Els estudis d'enginyeria de les universitats públiques catalanes s'adapten a una realitat canviant

Cada curs, els centres intenten adequar l’oferta d’estudis a les demandes del mercat laboral. Actualment, “falten professionals qualificats en els àmbits de les energies renovables i tradicionals o bé especialitzats en noves tecnologies”, explica Francesc Giné, director de l’Escola Politècnica Superior (EPS) de la Universitat de Lleida (UdL). També han constatat que hi ha una manca de tècnics experts en tecnologies d’edificació sostenible o en mitigació mediambiental, tecnologies de control, automatització i optimització dels processos que permeten obtenir estalvis energètics.

En aquesta línia, el pròxim curs 2017-18, l’EPS de Lleida iniciarà un nou grau en Enginyeria de l’Energia i Sostenibilitat amb accés directe posterior al Màster en Enginyeria Industrial. El nou grau té com a principal objectiu formar enginyers especialitzats en energies renovables i la cura mediambiental des d’un punt de vista energètic. “Aquesta és la primera titulació d’aquestes característiques a Catalunya”, afirma Giné.

L’altra novetat d’aquesta escola serà la modalitat en formació dual al grau en Arquitectura Tècnica i Edificació, la qual ja implementa els estudis de màster (Màster en Enginyeria Informàtica i Màster en Enginyeria Industrial). Com assegura el director del centre, “la formació dual es basa en el principi de complementarietat dels aprenentatges en l’entorn acadèmic i professional, és a dir, l’estudiant es converteix en l’aprenent que estudia”.

En la mateixa universitat, però a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA), s’impulsa el doble grau en Enginyeria Forestal-Conservació de la Natura, que “neix del creixent interès de la societat actual en la natura i, en concret, en la gestió sostenible dels recursos naturals que permeti la conservació de la biodiversitat i el manteniment de la singularitat dels espais naturals”, afirmen des de la direcció de l’ETSEA.

Paral·lelament, i sense abandonar l’àmbit de l’enginyeria aplicada a l’àmbit geoforestal, l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM) ha reformulat el seu Grau en Enginyeria Minera com a pas previ al Màster Universitari en Enginyeria dels Recursos Naturals (sorgit dels històrics estudis superiors d’explotació minera a la capital del Bages) destinat a proporcionar una formació científica avançada en el camp de l’aprofitament i la gestió dels recursos naturals, que sigui respectuosa amb el medi ambient.

LA SOSTENIBILITAT, EIX VERTEBRADOR?

El concepte econòmic, social i ecològic de sostenibilitat també és protagonista en les novetats que presenta l’Escola d’Enginyeria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El títol emergent en Gestió de Ciutats Intel·ligents i Sostenibles arranca aquest curs 2017-18 com a títol propi, i el curs vinent, ja serà oficial. Segons Lluís Ribas-Xirgo, professor del Departament de Microelectrònica i Sistemes Electrònics de la UAB i coordinador d’aquest grau, “es busca dotar als futurs professionals i investigadors de l’àrea d’una comprensió dels fenòmens que tenen lloc a les ciutats i de les eines bàsiques per entendre com la tecnologia pot ajudar a fer que siguin sostenibles i sensibles als problemes dels ciutadans, inclosos els de salut, d’educació, de transport i de serveis”.

ENGINYERIA MULTIDISCIPLINÀRIA

Totalment diferent és l’àmbit del nou grau de l’Escola Superior Politècnica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). El grau en Enginyeria Matemàtica en Ciència de Dades neix amb la voluntat de formar enginyers per al món digital “en què cada vegada estem més immersos i aconseguir que tinguin el mateix valor que els enginyers industrials han tingut i tenen actualment”, constata Xavier Binefa, professor del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF i responsable del grau. El punt clau de la formació ha de ser la competència en l’extracció d’informació de la quantitat enorme de dades que ens envolta i saber treure’n valor per a la posterior presa de decisions. “Això requereix tres àmbits de coneixement que no estan junts en cap titulació existent: gestionar grans quantitats de dades, fer-ho amb dades de tota mena i, per últim, tenir elements per prendre decisions fonamentades en la informació obtinguda”, afegeix.

En la mateixa línia es troba el grau en Ciència i Enginyeria de Dades, que s’impartirà entre l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) i la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME), totes tres de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Aquesta titulació respon a la necessitat de “formar graduats amb una visió multidisciplinària de l’enginyeria i capaços de fer front als reptes que planteja un entorn tecnològic en evolució i que es basa, en bona part, en sistemes computacionals que generen i analitzen quantitats massives de dades”, comenta Xavier Cañavate, vicerector d’ordenació Acadèmica de la UPC.

També a la UPC, però en aquest cas a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), neix el grau en Enginyeria d’Automoció, que respon a la demanda de la indústria de l’automoció d’enginyers amb uns coneixements específics, que dominin a fons tant el producte –l’automòbil i els seus components– com el procés de fabricació –la producció i la gestió econòmica–. “L’objectiu és formar professionals amb una visió integral de la indústria de l’automoció i de tota la cadena de valor”, indica Cañavate. El grau compta amb una alta implicació del teixit empresarial a través del Clúster de la Indústria d’Automoció a Catalunya, que ha col·laborat en la posada en marxa de la titulació.

MÀSTERS NOUS PER AL CURS 2017-18

MÀSTER INTERNACIONAL EUROPEAN FORESTRY

Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la Universitat de Lleida (UdL).?Competències en l'ús de programes informàtics específics de l'ambient forestal, en l'anàlisi i valoració de les implicacions mediambientals a l’activitat professional i en la creació i coordinació de grups de treball transnacionals.

MASTER’S DEGREE IN APPLICATIONS AND TECHNOLOGIES FOR UNMANNED AIRCRAFT SYSTEMS (DRONES)?

Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) de la UPC.  Ofereix una formació especialitzada en l’àmbit de les aplicacions dels drons, tant pel que fa als aspectes tècnics com als aspectes legals i econòmics.

MÀSTER INTERUNIVERSITARI EN ESTUDIS AVANÇATS EN DISSENY (MBDESIGN)?

Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB); Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG); Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) —totes tres de la UPC—, i Facultat de Belles Arts (FBBAA) de la Universitat de Barcelona (UB). Caràcter pluridisciplinari en què s’apliquen la creativitat, la innovació i la recerca com a eines de coneixement i proposta per al disseny del futur.

VIDEOJOCS, UN SECTOR EMERGENT?

L’àmbit dels videojocs també és emergent i cada cop té més demanda al món laboral. Aquest proper curs, l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona (UdG) posa en marxa el tercer curs del grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs. Segons la direcció del centre, amb aquests estudis es proporciona “la formació que necessita l’estudiant per incorporar-se a l’equip d’enginyers que s’encarrega de tots els aspectes del desenvolupament d’un videojoc”.

Les escoles d’enginyeria de la Universitat Rovira i Virgili (URV), per la seva part, oferiran dos nous graus el proper curs. A l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química, s’hi cursarà el grau d’Enginyeria de Bioprocessos Alimentaris que ensenyarà a dissenyar i aplicar mètodes eficaços i respectuosos amb el medi ambient per produir i processar productes de base biològica de diferent naturalesa: des de productes destinats a l’alimentació fins a altres sorgits de la investigació i desenvolupament biotecnològic. “S’impulsa després de repensar el grau d’Enginyeria Agroalimentària per fer-lo més atractiu. Tot i que l’alimentari és un sector en què hi ha molta demanda professional, els estudis no atrauen els estudiants”, comenta Montse Giralt, vicerectora de Política Acadèmica i de la Qualitat de la URV.

L’altre grau, que s’impartirà a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria, és el d’Enginyeria Biomèdica, que té com a objectiu formar persones especialitzades en l’àmbit de les tecnologies de la informació i les comunicacions. Es busca que els estudiants coneguin els entorns bio i puguin dissenyar i utilitzar materials biocompatibles, dispositius, instruments electrònics, programes informàtics i sistemes biomecànics d’ajuda a la salut i la biomedicina. “Darrerament, s’ha detectat una manca de formació de professionals que dominin aquests dos àmbits —salut i enginyeria—”, constata Giralt.

L’enginyeria ha existit des de temps remots, quan els éssers humans van concebre invencions fonamentals com la politja, la palanca i la roda. Cada cop és més necessària per al món on vivim, per això és molt important l’adaptació de les escoles d’enginyeria a les noves disciplines emergents. Aquest és el repte al qual s’enfronten curs rere curs per ajustar-se a la nova realitat.