Energia eòlica i solar a Schleswig-Holstein, Catalunya i Casablanca-Settat
Casablanca-Settat (Marroc), Catalunya (Espanya) i Schleswig-Holstein. (Alemanya) són totes regions amb una població d’uns vuit milions d'habitants, en latituds similiars i nivells de renda propers. Són, també, potències econòmiques amb un PIB per càpita comparativament elevat als seus països. Però alhora són tres àrees amb diferents nivells de PIB, diferents cultures i diferents regulacions que l’economista Roger Medina i l’enginyer Pau Vila han escollit per analitzar-ne l’enfocament, estratègies i fites d ela transició cap a les energies renovables a l’informe La resiliència energètica a Europa després de la invasió d’Ucraïna. Anàlisi comparativa de la velocitat i enfocament pel que fa al desplegament de la generació d'energia eòlica i solar a Schleswig-Holstein, Catalunya i Casablanca-Settat.
És un treball elaborat des de l’Institut Ostrom Catalunya, en col·laboració amb la Fundació alemanya Friedrich-Naumann-Stiftung für die Freiheit i els seus autors, plantegen oferir una visió general en profunditat de l'estat, de la transició energètica, en aquestes regions, que en els seus respectius països justificaria que actuïn com a forces motrius per impulsar la transició de les energies renovables, tanmateix, una anàlisi acurada de les dades mostra diferències sorprenents de les que es podrien concloure recomanacions polítiques específiques.
Els autors consideren que en el context mundial de confrontacions, afecta a la disponibilitat i el cost de l'energia i que per tant, les regions on el canvi a fonts renovables in situ sigui més ràpida gaudiran d'un major grau de resiliència i independència, per contra les regions endarrerides, les seves indústries poden tenir veritables desafiaments per competir al mercat global a causa d'un augment significatiu dels costos. L’informe detalla la situació energètica de Casablanca-Settat, Catalunya i Schleswig-Holstein, l’entorn regulatori i les causes sobre les diferents velocitats en la implantació de la transició energètica. Els autors consideren diverses hipòtesis per les quals la velocitat de transició energètica és desigual entre regions relativament comparables. Com a conclusió descarten que les diferències en el PIB per càpita, perjudiquin la capacitat d'inversió necessària per executar aquesta transició. També descarten que sigui la disponibilitat de recursos, i constaten que les regions amb més radiació solar i velocitat del vent no estan desplegant més projectes d'energies renovables.
La raó restant que podria justificar les diferències observades és el seu enfocament regulador. De fet, es pot concloure que una política energètica adequada pot accelerar la velocitat i la intensitat de l'energia renovable instal·lada i, per tant, de la resiliència i independència energètica i la competitivitat industrial, fins i tot en el context on els recursos com a radiació solar i velocitat i freqüència del vent, no son òptims) i el context socioeconòmic (PIB per càpita), no és favorable. Aquest és, per exemple, el cas de Schleswig-Holstein, que malgrat no gaudir de radiació solar ha sabut avantatjar la potència solar FV instal·lada per càpita de Catalunya, que té una disponibilitat d’hores solars significativament millors.
Els autors de l’estudi han pogut identificar que tant el govern del Marroc com el govern local de Schleswig-Holstein han establert l'objectiu i la voluntat pública per liderar el camí de la descarbonització energètica als seus respectius països. Els projectes de gran potència, han estat la prioritat de les regions de Casablanca-Settat i Schleswig-Holstein. Consideren que aquest enfocament té un doble efecte:
- Un camí per a una transició energètica més ràpida amb un gran increment de GW (giga-watts) d'energia renovables, per aconseguir-ho, han optimitzat la relació entre l'escala de temps d'avaluació/autorització del projecte renovable a la xarxa elèctrica.
- Com que els projectes a gran potencia, disposen de les seves pròpies línies d'evacuació, han reduït el risc d'enfrontar-se a una connectivitat de xarxes deficient, un repte que d'altra manera s'enfronten els projectes més petits.
Aquest escenari conclouen, contrasta amb el de Catalunya, on el govern ha anat prioritzant els projectes de petita escala.
Enginyers Industrials de Catalunya al tràiler de l’informe
A banda de la difusió de les conclusions de l’informe, l’Institut Ostrom està confeccionant un documental divulgatiu, “Trailer “Renovables. Alliberar-se la burocracia”, que ha comptat amb la participació de membres de la Comissió d’Energia d’Enginyers Industrials de Catalunya, responent les preguntes que sobre la transició energètica han realitzat els autors. Està previst presentar-lo a inicis d’aquest 2024.