Anys enrere, quan s’estudiava Enginyeria Industrial, el sector de la salut es veia lluny. Pocs, per no dir cap, dels qui acabàvem aquests estudis crèiem que els hospitals, el sistema sanitari o la indústria farmacèutica eren una sortida ‘natural’ després de quatre o cinc anys de carrera. Però és que als anys setanta no hi havia cap enginyer treballant als hospitals i ara, en canvi, són una peça clau per al seu funcionament. I qui diu hospital, diu també la indústria farmacèutica i de tecnologia mèdica, o altres àrees al voltant de la medicina on la tecnologia té un paper més que imprescindible. Si hi ha tecnologia i aquesta és necessària, hi ha enginyers i enginyeres que la fan possible.
Amb aquesta visió fa cinc anys que Enginyers Industrials de Catalunya vam estrenar la Comissió d’Enginyeria de la Salut. I sí, era just l’any de la COVID-19 i pocs dies abans del confinament, quan fèiem la nostra posada de llarg. Visió i visionaris: la crisi sanitària va ser un cop d’efecte per als enginyers – industrials- que treballaven al sector salut: sense la seva contribució, la pandèmia no hagués evolucionat igual: es van dissenyar respiradors en temps rècords, es va accelerar el subministrament de productes sanitaris per protegir la població i els professionals, es van reestructurar els hospitals per respondre a les demandes i no només es va aconseguir una vacuna sinó que es va aconseguir fer-la arribar a tothom en unes campanyes massives que no s’havien vist mai. Enginyeria al servei de la salut, malgrat que hi posem una bata blanca al davant o un biomèdic a darrere.
Els darrers cinc anys, sobretot, s’ha vist que els professionals sanitaris ja no estan sols davant dels pacients. El sector ha canviat i metges i infermers ja no poden liderar sols la complexitat i les exigències i del nostre sistema de salut. Els enginyers i les enginyeres són una peça molt important per ajudar a resoldre el dia a dia del sector, però també la transformació en què està immers. És espectacular la tecnologia i la digitalització que hi ha, en aquests moments, al món de la salut. El creixement ha estat exponencial. El millor està per venir.
Primer, perquè si ara ja tenim un ventall d’aplicacions, tecnologies i altres eines per a poder ajudar a gestionar, diagnosticar i tractar malalties, però res ens fa pensar que això es pugui aturar. Tot el contrari: la intel·ligència artificial tot just comença.
Segon, perquè el disseny i la gestió de tots aquests dispositius, tecnologies i eines en el si d’un equipament sanitari, ja sigui un centre hospitalari, un CAP o qualsevol altre servei, requereix una millora contínua de processos i guanyar eficiència. La implantació del LEAN és gairebé una obligació per a tots els sistemes de salut i aquí, els enginyers i enginyeres podem també compartir coneixement i competències en aquest àmbit.
Tercer, perquè la indústria mèdica i farmacèutica estan cada vegada més integrades a tot el sistema. Els enginyers i enginyeres no només són importants en aquestes indústries sinó també per fer d’enllaç amb els usuaris finals dels productes que es fabriquen.
Quart, perquè un context d’envelliment de la població, amb necessitats assistencials complexes i pressupostos limitats, requereix màxima eficiència. Els qui estem formats en enginyeria, la podem aportar perquè, de fet, l’eficiència ens defineix.
I cinquè, perquè qualsevol sistema que vulgui millorar ha d’innovar. L’enginyer ja no és només el responsable d’obres i manteniment d’infraestructures, sinó també és líder en innovació. En grups multidisciplinaris amb professionals sanitaris i de l’enginyeria seran capaços d’innovar en processos, productes i tecnologia.
Per tot això, i d’aquí la constitució fa cinc anys de la nostra Comissió, des del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya volem donar visibilitat al rol que assumeixen els nostres col·legues industrials, biomèdics i altres, i, sobretot, el volem promocionar perquè es reconegui i entri a l’imaginari col·lectiu de qualsevol estudiant d’enginyeria. El primer pas l’hem fet amb el grup de treball de la Comissió a Girona, que ha impulsat un mapa i inventari per conèixer amb detall quants professionals treballen al sector de la salut en aquesta demarcació. Si els tenim quantificats podrem actuar amb rigor.
En vindran molts d’altres, de passos, perquè tot fa pensar que en necessitarem molts més, d’enginyers i enginyeres a la salut. És important, doncs, promocionar aquesta opció i, de retruc, transformar l’oferta acadèmica a les escoles politècniques catalanes perquè puguin donar la resposta que el sistema requereix. El Campus de Salut de Girona n’és una mostra, però cal que les universitats comencin a ser més àgils i ràpides per adaptar-se a les condicions dels mercats amb canvis més potents i sobretot, que no vagin a remolc de la indústria i el sistema. Cal, també, fer atractiu en condicions i carreres professionals. L’ecosistema ‘biotech’ a Catalunya és molt potent, però encara ho pot ser més.
Sabem, pels companys que hi treballen, que la vida a l’hospital és molt dura. Però també sabem que als enginyers i enginyeres ens agrada buscar solucions als reptes i que la podem fer més eficient, més estructurada i més sostenible. No us oblideu que els enginyers i enginyeres som (gairebé) perfectes!
