Vivim en un món incert. No ho diem nosaltres, només. L’índex d’incertesa de l’Economic Policy Uncertainty s’ha disparat aquest 2025 i ha assolit nivells que no s’havien vist des que s’elabora. Els conflictes bèl·lics, les tensions geopolítiques i la inestabilitat política són algunes de les causes que en la darrera enquesta al col·lectiu, que precisament hem centrat en aquesta situació política, econòmica i social, han donat més enginyers i enginyeres, però en una posició destacada també hi havia la manca de talent. Sabem que les empreses tenen dificultats per cobrir les vacants que els reclamen els seus projectes i que aquestes necessitats creixeran els pròxims anys, sobretot les tècniques perquè les organitzacions hauran d’incorporar més professionals de l’enginyeria.
Els nens i nenes, en canvi, no sembla que tinguin massa en compte aquesta opció. En la Diada que hem celebrat recentment vam sondejar-ne uns quants i no puc dir que ho hem descobert, perquè ja ho intuíem, però sí que ho hem corroborat: no saben ni què som, ni què fem els enginyers i enginyeres. Això no es canvia d’un dia per l’altre, però tampoc ho podem deixar per a més endavant i cal posar-hi remei perquè sinó, com resoldrem els reptes que se’ns presenten?
Hem de fer-nos veure més i sobretot estendre la nostra professió com a part de la solució. Ho som. Perquè treballem amb rigor, coneixements i expertesa. Perquè som capaços d’anticipar-nos i, alhora, qüestionar l’statu quo amb constància perseverança. Perquè aportem tecnologia i talent, però sobretot, perquè treballem en equip i cocreem les solucions. Això darrer ho sabem fer amb aliances, col·laboració publicoprivada i teixint vincle amb altres col·legis que, com nosaltres, volen ser de referència en els temes que ens ocupen i ens preocupen.
"Ens correspon ser crítics i incomodar altres agents del sistema per assolir els objectius en els reptes que té la societat del moment."
Sempre dic, però, que no ens podem quedar amb aquesta autocomplaença i que hem d’aspirar a més. Cal, doncs, que siguem més agosarats. Ens correspon ser crítics i incomodar altres agents del sistema per assolir els objectius en els reptes que té la societat del moment. Podem aportar, i molt, en garantir una autonomia estratègica amb els recursos energètics, aigua i materials crítics, per exemple, però també per una autonomia competitiva i sostenible que està relacionada directament amb la nova reindustrialització. Per això, temps enrere ja reclamàvem que els governs incorporessin més enginyers i enginyeres a les àrees més tècniques. El darrer Govern ho ha fet i estem segurs que el país ho notarà.
Però com que no som autocomplaents sinó més aviat molt autoexigents encara ens encomanem una tasca més. La de contribuir a evitar bloquejos de projectes públics i iniciatives privades que han d’aportar progrés i benestar de manera sostenible. Per això, ens alcem com la Plataforma del Sí. Ho hem estat sempre perquè al nostre ADN hi ha intrínseques les idees innovadores i els projectes de futur que, això sí, s’han d’explicar bé per arribar a tota la societat en la qual volem contribuir fent-la, també, més justa. Explicar-nos més bé, és la clau i en aquesta línia també tenim iniciatives que, sense anar més lluny, descobriran l’enginyeria de la ciutat que fa possible el nostre dia a dia, d’una banda, i les virtuts de la indústria i les fàbriques. Esperem que d'aquí a uns anys, no massa, no hi hagi cap infant que no sàpiga què és un enginyer o on treballa una enginyera sinó que tingui claríssim que treballem per al progrés del món i les persones.
