Cada cop són més els experts i els estudis científics que asseguren que la fusió de la robòtica, les tecnologies de la informació i la intel·ligència artificial tenen i tindran un impacte molt notable pel mercat laboral. Fa prop de mig segle Umberto Eco va escriure Apocalíptics i Integrats, obra en què descrivia actituds radicalment contraposades davant l'esclat de la modernitat; uns eren els que vivien en algun tipus d'exaltació rebel, mentre que uns altres s'adaptaven gustosos o indiferents a aquell estat de coses.
El futurista Martin Ford, centrat en l'impacte de la intel·ligència artificial i la robòtica en la societat i l'economia, seria del grup dels Apocalíptics. Apunta que els primers efectes invisibles de l'automatització ja han arribat: la desigualtat econòmica i la precarietat de l'ocupació. Ford anticipa que el creixent malestar social per la "desaparició" de les feines només es podrà afrontar amb mesures radicals com la Renda Bàsica, una paga mensual per a tots, pel sol fet de ser ciutadans, en una època d'incertesa constants.
Segurament, aquesta és la visió més apocalíptica de la qüestió, però les dades són clares. Un informe de PwC analitza com afectarà la irrupció de la intel·ligència artificial a les empreses i estima que per a l'any 2030 es veuran afectats per aquestes noves tecnologies el 38% de les ocupacions a Estats Units, el 35% a Alemanya, el 30% a Regne Unit i el 21% a Japó. En el seu discurs de comiat davant milers de persones en una abarrotada sala de convencions a Chicago (EUA), el president Obama va advertir: "La propera ona de desplaçaments econòmics no provindrà de l'estranger. Naixerà del ritme implacable de l'automatització que farà que molts bones ocupacions de classe mitjana es tornin obsoletes".
En contrast, les visions més integrades apunten que l'automatització farà que sorgeixin i que es creïn noves categories d'ocupació. A més, defensen que la revolució de la informació està tenint el mateix efecte que la revolució industrial a la fi del segle XIX, quan el 70% de la població treballava en l'agricultura. Només l'1% de les ocupacions que existien fa més d'un segle han perviscut tal qual. Els Integrats argumenten que de la fricció entre l'home i la màquina sortiran nous oficis que ni tan sols existeixen ara. Defensen que els robots acabaran amb moltes de les professions que coneixem avui dia, però que la humanitat serà capaç de trobar nous nínxols productius, tal com va ocórrer en les anteriors revolucions industrials.
Per exemple, des del Psychology Research Center, per molt que avanci la tecnologia hi ha coses que els robots mai poden fer: tot allò que requereixi creativitat, capacitat de síntesi, resolució de problemes, innovació… Assenyalen que els robots, de fet, ens ajudaran a lliurar-nos de les tasques més tedioses perquè puguem dedicar-nos a altres coses i que els avanços tecnològics permetran a les persones deixar de fa tasques repetitives per poder invertir tota la seva atenció i energia en coses on realment puguin marcar la diferència.
L'onada actual d'Intel·ligència Artificial va començar al voltant del 2010, quan els avanços de l'aprenentatge automàtic, la creixent disponibilitat del big data i una millora de la potència computacional van començar a proporcionar capacitats sense precedents als ordinadors, com la de reconèixer imatges amb precisió. Un major desplegament d'Intel·ligència Artificial i l'automatització podria impulsar, doncs, el creixement econòmic en generar nous tipus d'ocupació i millorar l'eficàcia de molts negocis, però també pot implicar efectes negatius: la destrucció d'ocupacions i el corresponent augment en la desigualtat d'ingressos. Almenys ara com ara, els treballadors amb nivells inferiors d'educació tenen més probabilitats de veure's reemplaçats per l'automatització i és probable que el treball realitzat per humans requereixi cada vegada més pensament innovador, creativitat, flexibilitat i habilitats socials, aspectes que les màquines no acaben de dominar.
Tim O’Reilly, el CEO d'O’Reilly Media, va escriure recentment sobre com la tecnologia pot crear nous tipus de feines i millorar la qualitat de l'ocupació. Les tecnologies mòbils i de sensor podrien servir de suport per als professionals sanitaris i ajudar al fet que la gent de tercera edat es quedi a casa, per exemple, mentre l'aprenentatge de màquines podria ajudar als metges amb la presa de decisions.
Les ocupacions en els sectors de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (una categoria abreujada com STEM, per les seves sigles en anglès) envaeixen la llista del Departament de l'Ocupació d'Estats Units de professions projectades amb major creixement d'aquí al 2022: d'entre les 580 professions contemplades, representen 14 de les 35 professions de més ràpid creixement.
Les visions més futuristes asseguren que a llarg termini, d'aquí a uns 500 anys, la gran majoria de la gent es dedicarà d'alguna manera a la informació o l'entreteniment. Gairebé ningú es guanyarà la vida amb una labor física repetitiva. No hi haurà agricultors i no hi haurà gent que es dediqui a la fabricació. El concepte d'un "lloc de treball" és bastant recent, i els experts no li auguren un futur massa llarg.
Per pal·liar les conseqüències negatives de la implantació de la robòtica i la intel·ligència artificial, des de PwC aconsellen als governs que en els propers 10-20 anys ofereixin formació per als treballadors menys qualificats. John Hawksworth, economista cap en PwC, alerta que “els treballs manuals que segueixen un patró de conducta són els que corren major risc de ser reemplaçats, mentre que aquelles ocupacions que requereixen una major intel·ligència per dur a terme tasques estaran relativament segures”. A més, apunta que l'automatització de tasques més manuals i repetitives eliminarà algunes ocupacions, fet que "permetrà als treballadors centrar-se en treballs de major valor, que siguin més creatius i gratificants, eliminant la monotonia dels nostres treballs diaris".
