Fa temps que la descarbonització és al centre de les polítiques europees que busquen electrificar i, sobretot, reduir les emissions, però tots sabem que no tot es podrà electrificar i que caldrà tenir en compte tota tecnologia desenvolupada (i per desenvolupar) per aconseguir fer front a la situació actual de crisi climàtica i al que encara és més important, aportar autonomia energètica a Europa.
El continent europeu és deficitari en energies primàries: importa la major part de l’energia que consumeix. Per això, en moments complexos geopolíticament parlant, tenir sobre la taula noves fonts d’energia que depenen, només, del nostre territori és bàsic per poder garantir aquesta anhelada i necessària autonomia. Tot, però sense oblidar que, pels mateixos motius, cap d’aquestes apostes pot anar en detriment de la competitivitat i, per tant, qualsevol solució ha de ser accessible i eficient.
Des del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya defensem el paper del biometà en aquest context com a palanca per resoldre part del trilema energètic a Europa. Estem convençuts de les possibilitats d’aquesta tecnologia i, alhora, de les possibilitats de Catalunya de liderar la seva incorporació al mixt energètic. Tot i això, també som coneixedors dels nombrosos reptes que té per resoldre.
Però anem a pams. Què fa que el biometà pugui tenir aquest paper tan rellevant en la descarbonització? D’una banda, el sol fet de ser una tecnologia diferent que permet diversificar l’origen de l’energia sense augmentar el cost per a l’usuari, ja que no cal intervenir en la xarxa ni modificar els equips. De l’altra, ser una tecnologia totalment circular, perquè una planta de biometà no és només un element de producció energètica, també pot generar fertilitzants orgànics i CO₂ biogènic. El biometà resol part de la problemàtica dels residus de les dejeccions ramaderes i, per tant, genera noves oportunitats circulars, fonamentals per al futur del sector agrari.
Aquestes mateixes oportunitats, però, suposen tot un repte. Com moltes instal·lacions d’aquest tipus i com bona part de les innovacions quan surten, sabem, també, que les plantes de biometà generen, d’entrada, poden provocar rebuig allà on s’han d’instal·lar. Aquesta situació es converteix en tot un escull per al seu desenvolupament i extensió. Són plantes que s’ubiquen o es projecten en zones on no hi havia instal·lacions energètiques ni industrials i, per tant, provoquen inquietuds i demandes. Totes són atendibles i lògiques.
"Hem de fer un esforç de diàleg i de divulgació: escoltar i explicar per superar l’escull de l’acceptació social."
Per això, creiem que hem de fer un esforç de diàleg i de divulgació: escoltar i explicar per superar l’escull de l’acceptació social. És un àmbit que, des del Col·legi, ens preocupa i ens ocupa, i per això volem obrir un espai de debat ampli que analitzi el sector més enllà de l’energètic, amb els seus protagonistes, i serveixi per ampliar el suport en la creació d’unes plantes que aposten per la circularitat, resolen la problemàtica dels purins, contribueixen a la sobirania energètica i fomenten el desenvolupament en zones que no han acollit, tradicionalment, ni altres plantes energètiques ni tampoc industrials, per oferir una nova font d’energia sense encarir el rebut de l’usuari. Amb la seva complexitat i l’excel·lència que les envolta, les plantes de biometà poden ser motor per a la innovació local i el desenvolupament rural i cal explicar-ho bé perquè l’oposició que poden provocar en un inici no sigui un fre, sinó tot el contrari.
Catalunya encara no ha assolit el seu potencial en el desplegament de producció de biometà, però hi és, aquest potencial i cal aprofitar-lo. Dins d’estat espanyol- que també sabem que està entre els quatre primers països en possibilitats - el nostre país té un paper rellevant i aprofitar que el 8,5% de les inversions europees que recauran aquí pot canviar substancialment el panorama. Per fer-ho, és clau assumir el biometà – i els biocombustibles en general – com un objectiu de país. Sense situar-lo en aquest estatus, un objectiu de país, no serà possible transformar el model com tenim encomanat.
