Moltes de les interactuacions, ja sigui en reunions inicials o durant el desenvolupament dels projectes, incideixen directament en els resultats. En totes les situacions, s’ha de tenir present que l’altra persona no respon només amb les paraules, sinó també amb emocions que percep en el marc de la mateixa relació interpersonal.
Per altra banda, la psicòloga i investigadora Sonja Lyubomirsky ha comprovat en diversos estudis que la felicitat, el segon gran aspecte, depèn en un 50% d’aspectes genètics (cada persona neix amb una determinada predisposició per ser o no feliç), en un 10% de les circumstàncies personals (parella, diners, salut,...), i en un 40% d’activitats que, de forma deliberada, es decideixen personalment i estan lligades a què fer i què pensar en funció de la situació que s’està vivint. És precisament en aquest punt, segons Selva, on “la gestió de les emocions juga un paper determinant”.
En aquesta mateixa línia, Montse Pérez, responsable dels Serveis Ocupacionals dels Enginyers Industrials de Catalunya, afegeix que l’autoconsciència i l’autocontrol són “elements essencials de la intel·ligència emocional i els beneficis de treballar-los són múltiples”. Aquests dos estats permeten als enginyers mantenir relacions harmonioses tant amb ells mateixos com amb els altres. D’aquesta manera, continua dient Pérez, “augmenta la motivació, es potencia el rendiment laboral i s’afavoreix el benestar psicològic. Tot plegat, a més, repercuteix positivament en la salut en general”.
INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL I ÈXIT PROFESSIONAL
El psicòleg nord-americà Daniel Goleman en el llibre “Intel·ligència emocional” (1995) —el primer gran referent del món de la psicologia dedicat a la investigació al voltant de la gestió de les emocions— va analitzar característiques de gairebé 4.000 directius d’empreses d’èxit d’arreu del món. Les va agrupar en tres categories: aptituds tècniques, capacitats cognoscitives i altres aspectes relacionats amb la intel·ligència emocional. Finalment, va arribar a la conclusió que l’última categoria era molt més determinant en els resultats dels professionals que no pas les dues primeres juntes.
En base a la seva experiència, en corrobora les conclusions Montse Pérez. “Treballar la competència emocional aporta múltiples beneficis al professional, tant en el seu desenvolupament personal com en el de la seva carrera, i n’incrementa la satisfacció personal a tots els nivells”. A més, pel que fa a les relacions amb els altres, “li atorga major capacitat d’influència i lideratge, i en millora l’empatia i les habilitats socials”, que són un marcador per identificar les persones amb més potencial a les organitzacions.
ENGINYERS VS. ALTRES PROFESSIONS
Hi ha aspectes genèrics que s’apliquen idènticament a totes les professions. Ara bé, a la pràctica, totes les persones acaben caient en diferents paranys que els allunyen de l’efectivitat. En aquest cas, n’hi ha alguns “que són propis de professions com la d’enginyer”, confessa l’enginyer industrial especialitzat en comunicació efectiva Francesc Selva.
Un primer exemple seria el “tinc raó”: Davant d’una determinada situació, els enginyers estan tan convençuts que el seu punt de vista és correcte, que és objectiu i que, per tant, està tenint en compte tots els factors clau que quan algú els porta la contrària, la intensitat de les seves emocions fa un pic”, exemplifica Selva.
Un altre cas característic, continua, seria la situació exemplificada amb la frase “hauria de ser així”. Quan un enginyer té el convenciment que davant d’una determinada situació l’altra persona “hauria d’haver fet X o hauria d’haver dit Y, és a dir, quan els altres no es comporten segons el seu criteri, la intensitat de les emocions també s’eleva”.
La conseqüència d’aquests pics o elevacions de la intensitat emocional és que es trenca l’equilibri ment racionalment emocional i producte d’això “es donen respostes menys efectives”, explica Selva. “Els enginyers són menys creatius, estan menys oberts al diàleg. Aquestes maneres de ser fan que es generi més conflicte i es deixin de considerar altres opcions que podrien ser millors”.
DIA A DIA
La responsable dels Serveis Ocupacionals dels EIC aconsella que en el dia a dia de l’enginyer seria bo aplicar “totes aquelles tècniques que permetin relacionar-se adequadament amb les emocions dels altres”. Això té com a objectiu construir relacions satisfactòries de cooperació i confiança, saber gestionar conflictes, comunicar-se de manera eficaç i ser capaços d’influir positivament. És important que un enginyer, afegeix Pérez, “treballi per desenvolupar l’escolta activa, l’assertivitat i la capacitat de donar i rebre feedback de manera constructiva”.
L’EQUILIBRI ENTRE LA MENT RACIONAL I L’EMOCIONAL
Les persones, segons Goleman, tenen dues ments. Una respondria a la ment que pensa, l’anomenada ment racional, i l’altra, la que es mou a través dels sentiments, que seria l’emocional. El psicòleg nord-americà explica que aquestes dues ments interactuen contínuament per donar forma a la realitat mental de cada persona. En una situació “normal”, aquestes dues ments treballen de forma col·laborativa i coordinada entre elles. A partir d’aquí, cadascuna d’elles va aportant una part d’informació a través de la qual es produeix un equilibri.
Ara bé, la pròpia etimologia de la paraula “emoció” recorda que aquests sentiments són “impulsos interns que porten a una persona a actuar d’una certa manera”. Quan aquestes emocions són suficientment intenses, poden arribar a trencar l’equilibri entre la ment racional i l’emocional. Quan això passa, les respostes són automàtiques, i es reacciona sense pensar si la resposta que s’està proposant és més o menys efectiva.
TÈCNIQUES D’INTEL·LIGÈNCIA SOCIAL PER AL DIA A DIA DE L’ENGINYER
La intel·ligència emocional consisteix a saber com dominar les emocions de manera que no es trenqui l’equilibri raó-emoció. Alhora, també facilita la comprensió i la transformació de les emocions dels altres. En canvi, les habilitats socials ajuden a saber com s’aplica aquesta intel·ligència per actuar de forma efectiva en les relacions amb les persones.
Les habilitats socials aplicades al dia a dia es poden traduir en diferents tècniques. N’hi ha algunes que són especialment útils per a l’enginyer:
- Tècnica per influir en els altres: convèncer, aconseguir col·laboració, motivar...
- Tècniques de comunicació interpersonal: construir relacions de confiança, parlar de forma efectiva sobre els temes importants que li afecten, afrontar situacions on hi ha diferències d’opinió...
- Tècnica del feedback: poder dir de forma efectiva allò que no agrada, generar canvis de comportament en els altres i, també, reforçar de forma efectiva allò que els altres fan bé.
