Enginyer, matemàtic i doctorat en mecànica de fluids. El 2012 va impulsar el programa d’Emprendoria i Innovació del MWC de Barcelona i va encapçalar el projecte 4 Years From Now (4YFN), la plataforma de negoci per a start-ups tecnològiques que se celebra en paral·lel a la gran mostra barcelonina de la qual va ser nomenat director general el desembre de 2015 com a màxim responsable de la fundació Mobile World Capital. Anteriorment, havia treballat a Accenture, amb seu central als Estats Units, multinacional dedicada als serveis i solucions en estratègia, consultoria digital i tecnologia.
La mostra ha passat d’estar especialment centrada en dispositius mòbils a esdevenir un aparador de serveis digitals.
Totalment cert. Ens els últims anys, hi ha hagut una clara evolució, no només es parla de dispositius —que també— sinó que destaquen temes com la intel·ligència artificial, l’internet de les coses, la realitat virtual... Tampoc parlem només d’empreses tecnològiques, sinó d’empreses que utilitzen la tecnologia. Per exemple, el món de l’automoció. La presència de grans fabricants de vehicles cada cop és més gran i rellevant. El cotxe connectat i el vehicle autònom són, sens dubte, a l’agenda estratègica del sector. De la mateixa manera, altres àmbits com l’assegurador, la banca, la identitat, la seguretat... Les innovacions digitals afecten tots els camps. Tot això fa que el MWC s’estigui posicionant com l’aparador de les principals innovacions digitals transversals als diferents sectors.
Quin és el “Next element” que anunciava el cartell publicitari?
El director de màrqueting de la GSMA va explicar en la presentació que s’havia escollit “The next element” perquè, d’alguna manera, la connectivitat —no pas el dispositiu, sinó el concepte de la connectivitat— està generant un nou element bàsic i fonamental de l’economia i la societat. El concepte es deixa de centrar únicament en els dispositiu i es converteix en un element fonamental per desenvolupar nous negocis, optimitzar la producció o generar nous models socials i relacionals. Un element vertebrador de les cadenes de valor. Això representa un canvi de paradigma.
Té aturador aquest nou canvi d’època?
No, tot just acaba de començar.
Les latències del 5G permeten imaginar certs processos en què el temps de resposta és crític, com una operació remota o la conducció autònoma
La 5G ha obert moltes portes en aquest MWC?
L’any passat alguns fabricants ja van presentar les primeres propostes de com seria des d’un punt de vista tecnològic. Aquest any ha estat un dels principals temes del congrés. És una evolució de la connectivitat de la xarxa que té dos elements diferenciadors respecte l’actual: la velocitat de descàrrega (és a dir, com de ràpid accedeixes a la dada) i la latència (el temps de resposta entre una ordre i la reacció). A dia d’avui, a nivell d’usuari corrent domèstic o particular, la latència amb 4G ja és molt baixa, gairebé ni l’apreciem. Però les latències del 5G permeten imaginar certs processos en què el temps de resposta és crític, com una operació remota o la conducció autònoma. Es podrà operar des de l’altra punta del món i apagar incendis amb vehicles sense conductor.
Un altre tema rellevant, precisament, ha estat el vehicle autònom.
En el sector de l’automoció hi ha tres grans eixos d’innovació. Un és el vehicle connectat que interactua amb el seu entorn: la comunicació vehicle a vehicle, del vehicle amb la ciutat, amb la carretera... Per això calen vehicles capaços d’enviar i rebre dades. El segon gran eix és el vehicle autònom, aquell que, amb la tecnologia adequada, no necessita ser conduït per un humà o que disposa de parts de la conducció assistides. Finalment, hi ha el vehicle electrificat: com substituir el vehicle de combustió per l’elèctric, que també té un component digital important. És a dir, com es carrega i descarrega la bateria, els consum, com accedir-hi a través de la xarxa... Aquestes tres grans línies d’actuació estan convergint com a concepte de vehicle del futur. Cada cop hi hauran més propostes i innovacions en tots els camps. Serà progressiu: avui aparca sol, demà conduirà en certs moments com en els embussos, i demà passat no necessitarà ni volant. Segurament aviat veurem carrils segregats per a vehicles autònoms i una adopció cada cop més progressiva.
Què ha aportat el grafè al MWC 2017?
Els materials bidireccionals són una gran promesa. Encara estan en una fase de recerca, però és evident que moltes de les propietats del grafè o altres materials bidireccionals tindran un gran impacte en molts àmbits. Per una banda, pel disseny de bateries amb capacitats de càrrega i emmagatzematge molt més ràpides i eficients que aconsegueixin més prestacions. Per altra banda, per habilitar noves interfícies d’interacció. Molts materials bidireccionals tenen propietats elèctriques que permeten imaginar noves interfícies d’interacció que sortiran del que avui és només la pantalla tàctil. Per últim, hi ha la durabilitat. Aquests materials tenen una resistència que permet imaginar-los en molts contextos.
La robòtica també ha estat molt present enguany...
La robòtica és bàsicament una resposta a la intel·ligència artificial en unes condicions externes. Una cosa és que hagi de respondre a uns estímuls principalment digitals, i, per tant, no necessiti presència física perquè interactua amb dades i proporciona un resultat. Un altra qüestió és quan es vol que la intel·ligència artificial interactuï amb el món. Cal introduir-la dins d’una carcassa, que acostuma a ser un robot. Si preguntes quin nivell de desenvolupament té la intel·ligència artificial, la resposta és que altíssim, molt espectacular. Des d’un punt de vista mecànic, de motors, de bateries, de capacitat d’interacció amb el món real, encara hi ha molt recorregut, perquè els robots acaben sent molt funcionals i fan activitats concretes. Tenim capacitat per dotar-los de moltíssima intel·ligència, però, des d’un punt de vista mecànic, encara no hem resolt el desenvolupament de prestacions múltiples.
El 4YFN va néixer fa quatre anys i, des de llavors, hem multiplicat per deu el nombre d’assistents, inversors i expositors
El 4YFN ha aportat a les start-ups un escenari ideal per donar a conèixer les seves innovacions?
El 4YFN va néixer fa quatre anys i, des de llavors, hem multiplicat per deu el nombre d’assistents, inversors i expositors. Això respon a quelcom que ja tenim molt interioritzat. Avui en dia no pots entendre el sector de la tecnologia digital sense el paper de l’empresa emergent que constantment aporta valor afegit. Aquest any ha tingut una assistència de 20.000 persones i s’ha consolidat com a complement perfecte del MWC. En un hi ha els grans players del sector i l’altre aporta innovació i projectes pioners de creació recent, que donen valor afegit a la indústria. Sense el rol de la start-up és impossible tenir una visió completa de què està passant al nostre sector.
Què li aporta a Barcelona el MWC més enllà de l’impacte econòmic?
L’impacte econòmic està vinculat al fet de ser l’aparador. Però el MWC i el 4YFN estan servint per posicionar una Barcelona complementària a la de d’èxit turística. És una ciutat reconeguda per moltíssimes coses internacionalment: per la seva qualitat de vida, per la seva cultura, per la gastronomia... El MWC i el 4YFN ajuden a posicionar Barcelona en l’àmbit dels negocis parlant d’innovació digital, que intenta visualitzar-se a nivell global com un lloc punter i pioner, que no només és l’aparador d’aquest canvi d’època d’innovació digital, sinó que esdevé un actor molt important. La presència d’empreses catalanes s’estan consolidant any rere any. Els nostres emprenedors atrauen la inversió de fons internacionals. L’any 2006, quan va arribar el MWC a Barcelona, la ciutat era només l’escenari d’aquest gran esdeveniment. A dia d’avui, som un actor més i amb ambició per ser rellevants mundialment. Fa 10 anys no hi havia un venture de capital privat a Barcelona. Ara hi ha casos com Social Point, venuda per 250 milions, Privalia per 500 milions, Wallapop... En menys de 10 anys s’ha passat de ser un lloc on l’aspiració principal de molta gent era treballar a l’empresa tradicional o en el sector públic, a que, a dia d’avui, ser emprenedor sigui una opció que molta gent està considerant. Hem passat de no tenir inversors internacionals a concentrar a Barcelona el 60% de la inversió de fons estrangers. 44 fons treballen a la ciutat de forma recurrent invertint en diversos projectes. En poc temps, Barcelona ha passat d’ecosistema emergent a ser un ecosistema capdavanter a Europa i rellevant a nivell internacional.
En quins sectors lidera Catalunya la innovació digital?
Catalunya ocupa una posició puntera en diversos sectors. Els drons són una aposta clara, perquè darrere hi ha un potencial d’aplicacions industrials amb un recorregut molt interessant. També és forta en temes de comerç electrònic, en solucions al voltant de la interacció social a la xarxa, en solucions mobile, en el desenvolupament d’aplicatius al voltant d’aplicacions pensades mobile first i també en el telèfon intel·ligent com a element d’interacció social.
