“La revolució de la intel·ligència artificial pot fer irrellevants determinades capacitats cognitives”

“La intel·ligència artificial impactarà tots els sectors d’activitat, totes les indústries i tota la societat i, per tant, ens obliga a redefinir el paper de l'ésser humà en aquest ecosistema”. Amb aquesta premissa, l’enginyera química i experta en tecnologia Carme Artigas, veu la necessitat de “redefinir” el paper del ser humà en aquest ecosistema i, de retruc, la gestió del talent dins les organitzacions i la redifinició dels lideratges.

Artigas ha ofert aquest dilluns una conferència a l’Enginyeria, Societat i Política, l’esdeveniment que organitza el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya per congregar representants polítics, líders empresarials i agents socials. L’acte ha servit per celebrar el 75è aniversari del Col·legi motiu pel qual s’ha publicat Enginyeria i indústria, talent i lideratge, un document que reflexiona sobre les competències i els rols dels professionals de l’enginyeria oi, per tant, el talent, i sobre les estratègies de lideratge que l’han de fer brillar.

Amb aquest context, Artigas s’ha centrat en els canvis d’aquesta IA en l’entorn laboral i empresarial on creu que passaran tres fenòmens. El primer, la substitució de les tasques que es podran automatitzar. “Caldrà que formem de nou els treballadors amb noves habilitats”, adverteix Artigas. El segon és la complementarietat, que obligarà a fer una actualització de les competències dels empleats per poder treballar al costat d’una IA. I el tercer, que per Artigas és el més important, és la capacitat d’augmentar i arribar “tot allò que sense IA no seríem capaços com a sers humans”.

I com han d’afrontar les empreses tots aquests canvis? Carme Artigas ho té clar: amb un nou lideratge “més inspirador, que posi les persones al centre i que potenciï les capacitats humanes que no es poden aprendre com són l’empatia, la col·laboració, la creativitat o altres soft skills”.

Artigas, optimista amb el paper que juga la tecnologia en el terreny industrial, alerta, però que per no perdre’s pel camí cal començar a actuar i recomana a les organitzacions començar a analitzar quines tasques es poden substituir, quines complementar i quines augmentar. “Tenim un temps no gaire gran”, alerta Artigas, “d’aquí entre dos i cinc anys es definiran els nous guanyadors i perdedors de l’època de la IA”. Per Artigas, les empreses guanyadores seran les que hagin après a utilitzar-la per fer més eficients els processos, augmentar les capacitats humanes i generar noves oportunitats de negoci en sortiran ben parades. “De la mateixa manera que la revolució industrial va convertir la força en irrellevant, la revolució de la intel·ligència artificial pot fer irrellevants determinades capacitats cognitives”, conclou Artigas.

Europa i la narrativa

La mateixa lluita entre empreses es dona, també, entre països que busquen la supremacia en IA. Artigas també està esperançada amb el paper que han de fer i tenir els països europeus, però adverteix que cal, sobretot, ser conscients que tenim punts forts com ara la mateixa indústria. “Europa potser no liderarà els grans models, però el nostre avantatge és que som un continent industrial”, diu Artigas.

En aquest sentit, creu que la batalla se centrarà en el control de les dades industrials i en el control de les fonts d’energia globals. “Europa no té cap problema de generar coneixement ni d’innovació”, afegeix Artigas, “però li falta velocitat, escala i ambició”.

Enginyeria, Societat i Política entre talent i lideratge

Laura Carnicero, vicepresidenta de Persones a SEAT i vocal de Junta del Col·legi, i Lluís Casellas, enginyer director general d’Impulso Solar, han estat els encarregats de presentar el contingut d’Enginyeria i Indústria, talent i lideratge, davant les prop de 150 persones que omplien el Paranimf de l’Escola Industrial. “El talent amb majúscules és una actitud constant de compromís, aprenentatge i millora”, ha recollit Carnicero i ha afegit: “en un entorn canviant, incert i competitiu i amb una base com és ser enginyer o enginyera ens cal actitud i compromís i ganes, sempre, d’anar més enllà”. Per la seva banda, Casellas ha recordat que en el context actual, “liderar ja no és manar, sinó crear entorns on el talent creixi i rendeixi”. Per això, creu que només les empreses que escoltin el talent “seran capaces de transformar aquest talent amb competitivitat”.

75 anys de Col·legi

La primera edició d’Enginyeria, Societat i Política va organitzar-se amb motiu del 160è aniversari de l’Associació. Aquesta segona s’ha fet en el marc del 75è aniversari del Col·legi, una celebració que fa valer la capacitat d’adaptació de la institució. “És un mèrit”, considera el degà Narcís Armengol.

Armengol ha aprofitat l’auditori per reclamar més visibilitat de l’enginyeria i els seus professionals. “Som professió de pencaires, no de presumits, i veiem amb tristesa com sovint es prenen decisions sense criteris objectius, ni tecnologia ni eficiència”, ha manifestat. Per això ha posat el Col·legi, i els seus professionals tenint en compte que “cal lideratge en l’enginyeria i enginyeria en els lideratges”. "Creiem fermament que sense enginyeria no hi ha evolució de la societat del benestar. L’enginyeria és motor de progrés", ha conclòs.

Per la seva banda, Maria Salamero, ha fet una crida a les empreses: “Si volem captar i fidelitzar talent hem de crear entorns atractius, i per això calen lideratges capaços d’escoltar i oferir projectes interessants”. Tot i que s’ha mostrat amoïnada pel paper de la Xina en aquesta lluita tecnològica i industrial i, justament, en l’atracció de talent. Ha conclòs, però, optimista, que cal creure que Catalunya i Europa seran capaces d’integrar les mateixes fórmules. “Surto abromada, però il·lusionada, amb una visió d’Europa que crec que sí que ho pot fer”, ha manifestat. És qüestió de lideratge; siguem els líders que necessita el país per fer-ho possible”.