Enginyer agrònom per la Universitat Politècnica de Catalunya, doctorat per la Universitat de Lleida i màster en diverses especialitats a la Universitat de Califòrnia, Joan Girona (Barcelona, 1955) s'ha dedicat a la recerca, que la troba motivadora, al voltant de l'aigua i el seu ús eficient. Saber quanta aigua necessita un conreu, com es pot millorar la qualitat del producte en funció del reg o com s'ha d'aplicar aquest reg són alguns dels seus àmbits d'estudi que ha procurat traslladar als productors. Sobre la seva experiència i coneixement, en parlarà aquest dimecres a la Demarcació de Girona d'Enginyers Industrials de Catalunya, a la jornada De l'aigua meteorològica a l'aigua nova. Obligats a la transició hídrica que organitza l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua. Girona té clar que cal conscienciar la societat de l'aigua que requereixen els aliments i, en paral·lel, guanyar eficiència al camp: “Hem de poder produir el 50% del que mengem amb la mateixa aigua”.

En una època de sequera històrica i amb els agricultors i ramaders del país protestant, parlar sobre la recerca en l'ús eficient de l'aigua té més sentit que mai, no?

Està clar que sí. Sempre ha tingut importància. Tot i que és una frase molt sentida, és veritat que sense aigua no hi ha aliments. Fins ara, la quantitat d'aliments que som capaços de produir han estat proporcionals a la quantitat d'aigua de què disposa la planta. Se li donava, doncs, el que es podia. Però ara sabem que si els dones només l'aigua justa, els conreus produeixen més o amb més qualitat. Mira, si una poma està ben regada, té més vida útil i la pots tenir a casa més temps.

D'entre les diferents aplicacions de l'enginyeria en l'agricultura, aquesta, l'eficiència del reg és la més important?

És una de les importants. Des d'un punt de vista de l'enginyeria, cal tenir en compte no només com utilitza l'aigua el regant, sinó també com li arriba o com s'ha emmagatzemat o com s'han gestionat els canals. També cal tenir en compte el sistema de recollida, els sistemes de tractament, els sistemes de transport, l'emmagatzematge de la fruita, la cura dels sols, etc. És a dir, hi ha moltes facetes de l'enginyeria en general i l'agronòmica en particular actuen sobre diversos aspectes del camp.

El debat viu actualment és al voltant de l'aigua i els reptes del sector que consumeix el 70% de l'aigua que gasta Catalunya. Es pot evitar?

Aquesta pregunta té una mica de trampa, com totes les bones preguntes. És important anar veient perquè passa això i en quina mesura podem ser més eficients. Parlem del 70% de l'aigua que s'utilitza a Catalunya. En un any de pluviometria mitjana l'agricultura fa servir el 7% de l'aigua que té Catalunya. Un 40%, la porten els rius i un 50% s'evapora i aquí la gestió dels boscos hi juga un paper important, perquè amb una bona gestió es reduiria un 20% l'evaporació. L'aigua regulada, la que fem servir per a l'agricultura, la ramaderia, la indústria i l'ús particular, és un 10% de tota l'aigua, i el 70% d'aquest 10% és per regar. I jo penso que no s'ha de reduir, sinó augmentar-lo però fent molts més aliments. Si ara produïm el 40% del que mengem, hauríem de poder arribar al 50% amb la mateixa aigua.

Però això és relativament fàcil de veure des d'una posició d'investigador, però com es trasllada als productors?

Aquesta és la meva tasca. Jo em dedico a desenvolupar tecnologies que facin fàcil, al regant, utilitzar bé l'aigua. I ja en tenim de sistemes que saben exactament, perquè saben com està l'arbre, el clima que fa, l'aigua que hi ha terra... amb models incorporats al sistema que reguen sols. Són capaços de saber, també, si l'arbre fa servir bé l'aigua o no. D'aquesta manera, el regant se n'oblida, de regar, i dedica el temps a una altra cosa. Per tant, el que hem de fer és desenvolupar tecnologies fàcils d'aplicar. Hi ha tecnologia molt més complicada i la fem servir cada dia, com la dels mòbils!

És fàcil desenvolupar-les i usar-les, però implantar-les? Pot ser la inversió que representa?

El preu dels mòbils avui és un fre per tenir-ne? Perquè és una despesa econòmica important.

Però és una prioritat per tothom...

Doncs hem d'aconseguir que una aigua ben emprada sigui una prioritat pels productors. Ja fa anys que molts productors aposten per programar el reg. Intentem donar la volta, a això.

Per què, quin escull es troben els productors per fer servir aquestes eines?

Bé, tampoc fa tants anys que estan desenvolupades, totes aquestes eines. Un regant té moltes tasques i el reg requereix prendre moltes decisions. Amb la tecnologia, es fa amb aplicatius, no cal que entengui la tecnologia que hi ha al darrere.

Doncs els pagesos se senten força atacats amb el tema de l'aigua, o almenys així ho expressen. Des de la seva visió, hi ha motius per les protestes o realment tenen molta feina a fer?

Sempre hi ha feina a fer per les dues bandes! Hi ha dues coses importants: és veritat que cal millorar l'ús de l'aigua en l'agricultura. Hem de ser conscients que cal guanyar eficiència i la consciència cada vegada hi és més.

Sí?

Fa quaranta anys no, però ara els pagesos ja són conscients que l'aigua és un recurs escàs. Hem de conscienciar sobretot la societat i els consumidors que l'agricultura necessita aigua per produir aliments. El que cadascú de nosaltres menja cada dia requereixen 3.500 litres d'aigua, 2.500 si som molt eficients. És una barbaritat! Podem adaptar conreus, ser més eficients... però si volem un món creixent, necessitem més aigua per produir aquests aliments.

Una altra reivindicació dels pagesos és la falta de relleu generacional i el consegüent abandó de les terres. Quines conseqüències tenen en la mateixa gestió de l'aigua i fins i tot, gestió dels incendis?

Estem en un món que necessita cada vegada més aliments, però el sector agrícola és cada vegada menys atractiu pels joves, simplement per la manera com la societat veu el camp. S'ha de fer valdre qui ens produeix els aliments. A França ho tenen molt ben solucionat: els productors són empresaris. De la producció d'aliments, però empresaris. Aquí tenim la imatge que són pagesos, i ho diem d'una manera pejorativa. Això s'ha de canviar perquè aleshores passen coses com que s'abandonen les terres i creixen boscos incontrolats difícils de gestionar. Si ningú no té cura de la terra, en un ambient mediterrani amb molta erosió i molta degradació, se'n perd la qualitat. I si desaparegués l'agricultura, Barcelona viuria amb tres o quatre graus més de temperatura. A més de la producció d'aliments, l'agricultura també té aquesta funció.

I com es fa perquè els productors es creguin empresaris?

Primer que res, han de tenir reconeixement social, és importantíssim. A França cada quatre anys el president de la nació fa un discurs sobre l'estat de l'agricultura, a televisió en hora punta, i els sindicats francesos tenen pes. Perquè la societat els el dona! Tant de bo el tinguéssim aquí!