El 23 d’abril de 2020 estàvem en plena pandèmia. Encara no s’havia donat permís perquè sortissin els nens – faltaven pocs dies – i en canvi, portàvem ben bé sis setmanes acostumant-nos a combinar les videotrucades amb fer el dinar de la canalla i procurar per les seves connexions.
No és pas una època que trobi a faltar. Gens, de fet. Amb perspectiva, intento valorar els aprenentatges que en vam fer, el temps que vam dedicar – intentant que fos de màxima qualitat- a les criatures i els recursos que vam polir per aprofitar tot el que teníem a l’abast sense no embogir. Mai no havia tret tan suc del meu balcó!
Però per si questes novetats no fossin prou, a la meva vida n’hi havia una de més grossa. Només deu dies abans de la declaració de l’estat d’alarma començava feina nova a Enginyers Industrials de Catalunya. El primer canvi (laboral) en onze anys. En el meu cas, doncs, aquella primavera no només vaig haver de lidiar amb les noves maneres de treballar sinó que tenia un encàrrec: donar la volta als ‘Fulls dels enginyers’ per convertir-los en una publicació 100% digital de periodicitat diària i, també, de referència.
"Fulls d'Enginyeria és un projecte col·lectiu que, amb modèstia, té l’ambició de continuar creixent i fent camí per divulgar l’enginyeria"
En un primer moment, em semblava inassumible pensar que hi havia notícies d’enginyeria cada dia. Doncs sí, i no en fem més perquè no tenim més mans: ens queden un munt de temes al tinter! Els Fulls són part d’una institució molt activa i el sector, també ho és. Alhora, ha resultat un repte poder trobar l’equilibri entre la divulgació de l’enginyeria i l’article tècnic pròpiament, que han d’escriure els professionals experts. Nosaltres hi aportem, això sí el punt de vista més periodístic que aprofitem, també, per innovar, buscar temes nous i intentar arribar a nous públics. La secció Enginyeri-A, amb perspectiva de gènere, les opinions, els reportatges, els vídeos, tik-toks o l’Anuari, que també ha fet cinc anys, en són un exemple.
En un moment que informativament parlant anem tots una mica saturats, és cada vegada més difícil fer-se un lloc entre tuits, linkedins, instagrams i enllaços que ens arriben per correu, Whatsapp o Teams.
Des de fa 5 anys hem tingut un creixement sostingut en sessions, impressions i subscriptors i però més enllà de les dades quantitatives, la feina es veu recompensada quan altres institucions, empreses o universitats mostren interès per nosaltres, els lectors ens donen noves idees o ens agraeixen la dedicació i la qualitat de les nostres aportacions. Al cap i a la fi, és un projecte col·lectiu que, amb modèstia, té l’ambició de continuar creixent i fent camí per divulgar l’enginyeria. Comptem, i ens agrada, amb el suport de tot l’equip, la direcció i el col·lectiu, però ens ompliria molt, ser més. Ens hi acompanyeu?
