A principis de gener a Nova York es va prohibir l’ús del ChatGPT a les escoles, més recentment a la universitat francesa Sciences Po també va prohibir als seus alumnes el seu us, tot indicant que si es podia utilitzar amb finalitats pedagògiques a criteri dels professors. La decisió anava en la mateixa línia de l’adoptava, unes setmanes abans, per universitats australianes al considerar que l’ús dels robots conversacionals facilitava la reducció de l’esforç requerit per l’assimilació de coneixements i el desenvolupament del talent. En altres paraules, aprovar exàmens sense saber.
Darrera d’aquetes prohibicions hi ha la preocupació creixent entre els docents sobre els impactes negatius en l'aprenentatge dels estudiants atès que pot perjudicar el desenvolupament de la capacitat d'anàlisi i compressió de conceptes i la resolució de problemes i, alhora, afecta a la forma d’avaluar el grau d’assimilació de coneixements per part de cada estudiant. De fet, s’ha posat en evidència la pèrdua de valor dels programaris que detecten el plagi. La IA genera textos sense l'usual “copiar i enganxar” propi dels plagis. Les seves respostes o treball són molt complertes i estan redactades amb un ampli vocabulari, amb les paraules escaients, amb una gramàtica cuidada diferent a les diverses preguntes o sol·licituds.
Al meu entendre, prohibir no es la solució. Cal recordar que en menys d’una setmana el ChatGPT va assolir un milió d’usuaris, (Twitter va tardar 2 anys). Les decisions de prohibir són pròpies del passat precomputacional i de les telecomunicacions globals de latència tendit a cero, és a dir, s’arrelen en la vella costums del binomi ‘risc-prohibició’, ignorant que prohibir l’avenç tècnic-científic es impossible. La qüestió a resoldre és com integrar aquestes eines per potenciar l’aprenentatge i el desenvolupament de les capacitats intel·lectuals. Lògicament, si el sistema formatiu està orientat a superar exàmens i no a avaluar el grau d'aprenentatge i capacitat d'ús dels coneixements, les eines basades amb IA poden impulsar la mediocritat humana perquè tenen capacitat de crear desplaçant el talent humà. Per tant, al meu entendre, el problema no són les eines, sinó la metodologia usada, que és pre-IA, i en la forma d'avaluar l'assimilació i comprensió dels coneixements adquirits.
El sistema educatiu no pot ser aliè a les oportunitats i millores de les innovacions tecnològiques disruptives. Igual que internet i els buscadors van posar en qüestió i obligaren a replantejar la formació de base memorística, tot potenciant el desenvolupament de les compacitats de discriminar la informació veraç i útil aplicant-la a cada problemàtica, ara caldrà també aprofundir en dotar als estudiants no sols de la capacitat de respondre qüestions tècniques, sinó que caldrà també que desenvolupin la capacitat de fer-se i respondre qüestions filosòfiques, social i ètiques. A la vegada, els docents hauran d’interactuar de forma més personalitzada amb la finalitat d’assegurar que els estudiants assoleixin els nivells requerits per ser capaços d’afrontar els reptes dels desenvolupament professional i de les interrelacions socials. Conseqüentment els exàmens s'han d'enfocar a avaluar la capacitat d'aplicar els coneixements i les competències a la resolució de qüestions relacionades amb les temàtiques de l'aprenentatge que s'avalua. Fent-ho emulant la vida real i usant qualsevol eina.
Així dons, les eines IA han de servir per millorar els procediments formatius. Caldrà conjugar coneixements científics, tecnològics i humanístics amb eines tecnològiques, focalitzant les classes a la resolució integral de problemes per facilitar a l'alumne entendre la necessitat del coneixement a desenvolupar. Una metodologia que exigeixi als alumnes cercar informació, analitzar-la i contextualitzar-la, per identificar i articular solucions, experimentant i avaluant-ne la idoneïtat, tot considerant les diverses vessant tècniques, econòmiques, socials o ètiques.
No és moment de prohibir l’ús de la IA, és moment d’incorporar-les als processos educatius. Com fer-ho és tasca dels docents, però també ho és dels professionals de les empreses. Una tasca en la que els enginyers no ens podem quedar al marge, no en va en el desenvolupament de les TIC i la IA l’enginyeria ha tingut i té molt a veure. Una tasca requerida perquè les IA aportin valor simbiòticament al progrés socioeconòmic, tot potenciant als humans.
