La transició energètica ja no és una política de mitigació del canvi climàtic; cada cop més ho és de competitivitat i sobirania geopolítica.
Mentre que l’avaluació de riscos i l’adaptació esdevenen imprescindibles, la resiliència és el nou vector a l’hora de planificar i dissenyar infraestructures, abandonant el predomini de l’eficiència.
El canvi climàtic no és només un problema ambiental, sinó també un desafiament geopolític que afecta l'equilibri de poder global. A mesura que els efectes del canvi climàtic es fan més evidents, les tensions per recursos escassos com l'aigua i la terra fèrtil augmenten, intensificant els conflictes armats en regions vulnerables.
Impacte en la seguretat i la governança
Els desastres climàtics generen crisis de governança i inestabilitat política, debilitant institucions a tot el món. Les migracions induïdes per fenòmens climàtics massius plantegen nous desafiaments humanitaris i de seguretat global. Per exemple, les sequeres prolongades i les inundacions devastadores poden desplaçar milions de persones, creant tensions en les regions receptores. Avui, els canvis en l’ordre mundial s’acceleren, l’hegemonia està cada cop més fraccionada i mentre els Estats Units sembla renunciar al lideratge, ningú es presenta voluntari per substituir-lo.
Impacte de les últimes decisions dels Estats Units
Les últimes decisions dels Estats Units, sota l'administració actual, han tingut un impacte significatiu en la lluita contra el canvi climàtic.
Els Estats Units han augmentat, durant el mandat anterior de Biden, els seus objectius de reducció d'emissions i han impulsat polítiques per accelerar la transició cap a les energies renovables. Això inclou inversions massives en infraestructures verdes i la promoció de tecnologies netes. Aquestes mesures no només redueixen les emissions domèstiques, sinó que també pressionen altres països a seguir el mateix camí, creant una dinàmica de competència i cooperació internacional.
En canvi, Donald Trump ha anunciat la sortida dels Estats Units de l'Acord de París, generant una gran incertesa en les negociacions climàtiques internacionals. Aquesta decisió ha estat vista com un retrocés significatiu en els esforços globals per combatre el canvi climàtic, ja que els Estats Units són un dels majors emissors de gasos d'efecte hivernacle. Si hi afegim el reiterat posicionament de trencament amb les estructures de governança multilateral, sembla que els anys vinents la governança del canvi climàtic està en escac, veurem sí mat.
La posició de Rússia
Rússia, un dels majors emissors de gasos d'efecte hivernacle, ha estat criticada per la seva inacció climàtica. Tot i haver signat l'Acord de París, les seves polítiques actuals no compleixen els objectius de reducció d'emissions. A més, el canvi climàtic està afectant greument el país, amb el desgel del permafrost i els incendis forestals massius. La inacció del Kremlin ha estat portada als tribunals per activistes russos, que denuncien que les futures generacions hauran de viure en condicions insuportables si no es prenen mesures immediates. D’altra banda, el desgel progressiu obre la porta a la ruta de transport per Barents, fent aquesta ruta més competitiva per connectar el comerç internacional entre la Xina i Occident, i fent de Rússia un actor geopolític en les rutes internacionals de transport.
Transició Energètica i canvis en el poder geopolític
Tot i això, la transició cap a una economia sostenible basada en les energies renovables no és una política ambiental, sinó una política en clau de competitivitat amb implicacions geopolítiques significatives. Els països que controlen i exporten combustibles fòssils poden veure reduïda la seva influència, mentre que aquells que dominen les tecnologies ecològiques del futur poden guanyar poder, mentre obtenen energia a preus més competitius i guanyes seguretat de subministrament. La Unió Europea s'està posicionant com a líder mundial en la lluita contra el canvi climàtic, amb objectius ambiciosos de reducció d'emissions i una estratègia de creixement basada en el Pacte Verd.
"La transició cap a una economia sostenible basada en les energies renovables no és una política ambiental, sinó una política en clau de competitivitat amb implicacions geopolítiques significatives."
L’adaptació és inevitable. Riscos i resiliència
En resum, la geopolítica del canvi climàtic és un tema complex que requereix una resposta coordinada a escala global. Els efectes del canvi climàtic no només afecten el medi ambient, sinó també la seguretat, la governança i l'equilibri de poder entre les nacions.
Mentre que la lluita global contra el canvi climàtic està en dificultats, l’adaptació és inevitable. No només això, sinó que com més temps passa, més evidents es fan els efectes del canvi climàtic. L’avaluació dels riscos derivats, com el risc d’inundacions, onades de calor i augment del nivell del mar és cada cop més necessària, tant pels governs com per les empreses privades. Així mateix, l’aplicació de criteris de resiliència al disseny d’instal·lacions i infraestructures esdevé imprescindible.
