Després del gran èxit de Barcelona amb l’Exposició Universal de 1888, que va permetre a la ciutat fer grans avanços a nivell econòmic i urbanístics (com ara la remodelació completa de l’actual parc de la Ciutadella) es va projectar el següent gran esdeveniment que havia d’acollir la ciutat comtal. Es tractava de l’Exposició Internacional, que donaria a conèixer els nous avanços tecnològics així com projectar la imatge de la indústria catalana a l’exterior. Novament, es va aprofitar aquesta exposició per a fer una gran remodelació urbanística d’una part de la ciutat, en aquest cas de la muntanya de Montjuïc i de la plaça Espanya. La construcció de totes les edificacions va suposar el millor aparador cap al món a nivell tècnic. Algunes de les instal·lacions es conserven a dia d’avui i formen part d’edificacions icòniques de la ciutat, actualment ocupades per equipaments culturals altament visitats.
Aquest masterplan urbanístic havia d’estar dissenyat al voltant d’un element icònic que rebés als visitants i que generés un interès més enllà de la bellesa estàtica de les edificacions, i permetés crear una imatge dinàmica i moderna de l’esdeveniment i de la ciutat. Es per això que l’Enginyer i escriptor Carles Buïgas va projectar la instal·lació d’una gran font ornamental amb efectes d’aigua de primera categoria que estaria als peus d’un riu artificial per on brollava aigua de la muntanya de Montjuic, la que actualment coneixem com la Font Màgica i que quasi 100 anys després segueix sent un element imprescindible a les visites de la ciutat. Aquest projecte tan atrevit va ser definit en el seu moment per alguns com bogeria, però molts anys després la podem considerar com un dels projectes pioners en l’art de la luminotècnia i ningú té cap dubte de la importància que la instal·lació ha tingut per Catalunya.
Carles Buïgas, el pioner enginyer de l’oci
La figura del creador de la Font Màgica és tan extensa que realment requeriria un article específic dedicat a la seva biografia, però aquesta vegada intentarem resumir breument algunes de les fites més importants d’aquest enginyer català nascut al 1898 en el si d’una família Barcelonina benestant. L’any 1916 va ingressar a l’Escola d’Enginyers Industrials de Catalunya i des d’aquell moment va iniciar una carrera tècnica plena de projectes icònics “fora de l’habitual”, és a dir, el que avui en dia anomenaríem enginyeria de l’oci: el domini de totes les disciplines tècniques que permeten portar a terme projectes tècnicament complexos destinats principalment l’entreteniment, com ara funiculars, fonts, parcs d’atraccions, etc....
Buïgas també va ser l’encarregat de múltiples projectes de fonts lluminoses arreu del món, com per exemple les del Palau de Pedralbes (1925), les de Paris (1937), les de Puerto Rico (1956), les de Dubai al 1967 o les del Parque de Atracciones de Madrid (1969), per destacar-ne alguns dels més rellevants. També va ser l’encarregat de la il·luminació de les Coves del Drac de Mallorca (1935) i de molts altres projectes que per raons diverses, no van veure mai la llum.
Carles Buïgas va ser també l’encarregat de dissenyar molts elements icònics de Barcelona com l’Aèri del Port o instal·lacions del Parc d’Atraccions de Montjuic.
La Font màgica, un brollador d’enginyeria
El projecte de la font màgica es va presentar l’any 1928 amb un total de 460 plànols i 70 dibuixos, un any abans de la inauguració de l’Exposició Internacional al 1929. Durant la guerra civil es van veure afectats parts dels seus elements, i entre el 1954-1955 es va reconstruir una part de la font per recuperar el disseny inicial, es va renovar el cablejat, la gran hidràulica i el canvi del sistema d’accionament de les vàlvules per un de electró-pneumàtic. Posteriorment als anys 70 es va realitzar una segona rehabilitació on es van renovar els elements de control de part de la il·luminació substituint-los per reguladors electrònics, i també el telecomandament (pupitre) de control remot. A més es va afegir el so en cinta magnètica. El 1992, en motiu dels Jocs Olímpics, es va portar a terme una rehabilitació de les cascades i la Font Màgica amb la voluntat que les fonts de l'Eix tornessin a ser una peça clau en la visió que Barcelona oferia al món. Finalment, a finals dels noranta es fer una rehabilitació integral (1994-98) que afectava la hidràulica, els prismes d’il·luminació, les perifèriques, l'electricitat i el sistema de control, introduint els elements informàtics. A posteriori s'hi han anat fent millores en la eficiència i en el funcionament de la font com la incorporació del simulador de coreografies (2011) i l'ús de l'aigua freàtica (2010), que s’extreu del Liceu, s’emmagatzema en uns dipòsits intermedis i s’aprofita per regar i abastir la font. Aquest sistema suposa un estalvi d’aigua potable i utilitzar un recurs que té la ciutat i que permet, per exemple, poder optar al funcionament de la font en períodes com l’actual, de sequera. Per tal d’utilitzar-la de manera eficient i evitar al màxim les pèrdues d’aigua, periòdicament es fan controls de manteniment i neteja als col·lectors, toveres i brolladors.
La Font màgica disposa de 19 jocs d’aigua, és a dir, 19 formes diferents amb que s’expulsa l’aigua a l’exterior. Aquests jocs es diferencien pel nombre de toveres per on emergeix l’aigua (un total de 3.620), per la forma i el diàmetre dels orificis de sortida, el cabal i la pressió del raig, l’angle d’inclinació de cada tovera, etc... Cada joc es pot combinar amb altres 18 restants per a crear diferents moviments d’aigua. Segons el disseny que tinguin les toveres que formen els jocs d’aigua s’aconsegueix que l’aigua surti més polvoritzada i sembli un núvol de vapor d’aire o que emulsioni més i tingui més volum en moviment.
L’aigua pot sortir dels brolladors a una pressió màxima de 5,4kg/cm2, això equival a una alçada de columna d’aigua de 54m. Per aconseguir la màxima altura i efecte visual, només poden funcionar simultàniament 3 brolladors, que acostumen a ser els centrals. Cada segon poden arribar a circular 2.950 litres d’aigua per segon en recirculació. El sistema està impulsat per 4 bombes de 265 CV de potència i disposa de 132 motors elèctrics amb una potència total de 1.567 CV (equivalent a 1153 kW). Hi ha instal·lades 109 vàlvules hidràuliques, 4.760 focus d’il·luminació que equivalen a una potència de 995 kW de llum blanca i una potència de so de 7.500 w RMS,
El vas d’aigua de la font està format per tres llacs, un de superior, de diàmetre 12 m. i 100.000 litres d’aigua, on aquesta surt amb la major força però menor cabal. El llac central, de forma també circular, concèntric amb l’anterior, amb un diàmetre de 35 m i 500.000 litres d’aigua, que és on estan les toveres. Finalment el llac inferior a nivell de terra, de forma quasi el·líptica, on la diagonal major és de 65 m i la diagonal menor de 50 m., per un total de 2.500.000 litres d’aigua. El sistema utilitzat actualment per donar llum a la font és el mateix que va dissenyar originàriament Carles Buïgas.
En les fonts perifèriques del vas principal s’utilitzen 4 punts de llum amb colors diferents, però en el cas dels vasos centrals i superior, un sol focus interactua amb 5 colors diferents. Aquests focus travessen uns filtres de color col·locats en prismes pentagonals i creen un raig de color que il·lumina l’aigua a través d’unes claraboies, que son finestres segellades amb vidres temperats que no tenen zones opaques i permeten el pas total de la llum. Cadascuna de les 5 cares del prisma té un filtre de color i disposa d’un motor, frens i un sistema reductor de la velocitat que permet controlar-ne el moviment per a obtenir el color que es vol de la forma més precisa possible. Els motors que fan girar els prismes son els originals. Existeixen 120 prismes de llum amb els quals es poden arribar a fer 7.000 combinacions artístiques. Els prismes grans tenen 4 llums i els petits 12.
Les reformes dels jocs d’aigua, la cadència dels raig en sortir i caure i els sistemes d’il·luminació mantenen la filosofia que Carles Buïgas va imprimir en els seu projecte l’any 1928.
Viatge al cor de la Font Màgica
Un segle després, el subsol de la instal·lació conserva molts elements dels que van permetre la seva posada en marxa. Visitar-ho és com entrar en un museu amb la diferència que hi ha algunes parts que, tot i l’edat, se segueixen utilitzant pràcticament com el primer dia.
És el cas dels motors de gir i els prismes que aconsegueixen fer canviar l’aigua de color. Amb les revisions pertinents i els canvis de peces que han calgut, l’estructura és original. De fet, els responsables de la font sempre han procurat conservar “l’essència” de l’enginyer. Així ho explica Gustavo Ramon Wilhelmi, Director d'Operacions de Barcelona Cicle de l’Aigua, SA, en una entrevista a Fulls d’Enginyeria on relata que, per exemple, s’han anat fent “aportacions noves” i s’han instal·lat sistemes automatitzats per al control de la font però que, en canvi, “el funcionament principal és original”. Malgrat tot, alguns canvis tecnològics, però, s’imposen i, per exemple, s’està estudiant com canviar cap a la tecnologia led perquè ja no es fabriquen enlloc les bombetes incandescents que s’han utilitzat fins ara.
S’ha modernitzat també el comandament de control que, ubicat a l’edifici del davant amb uns grans finestrals per contemplar la font en el seu màxim espendor, permet tirar endavant tots els espectacles al ritme del so i la música que s’hi posa. Ara bé, comparteix espai amb el control antic, que encara se’l pot fer funcionar.
Aturada tècnica
La Font Màgica de Montjuïc torna a lluir aquesta setmana després de dos mesos d’aturada tècnica, sense espectacles. És una revisió general de tots els equips en sec per posar a punt la infraestructura pel següent període. En aquestes vuit setmanes, s’abuida la font i es planifiquen les reparacions i la reomplerta de la font.
Atracció emblemàtica d’enginyeria
D’entre les 325 fonts de la capital catalana, la Font Màgica és la més emblemàtica. Ramon explica que a banda “de tenir història, s’ha mantingut en l’esperit original i s’ha convertit en una de les atraccions de la ciutat”. Ho compara a la Sagrada Família o altres tipus de museus que omplen els turistes. Ramon però, també considera que és important pels barcelonins. En els períodes d’espectacles hi ha una gran afluència de visitants a tots els passis que s’hi fan.
A banda de ser una atracció “icònica”, la Font Màgica també és “centralitzadora de diferents àmbits de l’enginyeria”, diu Ramon. La instal·lació requereix professionals diversos i “la figura de l’enginyer és important perquè té la visió de tots els àmbits”. A banda, afegeix Ramon, té la capacitat de poder optimitzar i gestionar el funcionament de la font. Barcelona Cicle de l’Aigua, SA és una empresa municipal amb aquests professionals que garanteixen el funcionament de la Font Màgica però també d’altres instal·lacions del cicle de l’aigua de la ciutat. “Hem de vetllar per garantir el funcionament de la font cada dia”, conclou Ramon.
