La fuga de talents en doctorats multiplica per quatre la de graduats i màsters

20.000 doctorats espanyols desenvolupen la seva carrera professional fora de l’Estat. Són el 8,4% de la fuga de cervells i suposa un augment de set punts percentuals per sobre de la fuga de talents en graduats. Aquestes xifres suposen que, si es té en compte que cada doctorat ha suposat una inversió pública de 0,5 MEUR, se’n van del país 10.000 MEUR en total. Estimant que el valor de la seva activitat professional té una relació de 1 a 3, es pot calcular que el preu de la fuga de talent costa a l’Estat entre 40.000 i 60.000 MEUR.

Són algunes de les dades que es poden extreure de l’informe ‘Brain Drain on the Spanish framework’ que ha desenvolupat Xartec Salut, una xarxa de 47 grups de recerca liderada pel CREB UPC i finançada per FEDER i AGAUR. L’informe vol avaluar l’impacte de la incapacitat de les institucions espanyoles de retenir el talent i alerta de les conseqüències que pot tenir aquesta situació.

En una entrevista a Fulls d’Enginyeria, el director del CREB UPC, Alexandre Perera, destaca que la quantitat que han calculat amb aquest estudi, els 40.000 MEUR és el cost del rescat bancari. “Es una casualitat ben bonica perquè és una mesura quantitativa de la nostra falta de competitivitat internacional”, diu Perera.

Perera reconeix que marxar a l’estranger és una experiència molt enriquidora i que és positiu que els investigadors ho facin. Però lamenta que s’han aconseguit generar perfils competitius i, en canvi, no s’ha muntat un sistema capaç de retenir aquest talent. De fet, l’informe calcula que en la població de doctorat, la fuga de talent multiplica per quatre la de la població amb estudis terciaris, ja sigui FP, grau o màster. A més, el 57% d’aquests doctorats a l’estranger han estudiat carreres tècniques (25% ciència, 17% salut i 15% enginyeries i construcció). L’informe de Xartec Salut també assenyala que la velocitat en la que el talent marxa s’ha duplicat els darrers anys respecte el que es donava la dècada passada.

Els motius? Perera creu que són estudiants que tenen poques opcions de treballar a l’Estat perquè les empreses nacionals no poden competir, en sous, amb els que ofereixen a Alemanya o els Estats Units. “És gent que no torna perquè després d’iniciar una carrera professional fora, el sou els queda lluny”, insisteix el director del CREB. Aquesta situació, diu Perera, comporta una pèrdua de competitivitat dels centres de recerca però també de les empreses que veuen com el teixit empresarial no creix. Per Perera, caldria que l’administració donés més facilitats per a la creació d’empreses que aprofitin el coneixement generat als centres de recerca i universitats. Per Perera, aquest tipus de relació “simbiòtica” és una oportunitat pel sector privat i, alhora, una oportunitat per millorar la competitivitat en un futur. 

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.