Expliqui’m una mica com era estudiar enginyeria industrial a l’ETSEIB en els anys 70...
La veritat és que era molt dura la carrera. Vam començar 600 i vam acabar 80. Hi havia una fase selectiva a primer, on cursàvem 5 assignatures: Àlgebra, Càlcul, Dibuix, Química i Física en un any, no hi havia quadrimestres com ara.
El primer curs era absolutament dur i una escabetxina, però a partir de tercer la cosa ja canviava. Per diversos motius: ja havien fet la “criba”, estàvem més entrenats (ja t’havien “quadriculat”) i les assignatures t’agradaven més perquè havies escollit l’especialitat.
No sé exactament com és ara, però considero que l’ETSEIB sempre ha sigut una magnífica escola, i almenys per la meva experiència, els enginyers amb qui jo he treballat estan ben formats.
Quina va ser l’assignatura que més li va costar aprovar? I la que més li va agradar?
L’assignatura que més em va costar aprovar va ser termodinàmica, perquè no li vaig prestar massa atenció. Vaig aprovar el primer quadrimestre, i després havia d’aprovar el segon però el vaig suspendre. Vaig intentar reclamar i em van dir que ho sentien molt, però que no hi podien fer res.
I respecte a la que més em va agradar, és difícil de dir... potser motors. Jo vaig fer l’especialitat en mecànica, m’agradava tot el que estava relacionat amb les màquines.
Perquè, a vostè, li agradaven els temes tècnics?
Sí, de fet jo volia ser enginyer aeronàutic des de ben petit. Però la universitat en aquell moment estava a Madrid i el meu pare em va dir que millor estudiés el primer any aquí i que després ja veuríem, i finalment vaig acabar la carrera aquí.
Sempre m’he quedat amb les ganes de fer aeronàutica. De fet, si no visqués a Castelldefels faria enginyeria aeronàutica a Terrassa.
Algun professor que recordi amb especial afecte?
Si, al Prats d’estadística i al Fernando Puerta d’Àlgebra. El professor amb qui em vaig fer més, per això, va ser amb un d’una assignatura de projecte i que ara no recordo com es diu.
I al professor Agulló el va arribar a tenir?
Si! I tant! Era una persona molt especial. El vaig tenir l’any 73, no havia mort Franco encara i donava els apunts en català.
És una persona que recordo amb molt d’afecte, perquè va ser valent, i era molt bo, era un “crack”.
Era dels que anava justet amb les notes o no tenia problemes?
Doncs la veritat és que no, perdona la immodèstia però mai he tingut problemes. Solia treure notables.
Tornaria a estudiar enginyeria industrial o faria una altra carrera?
Tornaria a estudiar enginyeria industrial. Tot i que arquitectura també m’agrada, i com he dit abans, també enginyeria aeronàutica.
En què creu que l’ha ajudat estudiar enginyeria industrial a l’ETSEIB?
Per mi l’enginyeria, no sé si a l’ETSEIB o en totes, et dóna una base molt important en la forma de pensar. T’ensenyen a enfocar els problemes d’una manera molt més objectiva i sense donar-li voltes, i això crec que et dóna una molt bona base per al desenvolupament professional.
Algun consell que vulgui donar als futurs enginyers industrials?
El consell que dono és que no oblidin mai que estem en una societat.
Moltes vegades estem amb la nostra feina a l’empresa i ens oblidem del fet que estem treballant amb persones, no amb màquines i s’ha de tenir respecte per les persones. Motivar a la gent del teu equip també és molt important.
I que continuïn formant-se! Amb acabar la carrera no n’hi ha prou.
En aquest sentit, vostè va fer un MBA, ho considera necessari?
Jo crec que tot enginyer que es vulgui dedicar a l’organització industrial hauria de fer Administració i Direcció d’Empreses o un MBA. La part de finances és molt important, inclús encara que siguis tècnic.
Tenim una formació tan potent, que en general quan entrem en una empresa sempre tenim possibilitats d’ascendir, especialment els enginyers especialitzats en organització industrial, perquè d’alguna manera, encara que no t’hagin ensenyat el funcionament d’una empresa, saps de seguida posar-te a lloc i en un any ja saps com funciona.
El problema és que no tens coneixements profunds de finances, ni de màrqueting ni de recursos humans. Els enginyers en general tendim a ser massa lògics, tenim una personalitat especial, i molt més quan passes pel filtre de la carrera.
Quina va ser la seva primera feina a l’acabar enginyeria?
La meva primera feina va ser d’Enginyer d’Organització a Lovable España S.A, una empresa de cotilleria. Feia d’enginyer d’organització però també tocava temes tècnics.
Al cap d’un any ja vaig començar a remoure-ho tot, vaig aplicar el MTM (Methods Time Mesurament) i vaig incrementar la productivitat en un 30%.
Com va ser la transició d’Enginyer d’organització (primera feina) a Director Financer i d’Expansió (segona feina)?
Quan vaig deixar la feina de Lovable hi havia la crisi del 83 i la feina que vaig trobar va ser a Cottet, on vaig començar organitzant una mica l’empresa, però en un any ja ho vaig tenir tot organitzat.
En aquells moments Cottet només tenia una botiga a portal de l’Àngel, era molt gran (hi treballaven 100 persones) però només en tenien una, i jo vaig començar a detectar mentre passava les fitxes de clients a ordinador, que molts deixaven de ser clients.
Vaig trucar a uns quants, i em van dir que anaven a General Òptica perquè era una bona òptica i era la que tenien més a prop. Aleshores vaig suggerir al consell d’administració començar l’expansió de Cottet, i em vaig encarregar d’aquesta expansió.
Com va arribar al món del cinema?
Treballant a Cottet em vaig adonar que em volia formar més en finances i vaig fer el MBA. Després d’aquesta formació em van sorgir moltes oportunitats i vaig entrar a treballar a AKI. Era una empresa que li agradava molt fer canvis i vaig anar passant per diferents càrrecs: Director Financer, Director d’Expansió, Director d’Operacions, Director de Màrqueting i Director de Logística, i em va anar molt bé perquè vaig tocar-ho tot una mica i em vaig adonar que a mi el que m’agradava era la gestió estratègica.
L’experiència a AKI va ser molt bona, quan vaig entrar a treballar érem 7 persones, i mentre jo vaig estar allà vam obrir 12 botigues. Van ser nits sense dormir, treballant 10 hores o més, però en tinc molt bon record. Per tal de seguir progressant, vaig acabar deixant la feina perquè m’havien promès anomenar-me Director General i no ho van fer.
Després de l’experiència a AKI, em va contactar CINESA a través d’un headhunter i hi vaig entrar a treballar com a Director d’Operacions i Màrqueting.
En què es fixava a l’hora de contractar a algú? Quines qualitats buscava?
No em preocupa massa si ets titulat o no. Si tu no has començat una carrera o l’has deixat i tens raons per haver-ho fet no té per què suposar un problema. Però clar, d’entrada si no has acabat la carrera, ja indica que no tens massa tenacitat. Aleshores jo em fixo més en les respostes de les preguntes que faig que en el CV.
Faig preguntes sobre llibres, cultura... Sempre m’han dit que faig unes preguntes molt curioses.
Què opina del potencial del networking amb enginyers?
Fa temps, vaig llegir un article a La Vanguardia que deia que el 75% dels llocs de treball els trobes a través de contactes, i el 25% restant a través de headhunters o de InfoJobs i plataformes de l’estil. Això demostra que el networking és molt important i el pots començar ja a la mateixa universitat.
Què ens recomana al club ETSEIB Alumni? Algun consell?
Buscar activitats que siguin atractives. Hi ha un gran ventall de possibilitats de fer coses i crec que s’hauria d’aprofitar. També crec que pot ser interessant separar els estudiants, els enginyers en exercici i els jubilats, per tal de fer activitats específiques per a cada grup.
Quina ha sigut la decisió més difícil que ha hagut de prendre?
La decisió més difícil no va ser a CINESA, va ser a AKI.
L’any 93 hi va haver una crisi important i d’un dia per l’altre, van baixar les vendes un 25%, i van continuar baixant durant 3 anys. En aquest context, la decisió més difícil que vaig haver de prendre va ser la d’haver d’acomiadar al 25% de la plantilla. Jo era el Director d’Operacions i vaig haver de plantejar un pla de sanejament de la companyia.
La decisió més difícil és sempre acomiadar a gent i em va costar molt, però em vaig adonar que has d’escollir entre un mal i un mal menor, i vaig aconseguir salvar l’empresa, ja que si haguéssim seguit amb la gent que teníem hauria sigut absolutament insostenible.
Recentment ha actualitzat el seu estat de LinkedIn a: “Feliçment jubilat”. Pot dir que ha fet tot el que volia fer en el món laboral? Ha arribat tan lluny com volia arribar?
Mai acabes fent tot el que vols fer, però estic satisfet del que he fet. He salvat dues empreses en moments crítics, i quan miro enrere estic orgullós de la meva feina.
Quan arriba el final arriba el final, i no té cap sentit intentar pensar en el que podries haver fet.
Hauria imaginat algun cop a l’acabar la carrera que arribaria a un càrrec com el de president de CINESA?
El món del cine, és un món extremadament curiós perquè t’enganxa. Per exemple, el fet de fer pressupostos amb un producte efímer, que no saps mai com serà, és complicat però molt interessant.
Jo mai m’hauria imaginat que treballaria 20 anys a CINESA, i menys que arribaria a President.
La gent que entra a CINESA no sol marxar, a no ser que rebi una molt bona oferta o que l’acomiadin.
Ara algunes preguntes relacionades amb el món del cinema:
Com descriuria la situació actual del cinema?
Ara s’està recuperant, per la recuperació econòmica. La gent té més diners i va més al cinema, igual que va més als restaurants, etc.
Li agrada anar al cinema? Pel·lícula preferida?
M’agrada molt anar al cinema, i la meva pel·lícula preferida és 2001: Una odisea del espacio, l’he vist 84 vegades. És una pel·lícula que m’ha canviat la vida, si no l’has vist, te la recomano.
Amb la sortida del streaming, com veu el futur del cinema?
A la gent jove no li agrada tant com a nosaltres anar al cinema perquè té moltes més opcions. Però el cinema té un component social que no té la pantalla de casa. El fet d’estar rodejats de més gent, fa que quan tens por, passes més por i quan rius, rius més. No és comparable l’experiència d’anar en grup al cinema amb l’experiència de veure-ho a casa.
Jo no crec que el cinema desaparegui, crec que el que s’ha de desenvolupar és la projecció hologràfica i els cinemes en 3D.
Perquè no costa sempre 3€ el cinema? La gent aniria més no?
Es fan promocions puntuals, perquè per 3€ no pagues els costos i no seria sostenible. Amb aquestes promocions arrossegues gent al cinema i saps que un percentatge d’aquesta gent tornarà i comprarà l’entrada a preu normal.
Adrian-Patrick Ruckstuhl Tacias
