Els tres pilars de la retòrica aristotèlica són l’Ethos, el Pathos, i el Logos. I el seu impacte en una comunicació i en qualsevol interacció amb interlocutors arriba en aquest ordre. El primer és l’Ethos, per Aristòtil “la credibilitat que té la persona”; qui ens parla, qui es presenta al nostre davant per influir-nos; i aquí és on els enginyers tenim un gran patrimoni que convé administrar amb saviesa i conservar amb molta cura. L’enginy des que la humanitat és la humanitat, però més concretament la feina de més de 150 anys d’enginyeria industrial, amb el nostre paper principal a les consecutives revolucions industrials, liderant el desenvolupament tecnològic i del benestar de les persones, fa que quan parla un enginyer industrial, la gent li atorga una credibilitat indubtable i està disposada a escoltar-lo i a tenir-lo en compte.
A continuació hi ha el Pathos, que per Aristòtil és “l’emoció i el sentiment”; un cop decidim escoltar o interactuar amb algú, amb el seu Ethos; el primer que ens impacta és el Pathos, és com ens fa sentir en relació al discurs que ens fa arribar; i aquí, els enginyers, a cua del nostre Ethos, sabem que transmetrem seguretat i que tenim la capacitat de tranquil·litzar als nostres interlocutors, però també sabem que tradicionalment no ha estat el nostre fort el fet de engrescar-los, de generar-los interès i de reclutar-los per les nostres causes; i per això, és on més necessitem treballar amb les noves generacions; formant-les en els anomenats soft skills per tal que es presentin, comuniquin i transmetin millor tot el bagatge que tenen per oferir i que ve del que sens dubte es el nostre punt fort, el Logos, per Aristòtil “el discurs, la raó”. No hi ha dubte que tant la nostra formació, com la nostra vocació i com el nostre bagatge i resultats ens fan atresorar molt coneixement i interactuar de forma extremadament lògica i raonable.
Veiem doncs que ens trobem en una situació que podríem anomenar de sandwich, punt fort, àrea de millora, punt fort; i que per tant, hem de lluitar per enfortir encara més el nostre Ethos i el nostre Logos i per millorar considerablement el nostre Pathos.
Per què “enginyer” i més concretament “enginyer industrial” és una bona etiqueta pel nostre Ethos? Doncs per que som els garants i els custodis d’un coneixement imprescindible i per que com diu el propòsit del nostre col·legi professional, liderem l’evolució tecnològica pel progrés del mon i les persones. I en la meva humil opinió, un enginyer no en té prou amb tenir-ne la titulació per ser-ho, ho ha de viure molt més enllà dels seus estudis reglats, i per això per mi un enginyer ho és quant està col·legiat, viu la seva comunitat i ajuda a la defensa i desenvolupament d’aquest Ethos, o el que és el mateix a la consolidació i creixement del seu propi coneixement i prestigi, i al de la seva professió.
No m’estendré en la necessitat de reforçar encara més el nostre Logos; per això la nostra comunitat educativa, professional i les nostres institucions tenen tan alta consideració internacional, perquè porten més de 150 anys tenint-ne cura i per que cada dia s’esforcen en actualitzar-se i evolucionar a un ritme frenètic marcat per la pròpia capacitat de la enginyeria i els avenços que aquesta aporta.
En canvi si convé treballar i força, tot i sabent que ja s’hi ha ficat fil a l’agulla, per que els enginyers puguin millorar el seu Pathos; el seu discurs, la seva capacitat comunicativa i de arribar als seus interlocutors. Les universitats, el Col·legi i l’Associació d’Enginyers, i les mateixes empreses hi poden contribuir, però ja a l’educació primària i secundària s’ha de treballar els soft skills en aquells perfils més tècnics o amb uns trets de personalitats més afincats en els eixos de la introspecció i el raonament lògic; soft skills com la escolta activa, el treball en equip, les presentacions en públic, la creativitat, la resiliència, l’adaptabilitat a la situació, o l’acceptació de múltiples realitats entre altres.
Si aconseguim que el Pathos dels nostres enginyers estigui a l’alçada del seu Ethos i el seu Logos, obtindrem uns superporfessionals cridats a liderar les organitzacions del futur. La societat ens necessita, per que necessita líders propers, holístics, adaptatius i flexibles (Pathos), que tinguin una bona credibilitat (Ethos) i que domini allò que lideren tant des del vesant teòric com des del vesant pràctic (Logos).
Aristòtil en la seva saviesa, en els pilars del seu “discurs”, no feia altra cosa que descriure el enginyers industrials del segle XXI.
