Recerca i indústria de futur

La Fundació Catalana per a la Recerca i Innovació va poder finalment lliurar, aquest passat dia 13 d’octubre, els Premis Nacionals de Recerca 2019. El tradicional lliurament que es feia al Teatre Nacional de Catalunya va ser substituït per un acte gairebé íntim al Palau de la Generalitat.

Som un país amb una recerca de primer nivell, i si es repassen les trajectòries dels premiats de les successives edicions, es pot confirmar que Catalunya ha aconseguit desenvolupar un teixit per a la recerca de primer nivell. La recerca en medicina contra el càncer per exemple, és la que aquest any s’ha endut el premi de la mà del Dr. Josep Tabernero, director de l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron (VHIR) per la seva contribució internacional a la investigació oncològica. Com va exposar en l’acte de lliurament del premi, encara som lluny d’eliminar el càncer, però s’ha aconseguit un salt molt gran en quant a esperança de vida per a molts malalts. Potser molts dels que llegiu aquestes línies fins i tot ho podeu dir en primera persona o en veu de persones que us són molt properes, com em passa a mi. No hi ha agraïment prou gran per a persones com en Josep.

Però, no és la recerca sinó el punt de començament? Cert, els seus resultats són l’input per a que la indústria ens posi a l’abast, en forma de productes, el que tant esforç i talent ha costat. D’aquí, la conclusió és evident: l’excel·lència en recerca ha d’anar de la mà de la renovació i creixement del nostre teixit industrial. Aquest fet ja va ser identificat pels organitzadors dels Premis: a partir de 2011 es van incorporar més categories, sent la més rellevant en aquest sentit el Premi al Partenariat Publicoprivat en R+I, que justament identifica aquelles col·laboracions orientades a portar a la realitat els beneficis de la recerca. Si fem un repàs d’alguns dels partenariats premiats dels darrers anys, es constata aquest fet: des de l’aliança entre IBM i el Barcelona Supercomputing Centre, a la xarxa de recerca en automoció (CARNET) entre SEAT, la UPC i el grup VW, passant en aquesta edició 2019 per l’aliança entre el Centre CIM de la UPC i la multinacional RICOH per impulsar la fabricació additiva.

Però hi ha molta feina a fer. En l’exposició que sovint faig del CIM UPC, començo fent una constatació seguida d’una pregunta: Som un país que, amb un 0,1% de la població mundial, genera l’1% de la producció científica. On són les indústries que converteixen aquest coneixement punter en productes competitius d’alt valor afegit? La resposta són col·laboracions com les que reconeixen aquests premis, que reflecteixen només una part de les que hi ha. La construcció d’aquestes aliances és bidireccional: el teixit recercaire té cada cop més incentius per a acostar-se a la indústria, i les nostres empreses comencen a practicar la innovació oberta, tant buscant talent fora d’elles (doctorats industrials) com col·laborant amb centres de recerca per anticipar el futur.

I és que el futur arribarà amb o sense nosaltres. De forma molt emblemàtica, el premi d’aquest any concedit a RICOH i al CIM UPC reconeixia els esforços per desenvolupar la impressió 3D al nostre país, que té molts punts per esdevenir un hub mundial d’aquesta tecnologia disruptiva. Des del primer equip de fabricació additiva que va arribar a Catalunya justament al CIM UPC cap a l’any 1998, fins a data d’avui en què BCN3D, una spin-off del CIM UPC, es consolida com a exportador d’impressores 3D de doble capçal a tot el món, el camí recorregut pel nostre teixit industrial i de recerca és impressionant, i no sé si prou conegut. Tenim una comunitat tecnològica (Llavor3D) que agrupa els millors centres i empreses, tenim també un projecte pluridisciplinar (Base3D) amb grups de recerca de referència...

En qualsevol cas, i per cloure aquesta reflexió, llenço una pregunta als responsables de les nostres empreses industrials: esteu reflexionant seriosament sobre com la fabricació additiva podria revolucionar el mercat al que us adreceu? Llista ràpida: personalització massiva de productes a cost competitiu, ultra alleugeriment mitjançant optimització topològica 3D, disseny centrat només en la funció, pas d’estoc físic a estoc digital i utillatges impresos en 3D pel procés productiu. La recerca, i l’estratègia que la impulsa, han fet els deures, i ens indiquen que és l’hora de la indústria. No fem tard, si-us-plau. Amb les iniciatives de fons europeus per recuperar l’economia, és moment d’idees per a projectes sòlids, basats en coneixement i adreçats a aconseguir resultats en forma de creixement d’activitat industrial: voldria haver posat alguna llavor (3D!) al respecte.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.