitats de material per distribuir en uns 700 punts, entre centres sanitaris i residències.
Un d'aquests centres va ser l'Hospital Clínic. El seu director d'Infraestructures i Enginyeria Biomèdica, l'enginyer industrial Ferran Rodríguez diu que va saber de l'existència de la plataforma del SEM quan ja feia quinze dies que funcionava. Des del Clínic es va haver de resoldre una manca important de material. ''No és que diguis, ve la pandèmia i ens falten respiradors, sinó que és el caos i el sistema, a efectes d'equipaments, es col·lapsa perquè no hi ha res'', ha dit Rodríguez. Creu que la situació els ha ''endurit'' i que els hospitals no oblidaran el comportament de determinats proveïdors.
La també enginyera, Caterina Vidal, de Biorem, ha relatat la seva experiència en el repartiment de material sanitari, desigual al territori en funció de capacitats i demanda. Un dels aspectes que Vidal creu que ha de millorar és la ''planificació estratègica'' de tot aquest estoc i material, per evitar que en una altra pandèmia, sigui de que sigui, no s'arribi a ''primera línia'' amb el nivell d'incertesa d'aquesta ocasió.
