La banca cooperativa no només ha resistit millor les crisis, sinó que ha ofert un model alternatiu, estable i arrelat al territori, capaç de combinar solvència financera amb governança democràtica i vocació comunitària. Aquesta ha estat la tesi principal de l’informe “La banca cooperativa davant els reptes contemporanis”, que la Càtedra d’Economia Social del Tecnocampus – UPF ha presentat amb el suport de la Fundació Caixa d’Enginyers, durant la jornada “Economia Social en Acció”, celebrada a l’Ateneu Barcelonès.
El director de la càtedra i autor principal de l’informe, Eloi Serrano, ha exposat les conclusions del treball posant èmfasi en el paper singular de la banca cooperativa en un sistema financer altament concentrat. Segons Serrano, aquest creixement orgànic, sostingut al llarg de més de 55 anys, ha permès que Caixa d’Enginyers hagi continuat expandint oficines, creant ocupació i captant dipòsits, fins i tot en moments de crisi, mentre la banca tradicional ha reduït la seva presència i plantilla. Aquesta capacitat diferencial, ha dit, s’ha degut a una lògica basada en la sostenibilitat, el valor compartit i el compromís amb l’entorn.
“El model de banca cooperativa no ha posat el lucre al centre, sinó les necessitats de les persones. No ha estat crematístic, com advertia Aristòtil, sinó econòmic en el sentit originari: ha gestionat la llar, la comunitat. Ha posat els diners al servei del bé comú, no com a finalitat en si mateix" ha assegurat Serrano.
També ha declarat que “Caixa d’Enginyers, com a entitat pionera i sòcia fundacional de la Càtedra, ha estat un exemple d’evolució estable, amb un creixement orgànic deslligat del cicle econòmic. Aquesta anomalia en positiu ha reflectit una vocació de servei al soci que no s’ha regit per objectius especulatius.”
Model amb governança democràtica i estabilitat sistèmica
L’informe ha subratllat que la banca cooperativa presenta una estructura de doble naturalesa: és una entitat financera i alhora un actor comunitari. Els seus socis han estat clients i també propietaris, fet que ha diluït el conflicte típic entre oferent i demandant en el sector bancari tradicional.
Això ha permès una governança més democràtica, orientada a les necessitats socials, i ha contribuït, segons l'expert, a una millor distribució del poder econòmic. Ha exposat que “els països amb més democràcia econòmica han tingut més equitat i més benestar. Concentrar el poder en poques mans ha generat inestabilitat.”
En termes macroeconòmics, l’estudi ha exposat que els països amb major presència de cooperatives de crèdit han mostrat menys volatilitat i menys crisi financera. A nivell europeu, la banca cooperativa ha concentrat el 22 % dels dipòsits, mentre que a Espanya només ha representat el 10 %. Tanmateix, des de la crisi de 2008, les cooperatives han vist créixer la seva base social i el volum d’operacions.
“Ha estat un model que no s’ha deslocalitzat, que ha creat ocupació i que ha mantingut l’oferta financera en àrees on la banca tradicional ha desaparegut. Avui hi ha més d’un 10 % del territori sense accés presencial a una oficina bancària. Les cooperatives han cobert aquest buit i, per tant, han garantit el dret democràtic al finançament” ha afirmat.
Reptes globals i necessitat de suport estratègic
Serrano també ha alertat de tres grans reptes sistèmics que la banca cooperativa pot ajudar a abordar: la crisi climàtica, les desigualtats creixents i el deteriorament del mercat laboral. En aquest context, ha defensat que l’economia social, i la banca cooperativa com un dels seus instruments clau, ha estat una “font doctrinal” per al canvi estructural que necessita el sistema econòmic actual.
“Hem necessitat institucions democràtiques a l’alçada d’una nova economia, però també hem pogut democratitzar l’economia. Això ha passat per impulsar un sistema financer plural, arrelat al territori, amb entitats que han prioritzat les persones. Aquest ha estat el camí que ha representat la banca cooperativa.”
La jornada també ha comptat amb la participació d’experts del sector com Maria Teixidor, Directora General del Grup Clade, Cristina Freijanes, secretària general de la UNACC, Vanessa Servera, Consellera delegada de l'ICF, Anna Salvatella, Directora de Negoci a Caixa d’Enginyers i el mateix Serrano. Tots han coincidit en assenyalar que el model cooperatiu ha ofert respostes concretes a la crisi del sistema bancari tradicional, combinant eficiència financera, compromís social i sostenibilitat.
Serrano ha conclòs la seva intervenció amb una crida clara on ha assegurat que “el model cooperatiu ha funcionat. Ha estat estable, ha generat democràcia i ha estat solvent. Però ha necessitat suport estratègic. Si hem volgut un sistema financer just i modern, social i ambientalment sostenible, hem hagut d’apostar de forma decidida per aquest model.”
L’informe complet estarà disponible pròximament i ha volgut esdevenir una eina per a la reflexió estratègica de les institucions públiques, el sector financer i l’acadèmia. En paraules del mateix Serrano, “no s’ha tractat només d’un diagnòstic, sinó d’una proposta per construir un futur financer més humà, més just i més eficient.”
