Que la COVID-19 ha canviat la manera de fer negocis de les empreses a Catalunya i arreu del món és una evidència que poca gent rebatrà. Ha estat una gran palanca de disrupció que ha alterat ritmes de digitalització, models de negoci, estratègies d’internacionalització, cadenes de subministrament i prioritats de finançament. I ho ha fet en pocs mesos, sense avís, sense preparació possible. És un clar exemple del concepte de disrupció, que ha capgirat la realitat del teixit empresarial mundial i que, amb tota la seva cruesa en termes socials, ens ha de servir per ser conscients que no serà la darrera i preparar-nos pel futur immediat. És un toc d’alerta a petita escala del que pot suposar la disrupció més gran a la qual haurem hagut de fer front en molts anys: la de l’emergència climàtica.
I és que gran part de la resposta a aquest repte en majúscules vindrà del paper de l’empresa. No pot ser d’una altra manera. No (només) ens referim al fet que les empreses instal·lin plaques fotovoltaiques, sinó a una aposta ferma i decidida per impulsar models basats en l’economia circular i projectes d’R+D per combatre el canvi climàtic. Disposem ja d’exemples d’empreses catalanes amb noms i cognoms que ho han fet com Wallbox, que recentment ha inaugurat la seva fàbrica de carregadors elèctrics per a vehicles a la Zona Franca; EVARM, que ha desenvolupat el primer vehicle a Catalunya que funciona amb hidrogen; o Bold, que crearà 100 nous llocs de treball a Montmeló amb la posada en marxa d’una fàbrica de bateries elèctriques d’altes prestacions.
És a dir, no només es tracta que l’empresa deixi de ser un problema, sinó que sigui gran part de la solució. No només per un concepte de consciència ambiental, social o de responsabilitat, sinó perquè, a més, suposa una oportunitat de negoci i la principal font d’innovació de dècades vinents. De fet, segons l’OCDE l’eficiència de recursos i l’economia circular pot traduir-se en un increment net d’uns 18 milions de llocs de treball al món, mentre que la Fundació Ellen Mac Arthur assegura que l’economia circular pot fer créixer el PIB europeu entre un 4% i un 7%.
En tot cas, els organismes internacionals també avisen del risc de no fer aquesta transformació. Per exemple, les Nacions Unides alerten que un retard en la resposta a l’emergència climàtica pot tenir un cost d’un trilió de dòlars per a les empreses en els pròxims 15 anys i el Banc Central Europeu (BCE) assegura que el canvi climàtic pot reduir el PIB de l’eurozona un 4% el 2030.
Aquest és el camí que marca Europa i el rol que vol i pot jugar Catalunya. I des de l’administració pública volem acompanyar el teixit productiu en aquest procés. És per això que recentment vam anunciar que destinarem 30 milions d’euros en els pròxims quatre anys a la innovació empresarial per combatre el canvi climàtic mitjançant el programa ProACCIÓ Green impulsat per ACCIO, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i l’Agència de Residus de Catalunya. Properament es publicaran al DOGC les línies d’ajut que s’engloben en aquesta iniciativa, que tenen per objectiu incentivar 1.400 projectes d’R+D i innovació empresarial per desenvolupar noves solucions tecnològiques que contribueixin a fer front a l’emergència climàtica. A més, posem a disposició de l’empresa tallers de transformació empresarial per sensibilitzar fins a 8.000 pimes, instruments de connexió internacional i suport per maximitzar la captació de fons europeus en aquest camp.
De fet, segons càlculs d’ACCIÓ, Catalunya és el tercer territori europeu amb més empreses i entitats que han accedit a les convocatòries del Green Deal, el pla d’ajuts més gran de la Comissió Europea en l’àmbit de la sostenibilitat dins del programa Horizon 2020. En total, 50 empreses, universitats, centres tecnològics i centres de recerca catalans han obtingut 27,4 milions d’euros per dur a terme projectes d’R+D i innovació per combatre el canvi climàtic. És a dir, Catalunya se situa només per darrere de les regions de Brussel·les i París.
En definitiva, és el moment d’accelerar el procés de transformació perquè el teixit productiu sigui més innovador, digital i sobretot sostenible. No és només una qüestió de competitivitat sinó sobretot de supervivència i de responsabilitat envers el nostre planeta: hem de treballar perquè les empreses d’avui s’assemblin més a les del 2100 que a les del 2010 i perquè liderin la lluita contra el canvi climàtic.
