Les successives cimeres anuals del clima han alertat d'un escalfament accelerat del planeta assenyalant que calen mesures serioses per aturar-lo. Cal descarbonitzar tan ràpidament com es pugui per aconseguir arribar a la neutralitat en carboni. En els darrers anys, per tal d'assolir l'objectiu de la descarbonització de l'economia, la Unió Europea ha establert un programa que té per objectiu la neutralitat d'emissions en el 2050.
Les polítiques de descarbonització marcades per la Unió Europea es basen principalment en la reducció del consum de combustibles fòssils emissors de CO₂ i l'increment de l'electrificació del sistema energètic Europeu. Per assolir aquesta fita cal el desenvolupament i instal·lació d'energies renovables.
Però, no tots els consums energètics, entre d'altres els processos industrials amb elevades pressions i temperatures o el transport de llarga distància, poden ser electrificats. Si volem una descarbonització efectiva de l'economia, cal que l'electrificació tingui el suport d'altres vectors energètics com són l'hidrogen, els biocombustibles i els gasos sintètics.
En aquest nou paradigma, les perspectives d'evolució del sistema elèctric es basen en el desenvolupament i la incorporació de tot un seguit de tecnologies de producció i emmagatzemament d'energia i d'automatització i digitalització de les xarxes. La intermitència en la producció de les energies renovables, a causa de la seva dependència de les condicions meteorològiques de cada moment, fa necessari el desenvolupament de les instal·lacions de garantia de potència com són els sistemes d'emmagatzematge.
Totes les accions esmentades cal que siguin impulsades i regulades per les diferents administracions amb competències a tres nivells diferents: Comissió Europea, Ministeri de Transició Ecològica i Generalitat. A hores d'ara totes tres es troben pendents de completar la reorganització dels seus nous responsables: la Comissió Europea, a conseqüència de les darreres eleccions, el MITECO, perquè l'actual titular deixa el càrrec per assumir-ne un altre en la governança de la Comissió Europea, i, en tercer lloc, el nou govern de la Generalitat de Catalunya fruit de les eleccions del mes de maig.
Comença, així, un nou curs polític i els nous responsables en els tres nivells de decisió esmentats s'han de posar a treballar. S'obre la incògnita de quina serà la seva política o estratègia en matèria d'energia i com poden afectar les seves decisions al procés de descarbonització i a l'economia en general.
En el primer nivell trobem Europa que, durant la crisi derivada de la guerra d'Ucraïna ja va demostrar no tenir política energètica comuna clara, però que actua d'acord amb el consens dels seus membres per cada tema. La nova governança de la UE ha fet un significatiu gir a la dreta i busca un nou equilibri entre la transició ecològica i la competitivitat industrial que no comprometi la viabilitat de la indústria europea. El recent informe Draghi ja ho planteja. Aquest nou posicionament polític ens obre un seguit d'incògnites. Quines seran les noves mesures per continuar impulsant la transició energètica especialment en el camp de les energies renovables? Hi haurà un canvi en les polítiques destinades al desenvolupament de la indústria i promoció dels combustibles alternatius? El retard en la posada en servei de les energies renovables i la necessitat de potència ferma ens portarà a un canvi en el pla de tancament de les centrals nuclears a escala europea? Es potenciaran els petits reactors modulars (SMR)?
En un segon nivell trobem el MITECO. La seva remodelació planteja la incertesa de si es mantindrà una línia continuista o bé estarem davant d'un gir en la política/estratègia en matèria d'energia. Hi ha molta feina per fer, no oblidem que portem un llarg període de paràlisi reguladora que afecta un seguit d'aspectes pendents de regulació. El darrer Consell de Ministres ha volgut començar a tancar alguns temes pendents, aprovant el RD que regula l'energia eòlica marina i el PNIEC. Tot i això, resten moltes preguntes pendents en l'àmbit de les energies renovables i dels combustibles alternatius. Es voldran tancar més aspectes pendents abans de la remodelació inevitable? Amb l'aprovació del PNIEC es tanca, almenys de moment, el dubte d'un possible canvi de rol de l'energia nuclear. Què passarà amb la resta?
"No ens cansarem de repetir que l'electrificació és necessària, però no suficient"
En un tercer esglaó hi ha la Generalitat, que recentment ha conformat un nou govern que suposa un gir important respecte a l'anterior. Tot i que a hores d'ara encara té pendent completar els nomenaments en l'àmbit de l'energia, ja ha fet un primer pas donant alguns primers missatges, especialment en el camp de les energies renovables. En síntesi, considera que són un objectiu estratègic, que sense renovables no tindrem indústria i no vindran noves inversions. Identifica un retard en el seu desenvolupament respecte a la resta de comunitats, que es fa més evident en la fotovoltaica. Pensa donar suport a l'eòlica marina i en especial a la plataforma d'assaig PLEMCAT. Aquest últim posicionament s'ha vist reforçat amb l'aprovació pel MITECO del RD que regula l'energia eòlica marina. És una bona declaració d'intencions que esperem que serveixi per retallar l'enorme retard que tenim a Catalunya en les renovables. Però això només és un primer pas. Queda molt per fer en aquest i altres aspectes.
És vital una agilització dels tràmits amb una tramitació simultània urbanística i mediambiental corregint la deficient coordinació entre departaments. No ens cansarem de repetir que l'electrificació és necessària, però no suficient i que cal promoure i incentivar el desenvolupament de l'hidrogen, els biocombustibles i els gasos renovables alternatius per aconseguir la descarbonització.
S'haurà de vigilar amb els preus de l'energia i amb tots els elements que els conformen. La competitivitat de la indústria passa per uns preus adequats. Necessitem una energia amb garantia que sigui sostenible en un doble aspecte econòmic i mediambiental. Queda un llarg camí al davant i moltes decisions per prendre. Des de la Comissió d'Energia d'Enginyers Industrials de Catalunya continuarem vigilants de les mesures i accions que s'adoptin.
