Holanda prohibirà els cotxes de gasolina i dièsel el 2025
Els Països Baixos van aprovar dilluns una moció que prohibirà la venda de gasolina i dièsel a partir del 2025. El país holandès intenta aconseguir que els vehicles de les seves carreteres siguin completament elèctrics de cara a la propera dècada.
La moció ha estat aprovada per la cambra baixa del parlament holandès i encara ha de passar pel Senat per esdevenir legalment vinculant.
El Partit Laborista, el membre més jove de la coalició de govern dels Països Baixos, va portar aquesta qüestió davant del Parlament, i en un principi volia aconseguir la prohibició de tots els vehicles de gasolina i dièsel a partir de 2025. Tanmateix, però, la moció aprovada permetrà que els vehicles de gasolina i dièsel existents segueixin en ús l’any 2025 i més endavant, però s’ha aconseguit aturar les noves vendes, en contra de les preferències del seu soci de coalició.
La decisió s’ha justificat al·legant que les carreteres holandeses, de forma gradual, vagin cap a un model més respectuós amb el medi ambient i s’aposti pels cotxes elèctrics i no contaminants. En aquests moments, les vendes d'automòbils elèctrics als Països Baixos se situen en poc menys del 10%.
Comparats amb un altre tipus d'automòbils privats, els dièsel són molt, molt més contaminants. Des de fa anys, de fet, la Unió Europea compta amb estrictes restriccions a les emissions dels cotxes, malgrat que com es va comprovar amb l'escàndol de les emissions dels dièsel de Volkswagen, no sempre es respecten aquestes limitacions.
El paper de les ciutats
Tot i aquesta notícia, els Països Baixos no porten la davantera en aquesta qüestió, i és que les ciutats estan passant al davant als estats en termes de lluita contra la contaminació.
L'alcaldessa de París, la socialista Anne Hidalgo, va anunciar a finals del 2014 un pla per reduir la contaminació a la capital francesa que contempla prohibir la circulació de vehicles amb combustible dièsel a partir del 2020 i convertir el centre de la ciutat en una zona semipeatonal.
L'Ajuntament de Madrid ha plantejat una idea idèntica a la de París: tancar el trànsit als dièsel a partir del 2020. El consistori governat per Manuela Carmena va declarar el mes de gener que té la intenció de treure els cotxes dièsel de la ciutat abans del 2020, de forma gradual: primer del centre i després de l'interior de la M-30, per acabar, finalment, amb els barris més perifèrics.
A Londres, on es va restringir fa anys el trànsit al centre de la ciutat, el debat és semblant, encara que el govern de la ciutat no ha pres ni previst mesures. A Birmingham, la segona ciutat del país, opten per gravar amb impostos al dièsel.
A Alemanya, el país de l'automòbil per excel·lència, les solucions també han estat locals. El país governat per Angela Merkel representa com cap altre el dilema al qual s'enfronta Europa: necessita acabar amb el dièsel per motius contaminants i de salut, però ho fa contra la voluntat de part dels seus conductors, que estan a gust amb els seus cotxes, i, sobretot, dels interessos de sectors econòmics clau.
Quant a la fi del dièsel, el futur passa a curt termini per països petits on la indústria automobilística sigui residual i on ja hi hagi una bona malla de mobilitat urbana pública, com els Països Baixos o Suècia. Això implica acabar amb els vehicles gasolina i dièsel i apostar pels elèctrics i els autònoms, però de moment, a nivell europeu, la fi del vehicle de motor és una vaga silueta a l'horitzó.
Segons Manuel Villalante, aquest tema s’hauria d’abordar a nivell Europeu: “No tenen massa sentit les legislacions estatals en aspectes que haurien de ser de mercat únic, com és el cas del transport. El llibre blanc del transport de la UE ja contempla terminis per eliminar els vehicles de combustió dels centres de les grans ciutats, i cal avançar en la reducció dels vehicles dièsel a nivell europeu. També cal pensar que encara no hi ha alternatives clares, i cal treballar en millorar els vehicles 100% elèctrics, que a part del TESLA no són prou eficients”.
A més, apunta que “cal fer-ho detalladament i de forma gradual: primer els centres històrics, que disposen de més servei de transport públic, i després les altres zones de les ciutats. Aquest tema requereix un gran acord a nivell europeu i definir un programa temporitzat, acompassat i acotat. A més, crec que les limitacions haurien de ser més relatives a la circulació que a la venta.”
Villalante va ser director general del Transport Terrestre del Ministeri de Foment (2010-2012) i té més de 30 anys d’experiència en mobilitat, transport públic i infraestructures: director de Transports i circulació a l’Ajuntament de Barcelona (1991-1997), director de Projectes i Planificació d’Infraestructures de l’Ajuntament de Barcelona (1997-2000), director d’Estudis i Coordinació de Transports Metropolitans de Barcelona (2000-2003), director corporatiu de Coordinació i Expansió de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (2003-2007) i director general de Transport Terrestre de la Generalitat de Catalunya (2007-2010). A més, és vocal de la Junta de Govern del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya on va presidir la seva Comissió de Mobilitat i Infraestructures.
Per a Francesc Garriga, President de la Comissió d’Automoció dels Enginyers Industrials de Catalunya, aquesta mesura té un notable component d’electoralisme: “Resta menys d’un any per les eleccions als Països Baixos i aquesta iniciativa legislativa cal llegir-la en aquest sentit, en clau electoral”. A més, Garriga afegeix que “és poc real en el sentit que no s’ha tingut en compte el sector dels fabricants, i a Europa tenim grans marques que no tenen com a objectiu immediat proveir vehicles de tota gamma elèctrics. El sector s’ha marcat l’any 2050 com el termini perquè tots els cotxes siguin elèctrics. El Parlament holandès s’ha avançat a aquesta idea, i l’únic aspecte positiu que pot tenir és que acceleri l’electrificació de la flota de vehicles”.
TEXT: FERRAN SARDANS // FOTOGRAFIA: IMATGE D'ARXIU