La situació actual ens condiciona tant les nostres vides que sembla que el món s’hagi aturat, però aquesta percepció és només això, una percepció. El protagonisme social, econòmic, mediàtic de la pandèmia amaga iniciatives, projectes, objectius, reptes que hi són i que ens porten un cert optimisme a la nostra estranya quotidianitat.
Si en el món precovid la sostenibilitat era una de les preocupacions més grans de la nostra societat, la pandèmia ha impulsat encara més el compromís amb el medi ambient, un tracte més respectuós amb el nostre planeta, i la necessitat de viure compromesos amb un estil de vida més considerat. Veure com durant els dies de confinament les nostres ciutats recuperaven, vida, aire, pau han fet que sigui més evident la necessitat de l’esforç col·lectiu per millorar.
En aquest repte de millora, les energies tenen un paper fonamental, tothom te molt clar la urgència per substituir les energies fòssils per altres sistemes nets i renovables. Laura Cozzi, directora d’Energia d’Anàlisis de l'Agència Internacional de l'Energia, va fer recentment unes declaracions on demanava als governs aprofitar aquesta tendència de millora en la consciència col·lectiva per incentivar inversions que ens portin cap a un futur verd.
I aquí és on entra en escena el nostre protagonista, l’hidrogen, un element que és el més lleuger i abundant del univers i que podria satisfer les nostres necessitats energètiques actuant com a combustible per a vehicles de transport pesat (vaixells, avions, camions ), escalfant les nostres llars i ajudant a combatre el canvi climàtic.
Tradicionalment ja s’utilitza aquest element, tot i que la seva obtenció és fa utilitzant energies fòssils, i per tant el desqualifica com a energia neta. Ara però es treballa en una tecnologia per obtenir l’hidrogen a partir de electròlisis que fa que aquest element sigui net, renovable, i sostenible, el que coneixem com hidrogen verd. Així, en la propera dècada la utilització i la millora en les tecnologies per hidrogen verd serà clau en el procés de transició energètica i en el desenvolupament de tota la cadena de valor associada.
La gasolina, el gas, el carbó i tota la resta de combustibles seran desplaçats gradualment per l’hidrogen verd. Aquest és el gran repte, i com tots els grans objectius cal sumar iniciatives, cal anar tots a una.
Recentment s’ha presentat un projecte coordinat per la Universitat Rovira i Virgili i que agrupa més de 50 agents del camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, entitats de formació recerca i tecnologia, empreses, agents empresarials, administracions locals, supramunicipals i la Generalitat. El projecte s’anomena Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud i pretén annexar esforços, mitjans, i voluntats per tal d’aconseguir una transició cap a l’hidrogen verd.
Els representats de les entitats fundadores han acordat, durant els primers mesos, definir la governança, elaborar un primer portafolis de projectes i treballar en un pla d'acció per al 2021. Aquests projectes, hauran de donar resposta a tres línies bàsiques: la mobilitat amb ús d'hidrogen verd, l'economia circular que generi aquesta energia i les infraestructures bàsiques necessàries.
Entre els impulsors de la plataforma figuren, a banda de la mateixa URV, Eurecat, ICIQ, IREC, en l'àmbit de la recerca; l'AEQT, l'Autoritat Portuària de Tarragona, la FEAT, les Cambres de Comerç i empreses com COMSA Renovables, Endesa, Ercros, Iberdrola, Repsol, Sun Photovoltaic Systems o Toyota Espanya. Els Ajuntaments de Tarragona, Reus o Tortosa, i els dels municipis amb centrals elèctriques. Per part de la Generalitat, es troben l'Agència de Residus de Catalunya, la Direcció General d'Indústria o la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic. Com no podia ser d'altra manera, la Delegació de Tarragona del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya també s'hi ha adherit.
Una iniciativa positiva per un futur millor. Fem pinya.
