Indus, enginyeria de tercera generació

Fa aproximadament un any l’empresa Indus ha potenciat la divisió dedicada als processos industrials, inclosa a la seva cartera de serveis que, des de la seva fundació ara fa 69 anys, ja inclou legalitzacions, càlculs d’estructures i projectes d’enginyeria i arquitectura. La decisió respon a les necessitats que han vist en els clients els darrers anys que confien en l’empresa per culminar tot el procés de posada en marxa d’una planta, majoritàriament, industrial. Per fer-ho possible, i malgrat la situació de crisi de la COVID-19, han hagut de contractar més personal i acabar configurant una plantilla que ja és de 90 treballadors, 40 dels quals enginyers, Els seus responsables poden presumir d’haver superat la “sacsejada” de la pandèmia i encarar aquest 2021 amb bones perspectives de futur. I és que el 2020 la feina i la facturació els ha crescut al voltant d’un 10 % i tot i haver vist com els queien alguns projectes, les inversions d’altres clients els ha permès  compensar-ho amb escreix.

Segurament no és l’única empresa que podria explicar una situació així, Indus té una particularitat: la direcció d’aquesta etapa recau en la tercera generació d’enginyers industrials de la família Pedrerol. Recollint el bagatge del fundador, Josep Pedrerol, els germans Jordi i Ramon Pedrerol han traspassat la responsabilitat cap als seus fills, d’una banda en David i, de l’altra, l’Àgata i en Gaspar, respectivament. El pes de la gestió interna i la gerència recau en l’Àgata que no és enginyera sinó llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses per Esade. En David, enginyer industrial, n’és el director executiu, mentre que en Gaspar, també enginyer industrial i a més a més arquitecte, és un dels directors de projectes de la companyia.

indus
Ramon, Jordi, David i Gaspar Pedrerol a la seu d'Indus a Barcelona

És, doncs, una empresa familiar que, fundada el 1952 ha mantingut – igual que el logotip, que encara és el de l’inici- molts grans clients des dels inicis com poden ser Coca-Cola, Nutrexpa, Damm, Esteve o Grífols i ha anat sumant altres companyies que han confiat en ells. Com? Els seus responsables ho tenen clar: han prioritzat la satisfacció del client per sobre dels beneficis generant, així, la fidelitat desitjada. En una entrevista a Fulls d’Enginyeria, Jordi Pedrerol afirma que “l’esperit és deixar content el client i això, a vegades té cost econòmic però genera fidelitat”. La seva manera de prendre’s la feina té una màxima: “cada client és una inversió”. En Gaspar afegeix que d’aquesta fidelitat també se’n beneficien els mateixos clients que poden confiar en una empresa que sap els detalls de les instal·lacions de les plantes perquè hi ha treballat des dels inicis i per tant hi ha un “fil de coneixement” que també valoren. I en una línia similar, en David afegeix que també s’ha buscat la fidelitat amb els treballadors amb “molta menys rotació” que permet que el personal d’Indus també estableixi una bona relació amb el client.

Aposta per la indústria

Un altre aspecte clau per a la consolidació d’Indus ha estat la seva aposta per la indústria i sobretot de la indústria farmacèutica i agroalimentària, sectors d’on provenen majoritàriament els seus clients més grans i la no dependència dels contractes amb l’administració. A banda de tot això, Jordi Pedrerol també fa èmfasi en un altre aspecte: la preservació d’un “múscul financer” que els ha permès ”resistir” en els temps difícils. Creu que ser una empresa familiar els ha beneficiat perquè quan hi ha beneficis, no tenen la necessitat de retirar-los i, això els ha permès fer front als moments de crisi.

Que sigui una empresa familiar tampoc no els ha condicionat en la gestió del dia a dia. “Totes les famílies tenen friccions i diferents opinions i això és sa”, diu en David. La generació intermèdia, en Ramon i en Jordi creuen que també ha estat bàsic per al bon funcionament de l’empresa, la separació de funcions; en Jordi feia de gerent i en Ramon s’encarregava de la Direcció Tècnica. “Ni en Jordi es posava a fer càlculs ni jo dirigir”, diu en Ramon, “cadascú tenia la seva òrbita”. Aquest model, diu en David, l’ha intentat reproduir fent tàndem amb la seva cosina Àgata. I de moment, aquesta tercera generació d’enginyers industrials Pedrerol, se n’està sortint amb èxit .

Els inicis

Indus va néixer de la necessitat que Josep Pedrerol va detectar quan treballava a Uralita. Venien canonades i molts clients els demanaven també el projecte d’instal·lació. Uralita no volia dedica-s’hi i va ser així, com Pedrerol va acabar donant forma a l’enginyeria que és ara Indus. La primera llicència fiscal data del 1952 però com a societat amb el nom d’Indus no es registra fins el 1963.

indus
Imatge de Josep Pedrerol els anys cinquanta

Pedrerol, a banda dels projectes, aposta també per les legalitzacions, dos dels departaments que més de mig segle després, encara es mantenen. Cap als anys setanta s’hi va incorporar el primer fill enginyer industrial, en Ramon, i poc després, en Jordi. Va ser en aquesta dècada quan Indus va fer un canvi substancial amb la constitució de dues societats anònimes diferents, una pel càlcul, on oferien un servei rellevant gràcies a la tecnologia informàtica puntera que no totes les companyies podien permetre’s, i una per l’enginyeria i l’arquitectura. Aquesta divisió es va mantenir fins fa aproximadament quatre anys que van tornar a apostar per una sola companyia que ha crescut en personal i facturació els tres darrers exercicis.

I per què enginyers?

Josep Pedrerol era aparellador perquè la seva família va creure que amb les seqüeles que li havia deixat als 16 anys un reuma de cor no podia fer estudis més complexos. La seva perseverança, però, li va permetre més endavant estudiar també enginyeria industrial i va poder aprofitar els coneixements i el bagatge de totes dues carreres per treballar i fundar Indus. En Ramon explica que l’interès per l’enginyeria ja li venia de petit i com anècdota, la família relata que als 14 anys va guanyar un premi de la casa Meccano per haver construït una màquina per fer truites. Motivat pel pare enginyer, en Ramon també va acabar entrant a Enginyeria Industrial i, després del primer any, va combinar aquests estudis amb l’arquitectura. Així, com el pare, ha acabat combinant les dues disciplines. El seu germà Jordi, sis anys més petit, reconeix que quan li va tocar decidir estudis no tenia prou criteri i “per mimetisme” es va endinsar a l’enginyeria industrial tot i que no creu que tingués “una vocació clara”.

Aquesta influència familiar també es va traspassar a una generació posterior i en Gaspar, que de petit era aficionat a Legos, Meccanos i aquest tipus de jocs, també és enginyer industrial i arquitecte. “Veia el meu pare fent invents per casa i jo volia ser inventor", explica en David que relata que va acabar “descobrint” que la carrera que més s’hi podia assemblar era enginyeria industrial on podia estudiar les matèries que més li havien agradat com era la física o l’electrònica descartant totes aquelles amb les que no es considerava bo, com és l’expressió escrita.

Tant en David com en Gaspar tenen fills petits però el fill de l’Àgata ja està estudiant Enginyeria Industrial i Enginyeria Física. Per això, tot i que és aviat per dir-ho, la quarta generació d’enginyers industrials a Indus és una possibilitat. El temps dirà.

Video
El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.