Diu que la jubilació ''s'ha de preparar'' i així ho ha fet. Després d'una trajectòria professional en gestió d'empreses i fàbriques, l'enginyer industrial Pere Puigdollers es va jubilar després gestionar la darrera etapa de l'Institut Català de Tecnologia (ICT) del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. Tenia una cosa clara, per aquesta nova etapa de la vida, no tornar a fer gestió. Però això no volia dir estar aturat i per això va entrar a l'Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, i a la comissió de Jubilats d'Enginyers Industrials de Catalunya. Als dos llocs hi fa de tresorer. Però no en tenia prou i, aficionat a la fotografia com és, va aprofitar les ganes ''de fer alguna cosa nova'' per entrar a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya.
El projecte l'ha enganxat tant que ha decidit aportar-hi la seva expertesa, aquest cop en gestió, per donar-li la visibilitat que mereix. I des del 6 de febrer, n'és el president. D'aquí només dos anys, l'Agrupació compleix el primer centenari d'història i, conscient que l'entitat no està al seu millor moment, posarà la seva energia per rellançar el projecte i donar a conèixer el llegat que han deixat els centenars de fotògrafs que n'han omplert la història. ''Fins els anys cinquanta, era impossible trobar un fotògraf a Catalunya que no fos de l'Agrupació'', assegura Puigdollers. La majoria, per no dir pràcticament tots, eren tan sols aficionats. Figures com Català-Roca, Miserachs o Forcano van ser els primers a descobrir que de la fotografia també se'n podia viure. Sigui com sigui, per Puigdollers són fotografies ''increïbles'' en general i vol aconseguir treure-les del local de l'entitat, al carrer del Duc de Barcelona.
Amb la pandèmia, les trobades dels socis són en format virtual – com a tot arreu – i per això l'Agrupació ha aprofitat aquest impàs per reformar-ne els espais. Per exemple, estan acabant d'arreglar una sala d'exposicions i traslladaran el laboratori analògic, un equipament que el donaven per mort però que ara confien que pot ser un possible filó per atrapar els fotògrafs més nostàlgics, que veuen que cada vegada són més.
Un dels objectius és fer un bon arxiu dels documents que tenen, sobretot llibres, però també, evidentment, les fotografies. De fet, des del 2006, el MNAC conserva en dipòsit prop de 4.000 imatges de l'Agrupació. Són fotografies 'vintage' dels anys 20 i 30, que requereixen certes condicions de temperatura i humitat. Encara se'n van preparar 3.000 fotografies però el MNAC no va poder-ho agafar. Les parets de l'Agrupació però poden arribar a guardar al voltant de 100.000 fotografies, tant en negatiu com en positiu, plaques de vidre...
Un dels esforços del darrers anys ha estat la digitalització de part d'aquest arxiu amb ''incomptables hores de feina'' d'un grup de 20 persones que digitalitzen i arxiven tot el material, amb una base de dades que volen que sigui semblant a la d'alguns museus. ''No és fàcil i està costant també per la COVID-19'', diu Puigdollers, però amb l'efemèride propera, ho volen completar.
En paral·lel, la junta liderada per Puigdollers ja prepara el que ha de ser la celebració del centenari. ''Hem de muntar la bomba'', diu il·lusionat, Puigdollers. De moment, ja pensen en fer un llibre, un vídeo, un concurs internacional i, com no podia ser d'una altra manera, exposicions. Les projecten a com a mínim cinc centres cívics de la ciutat que fan fotografia de Barcelona i a l'Arxiu de Fotografia. També s'està preparant una mostra especial que se centri en la història de la dona en l'agrupació; que sempre ha intentat potenciar la seva presència. Actualment només el 18 % de les sòcies són dones tot i que representin el 28 % del consell directiu.
I què vol fer un enginyer en una agrupació com aquesta? Puigdollers té clar que vol aportar-hi la seva experiència en gestió d'empreses, en una entitat on hi ha hagut molts més altres perfils professionals, com ara metges. I té també molt clares les seves prioritats: que el món torni a conèixer l'Agrupació, que els socis se la sentin seva i ajudin a buscar-ne més, sobretot sòcies, i aconseguir patrocinadors que els permeti tirar endavant econòmicament.
A Puigdollers li agradaria que tots els enginyers i enginyeres aficionats a la fotografia s'hi sumessin i garanteix que hi seran ben rebuts. Reconeix que ell cada vegada fa menys fotografies però que això no vol dir que li deixi d'interessar tot aquest món. ''Jo m'enamoro dels fotògrafs i fotògrafes, sempre m'han interessat més les persones que la fotografia en sí''.
