Pensa en el teu dia a dia a l’empresa i en totes les situacions en les que, per a poder fer la teva feina, has d’interactuar amb altres persones: de l’equip, caps, personal d’altres departaments, proveïdors, clients... És molt provable que algunes d’aquestes situacions tinguin a veure amb persones que tenen punts de vista diferents al teu sobre coses importants que incideixen en la teva feina, com per exemple, com abordar una situació, quines són les causes d’alguna cosa o sobre què hauria de fer-se.
I també és probable que algunes d’aquestes situacions siguin situacions incòmodes per a tu en el sentit que una altra persona actua d’una forma que et perjudica, o penses que no és adequada o que quan parles amb ella, només pensa en sortir-se amb la seva i no t’escolta.
La intel·ligència conversacional té a veure amb la capacitat que tenim les persones per a afrontar aquest tipus de situacions d’una forma “saludable”, és a dir, de conversar de manera que es generi confiança i s’enforteixin les relacions, que faciliti arribar als millors resultats per a l’organització, i amb les persones compromeses per seguir avançant.
I això, actualment i exercint la funció d’enginyeria és més fonamental que mai perquè l’èxit depèn cada vegada més d’aconseguir que les altres persones es comprometin en l’execució i que aportin les seus coneixements i idees. És a través de converses que s’aconsegueixen les transformacions a l’empresa.
Per il·lustrar aquesta idea veurem dos exemples de les implicacions que té el no posar en pràctica la intel·ligència conversacional a l’empresa.
Com a primer exemple, un cas real que il·lustra la forma de conversar que cal evitar: una persona amb un càrrec directiu dona unes instruccions molt clares perquè a l’empresa es faci una cosa concreta. Però les persones que havien de fer-ho no ho fan. Això té conseqüències greus per a l’empresa. I aquestes persones que no ho fan, reben una reprimenda i inclús es valora el seu acomiadament.
Des de la perspectiva de la intel·ligència conversacional, el més destacables és que aquesta persona amb càrrec directiu no va aprendre res de la situació. No sap perquè, realment, les seves instruccions no es van complir i, per tant, és molt provable que en una altra situació similar li torni a passar el mateix.
I no només això. Les persones que van rebre les seves instruccions, i que encertadament o no tenien els seus motius per no complir-les, ara són persones que estan ressentides i menys compromeses que abans.
No és que s’hagin de deixar passar aquestes situacions. Tot el contrari. Però aquí, la clau està en que la forma d’enfocar aquesta conversa no va aportar cap tranquil·litat que allò no tornaria a passar, no es va generar cap compromís per part de les persones implicades i no en va sortir cap aprenentatge productiu per a ningú.
El segon exemple té a veure amb una situació típica. Des del departament d’enginyeria es dissenya una modificació a la planta de producció, i algú de la planta no està del tot d’acord amb aquests canvis. Són situacions que no pots tractar de manera superficial, ni imposar el teu criteri, perquè no pots esperar un compromís real d’una persona que no està d’acord amb alguna cosa i no ho has parlat a fons amb ella. Per convèncer de veritat necessitaràs mantenir un debat profund i productiu sobre aquest tema, i a partir d’aquest, que l’altra persona senti que has fet un esforç sincer per entendre el seu punt de vista, i que ho has fet amb actitud oberta.
Aquests dos casos són situacions reals que il·lustren perquè intel·ligència conversacional i èxit professional van tant de la mà. Així doncs, en resum:
Una habilitat que pot ajudar de forma essencial al rol d’enginyer o enginyera en una empresa és la intel·ligència conversacional, perquè necessitaràs influir en les persones i fer-ho d’una forma que condueixi a resultats, que generi compromís i aprenentatge.
