L'agenda europea situa el 2050 com l'horitzó per a una societat descarbonitzada, un repte que s'haurà de revisar d'aquí a deu anys per comprovar que s'estan fent els deures. Malgrat aquest ambiciós objectiu, actualment el subministrament d'energia elèctrica renovable – i malgrat la reducció de preus que han viscut les energies fotovoltaiques i eòliques - no pot abraçar totes les necessitats i per això, cal invertir en noves tecnologies i infraestructures que ho facin possible.
Segons ha explicat Joan Ramon Morante, cap de l'Àrea de Materials Avançats per a l'Energia de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) en una conferència als Enginyers Industrials de Catalunya, actualment, actualment, l'energia renovable està, de mitjana, per sota d’un 30% de l'energia elèctrica que es consumeix i com a molt, en dies amb molt vent i molt sol, es pot arribar a ''pics'' del 50 o el 55%. Per això, defensa que s'ha d'augmentar aquest percentatge perquè sinó, la descarbonització no serà ''factible'' perque ens quedarem amb un mix del current lluny del 100% de renovables.
Per aconseguir-ho, creu que la inversió de 235.000 MEUR que preveu el Pla Nacional Integral d'Energia i Clima (PNIEC) no és ''suficient'' i que per tant, tant Espanya com Europa han de continuar apostant per aquestes noves tecnologies que s'han demostrat ''viables''.
El sector de l'automòbil, per exemple, és un dels més paradigmàtics. El cotxe elèctric s'ha impulsat com una bona solució per deixar d'utilitzar energies fòssils i deixar també de produir emissions contaminants. Morante, però, adverteix que el cotxe elèctric requereix una càrrega que no es pot assumir en una xarxa a on només el 30% és renovable perquè només es redueixen emissions però no s'eliminen. Creu que per descarbonitzar el transport, molt especialment el transport pesat, cal apostar per les noves tecnologies, com ara l'hidrogen. Compara les possibilitats de les bateries elèctriques actuals amb l´ús d'hidrogen: en aquest darrer cas, en comptes de posar l'electricitat en una bateria que es va consumint, l'electricitat passa l'energia a l'hidrogen que té una més alta densitat energètica i permet que una pila de combustible el transformi en electricitat pel motor electric del vehicle. Això permet que amb menys pes i volum es pugui disposar de més energia per tenir una més gran autonomia i una major capacitat de transport . Morante veu que aquest tipus de sistema es la clau per poder descarbonitzar autobusos i vehicles de gran tonatge que necessiten nou vegades més de capacitat que els turismes, 9kg d’hidrogen per 100Km davant d’1 Kg d’hidrogen per 100Km.
Però el del transport no és pas l'únic sector amb necessitat d'inversió. Morante apunta que cal impulsar la descarbonització de la indústria perquè és el sector que ''dona riquesa al país'' i ha de ser ''competitiva'' perquè sigui ''rendible i generi llocs de treball''. Per això, creu que cal analitzar tots els processos industrials i comprovar quines tecnologies son més recomanables tenint també com a referencia aquelles tecnologies que ja s'estan estenent per Europa per començar a implantar-les a les indústries espanyoles.
Actualment, diu Morante ja es produeix gas metà sintètic (biometà o metà sintètic utilitzant captures de CO2 i hidrogen). S'anomena Power to gas i és una de les maneres amb què molts països estan tractant aquest sector, com ara França, on s'estan substituint els gasos fòssils per aquests gasos verds en processos que no es poden electrificar. La pirogasificació també és una nova tecnologia que intenta utilitzar residus i restes forestals per sintetitzar gas renovable.
Una de les darreres tecnologies que s'han començat a experimentar és l'elaboració de metà sintètic a través de les captures de CO2. Les indústries podran capturar el CO2 que emetin, evitant que vagi a l'atmosfera, i alhora produir amb això, energia verda. Morante posa d'exemple una refineria que actualment paga taxes a Europa per emissions de CO2. Creu que si aquests impostos augmenten, la indústria veurà més favorable invertir en capturar les tonelades de CO2 i convertir un residu contaminant en una ''matèria prima'' que el sector de la indústria química valora i pot convertir en una nova ''línia de negoci''. Aquest sistema, ha explicat Morante, ve a substituir al de la seqüestració de CO2 que va resultar que era un procés ''car'' i amb un emmagatzematge que no garantia sempre la no presència de fuites en 100 anys.
Morante lamenta que aquest tipus d'inversions, a Espanya, estan ''pendents'' i que tot just, el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MTERD) ha convocat una consulta pública al voltant d'aquests temes. Confia, però, que amb el resultat s'avanci en l'elaboració d'un ''full de ruta'' que permeti començar a assegurar que la indústria continua sent rendible dins de la transició energètica perquè sinó, es corre el risc de perdre-la. Per això creu que aquestes inversions, suficient generació d’energia renovable, especialment, per poder desenvolupar adequadament la transició energética en la indústria i el transport, han d'estar de forma ''urgent'' a l'agenda pública.
