La nova llei de residus, per la primavera de 2023

Com a molt tard, la primavera de 2023 Catalunya hauria de tenir vigent la nova Llei de prevenció i gestió de residus. Així ho ha anunciat el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, en una entrevista a Fulls d’Enginyeria en el marc de la lliçó inaugural del Postgrau d’Economia Circular d’Enginyers Industrials de Catalunya. Peraire reconeix que per elaborar el nou marc legal “no es parteix de zero” perquè ja fa com a mínim dos anys que es treballa en la tramitació d’aquest text. En aquests moments, però, s’està treballant per “generar grans consensos” i fer el debat necessari per tirar-ho endavant.

Peraire, que va ser nomenat director de l’ARC el juny passat, defensa que aquesta llei és una “prioritat” de Govern i, malgrat el retard que duu – el seu antecessor, Josep Maria Tost va explicar fa tot just un any en una entrevista a Fulls d’Enginyeria que preveia aprovar el text al Parlament la primavera passada- està convençut que serà a aprovat a mitjans de legislatura.

Per Peraire, serà una llei amb objectius “alts i ambiciosos”. Situa l’emergència climàtica i la necessitat i el convenciment de complir directives europees en aquest àmbit, com a motius principals per tirar endavant un text que “actualitzarà” tot allò relatiu a la gestió de residus i vol fer “un pas endavant” cap a l’economia circular. Per això, Peraire defensa que s’ha de parlar de residus forma “oberta i transparent”. “Normalment s’ha associat el residu a una cosa grisa i fosca, que fa pudor, que ningú no en vol parlar”, diu Peraire, i afegeix: “el residu s’ha de poder parlar de forma moderna, innovadora i corrent”.

Aquesta és, doncs, la visió que vol que la nova llei aporti al voltant dels residus, dels productes i dels subproductes. L’horitzó, diu Peraire, és el “residus zero” perquè “el millor que podem fer per un residu és no generar-lo”. “La música serà aquesta”, especifica Peraire. En un àmbit més concret, Peraire creu que l’ARC ha de ser el “suport essencial” per millorar la recollida selectiva i afrontar el repte de la fracció orgànica en els residus municipals, per la qual cosa, situa la millora d’aquesta recollida selectiva “d’alta eficiència” com un dels reptes més importants. També concreta que la llei abordarà qüestions industrials i de la producció, amb figures com la responsabilitat ampliada del productor o el sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) i que es continuarà implantant una “fiscalitat ambiental justa” sota el paràmetre de “qui contamina paga”.

Impost al tèxtil

La responsabilitat ampliada del productor podria aplicar-se en tipus de residus concrets com són els tèxtils. Peraire reconeix que quan es visita un abocador hi ha residus que “criden l’atenció” com poden ser els matalassos o el tèxtil. Pel director de l’ARC són un tipus de residus que han “variat” molt els darrers anys. “Ara ningú no va amb pantalons apedaçats, es llencen i te’n compres uns altres, conclou. Que econòmicament pugui sortir més a compte llençar-lo que reutilitzar-lo és, per Peraire, un problema, i per això, cal que qui produeix aquella peça es faci responsable de la gestió del residu com ja passa en altres casos com pot ser el dels pneumàtics. Peraire destaca que ja hi ha empreses i grans marques que utilitzen i reutilitzen el tèxtil i en fan altres subproductes i confia en veure avenços en aquest camp. Tot i això, reconeix que molts d’aquests residus s’envien a altres països perquè la indústria catalana no està preparada per reciclar tot el tèxtil. “És un altre problema de productivitat”, diu Peraire. Per això, creu que cal treballar amb els departaments d’Indústria i Innovació. L’objectiu, insisteix Peraire, no és castigar qui genera el tèxtil sinó aconseguir que el faci de manera que el pugui gestionar.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.