Pagaran multes de trànsit els cotxes intel·ligents? Què passarà amb els milions de persones que siguin substituïdes al seu lloc de feina per un robot? Les màquines sostindran les nostres pensions abonant impostos? Les guerres es lliuraran entre robots? Com regular la recerca sobre robòtica per no entorpir-la, però sense que vagi massa de pressa per als interessos dels humans?
Fa poc, aquestes qüestions eren ciència ficció, però davant l'evidència que les màquines intel·ligents cada dia influiran més en la vida dels ciutadans, una comissió del Parlament Europeu va elaborar durant dos anys un informe per respondre-les. Les seves conclusions van ser aprovades fa uns dies pel Parlament, amb 396 vots a favor, 123 en contra i 85 abstencions, i ara correspon a la Comissió elaborar una llei sobre aquest tema. La Unió Europea es converteix així en la primera institució a proposar una regulació general sobre robots.
La principal preocupació dels europarlamentaris són els efectes de la robòtica al món laboral. Segons els seus càlculs, ja hi ha 1.7 milions de robots al món, amb un increment anual en les vendes de 29%. Les revolucions industrials anteriors van destruir moltes formes de treball, però en van generar altres de noves. No és clar si aquest principi es complirà aquesta vegada o el món es convertirà en una gran fàbrica d'aturats.
“Els robots, bots, androides i altres manifestacions de la intel·ligència artificial desencadenaran una nova revolució industrial que no deixarà cap estrat de la societat intacte. Per això, és vital per als legisladors considerar aquestes implicacions”, planteja l'informe, signat pel Comitè d'Assumptes Legals del Parlament Europeu.
Durant dos dies al debat parlamentari van exposar les seves opinions científics, empresaris, acadèmics i capdavanters de sindicats.
L'informe va proposar com a prioritat regular diversos temes: la responsabilitat civil i legal dels robots (especialment els cotxes autònoms), la creació d'una agència europea que s'ocupi de la regulació, la privadesa de les dades que emmagatzemen les màquines intel·ligents, la inclusió d'un codi ètic i la possibilitat d'establir un impost per a les empreses per usar robots en comptes de treballadors de carn i os.
El debat no està present només a Europa. Bill Gates, fundador de Microsoft, va plantejar fa uns dies en la revista Quartz que els robots han de tributar. L'eurodiputada socialista Mady Delvaux, coordinadora de l'informe europeu, va avalar aquesta possibilitat: “Si hi ha falta d'ocupació, igual hem de posar un impost. Què ocorre si es materialitzen les pitjors hipòtesis? També necessitaríem un salari bàsic mínim per a les persones”, va dir durant el debat.
Ni la indústria ni els grups de dretes comparteixen aquesta idea. L'eurodiputada liberal Dita Charanzová va explicar: “Per a Europa té més risc la mà d'obra barata a Xina que els robots. Nosaltres ho veiem amb optimisme. Els robots ens donen valor afegit i fins i tot serviran per recuperar indústries que van marxar a altres continents. Amb la robòtica podríem fins i tot reindustrializar els nostres països. No comparteixo la visió catastrofista de l'informe”.
Finalment, les esmenes del Partit Popular Europeu i el bloc liberal van deixar les recomanacions sobre una renda mínima universal fora de l'informe que estudiarà la Comissió. No obstant això, aquesta discussió es planteja com un dels futurs eixos de la pugna política europea. Queda clar, però, que la Comissió haurà de centrar-se en temes de seguretat (prohibició d'armes autònomes i responsabilitats de cotxes autònoms), a regular la recerca i a millorar l'educació perquè els treballadors del futur sàpiguen relacionar-se amb robots.
