En un moment clau per al posicionament internacional de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025, el Forum TurisTIC, organitzat pel centre tecnològic Eurecat amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, ha desplegat una agenda d’alta intensitat dedicada a la innovació, la sostenibilitat i la transformació del turisme gastronòmic i l’enoturisme.
L’esdeveniment, que s’ha celebrat a l’Auditori TBS Education de Barcelona, ha reunit experts, institucions, start-ups i empreses del sector turístic i tecnològic amb l’objectiu de repensar l’experiència turística a partir del disseny, la ciència de dades i les tecnologies immersives.
"El turisme gastronòmic ha estat molt més que menjar bé. Ha estat alimentació conscient, coneixement del territori, relació humana i valorització de la biodiversitat", ha afirmat Toni Massanés, director general de la Fundació Alícia, en la seva intervenció inaugural. Segons Massanés, Catalunya no només ha estat capdavantera en cuina d’avantguarda, sinó que ha disposat "d’infraestructures i coneixement per innovar amb compromís social i científic".
Massanés ha defensat la relació històrica entre gastronomia i innovació, i ha subratllat que "la cuina ha estat la primera evidència tecnològica del gènere Homo", connectant el passat més ancestral amb el futur digital del turisme. També ha advertit sobre el repte de la intel·ligència artificial, assegurant que aquesta "no ha tingut cos, i sense cos no hi ha hagut experiència. Per això, el turisme, que ha estat vivència física i emocional, ha hagut de reforçar els seus valors humans".
Tecnologia al servei del territori
En el marc del congrés, s’han presentat diverses solucions innovadores que mostren el potencial de la tecnologia i la creativitat aplicades al turisme enogastronòmic. Una d’elles és Aisee, una aplicació que utilitza intel·ligència artificial per escanejar i interpretar en temps real llistes d’ingredients en qualsevol idioma i país, adaptant-ne la informació segons el perfil personalitzat de l’usuari amb al·lèrgies, intoleràncies, restriccions o preferències culturals.
D’altra banda, Eurecat ha presentat el projecte Enotour, que desenvolupa conjuntament amb cellers d’Espanya, Itàlia, Portugal i França, amb l’objectiu de promocionar l’oferta de producte i experiències turístiques a través de narratives digitals, continguts autogenerats i visites virtuals immersives, potenciant així la digitalització de l’enoturisme.
En aquest sentit, el president d’Eurecat, Daniel Altimiras, ha destacat que el turisme gastronòmic i l’enoturisme “han tingut la capacitat de regenerar socialment i ambientalment les destinacions” i ha defensat l’ús de la tecnologia “per personalitzar experiències, millorar la gestió de recursos i generar indicadors útils per a la presa de decisions estratègiques”. Altimiras ha subratllat projectes com Enotour, per digitalitzar l’enoturisme amb realitat virtual, i MeturIA, una metodologia basada en intel·ligència artificial per avaluar les experiències dels visitants.
En l’àmbit de la sostenibilitat, la plataforma Effiwaste ha introduït una solució per avançar cap a una gastronomia circular, destinada al sector turístic. Aquesta proposta combina la mesura intel·ligent del malbaratament alimentari, la digitalització de menús mitjançant etiquetatge intel·ligent i el tractament de residus amb compostadores automàtiques.
Pel que fa a la innovació culinària, el centre Makeat Barcelona ha destacat com la combinació de ciència, tecnologia, disseny, creativitat i artesania pot transformar l’experiència turística en una vivència gastronòmica multisensorial, humana i diferencial. Han presentat diversos casos d’eines que amplien els límits de l’expressió sensorial a través de la cuina.
Entre els projectes innovadors exposats també s’hi troben MindChef, que genera receptes a partir d’intel·ligència artificial; l’experiència de tast sensorial del Celler Mas Llunes, i la col·laboració amb Too Good To Go per reduir el malbaratament alimentari en el sector gastronòmic.
Gastronomia com a identitat de país
La diputada de Turisme de la Diputació de Barcelona, Ana Herrera, ha posat en valor la importància del territori, afirmant que “el turisme enogastronòmic no s’ha pogut impulsar només des de dalt. Ha nascut de la proximitat, de les explotacions familiars, dels mercats i dels cellers que han donat vida als nostres pobles”. Herrera ha remarcat que la Diputació ha acompanyat els municipis amb eines tècniques, finançament i dades per impulsar models propis i sostenibles.
Segons la directora general de Turisme, Cristina Lagé, la Regió Mundial de la Gastronomia ha estat molt més que un reconeixement. Ha afirmat que "ha estat una oportunitat per reforçar la identitat del territori a partir de la seva cuina". Lagé ha defensat la necessitat de tornar als clàssics, al terroir i a les arrels, com a via d’innovació. “L’aliança entre agricultura, empresa i turisme ens ha permès projectar una Catalunya diversa, excel·lent i amb un relat gastronòmic potent tant a escala internacional com interna”, ha remarcat.
Des de l’Ajuntament de Barcelona, Miquel Rodríguez, gerent de Promoció Econòmica, ha assenyalat que “innovar també ha volgut dir mantenir allò que ens ha fet singulars: els mercats municipals, el comerç de proximitat, les tradicions”. Ha destacat iniciatives com el Food Lab de Mercabarna i la consolidació d’una estratègia urbana que ha combinat sostenibilitat, inclusió i qualitat de vida.
