La Comissió Europea ha anunciat una pròrroga de fins a setze mesos en l’aplicació obligatòria del Reglament Europeu de la Intel·ligència Artificial (AI Act) pel que fa als sistemes considerats d’alt risc. La decisió, emmarcada en un paquet de simplificació de normes digitals, vol reduir la càrrega burocràtica de les empreses i facilitar la innovació tecnològica. Tot i que el reglament va entrar en vigor l’agost del 2024, la plena aplicació estava prevista per a l’agost del 2026, però amb el nou calendari, el termini es pot estendre fins al desembre del 2027.
El canvi dona oxigen a un sector que exigia temps per adaptar-se a uns requisits tècnics que molts consideren immadurs. Brussel·les ha argumentat que els estàndards que han de concretar la llei encara no estan enllestits, i que obligar a complir-los sense definició clara podria generar inseguretat jurídica i frenar projectes.
Un mapa de riscos amb línies vermelles
L’AI Act classifica les aplicacions d’IA segons el seu impacte potencial sobre drets i seguretat. Les de risc mínim, com filtres de correu brossa o recomanadors senzills, queden fora de requisits específics. A l’extrem oposat, entre els usos d’“risc inacceptable” hi ha la manipulació deliberada del comportament, l’explotació de vulnerabilitats o la inferència de dades sensibles, queden prohibits.
Entre els dos pols hi ha els sistemes d’alt risc, que abasten àmbits especialment delicats, com ara la identificació biomètrica, l'educació, els recursos humans, els serveis públics essencials, el control de fronteres, l'aplicació de la llei o la protecció d’infraestructures crítiques. Per a tots ells, el reglament exigeix validació contínua del risc, traçabilitat de dades, supervisió humana, documentació tècnica exhaustiva i mesures contra biaixos i errors. És aquesta bateria d’obligacions la que ara s’ajorna.
L’enginyer industrial i soci d’Omnios, Oriol Vilàs, ha alertat que el pas enrere pot erosionar el lideratge europeu en regulació digital. “Retardar el control de la IA d’alt risc no és una qüestió tècnica, és una decisió estratègica. Si la UE vol protegir drets sense perdre múscul tecnològic, no pot dubtar mentre la resta accelera” ha afirmat.
Vilàs ha defensat l’AI Act com a referent mundial, però també ha rebutjat l’argument que “els estàndards no estan llestos”. “Si fos cert, evidenciaria una mala planificació. Però jo ho veig lligat a pressions externes, especialment de les grans tecnològiques nord-americanes i del govern dels EUA, mentre la Xina avança a una velocitat que Europa no pot igualar sense actuar com un bloc unitari”.
Per al directiu, el retard envia “senyals perillosos”, introdueix incertesa per a les pimes, dona avantatge a les big tech, i debilita l’autoritat normativa quan Europa aspirava a marcar estàndards globals.
Oportunitats i ombres per a l’enginyeria
Des del punt de vista industrial, la pròrroga ofereix marge per revisar sistemes existents, reforçar l'explicabilitat i desplegar controls. També obre negoci al voltant del compliment normatiu, amb auditories algorítmiques, plataformes de traçabilitat i validació de riscos. El revers és el risc d’una “desregulació encoberta” que perpetuï avantatges competitius dels gegants tecnològics.
L’impacte no s’acaba aquí. La Comissió vol facilitar l’accés a dades per entrenar models mitjançant “laboratoris de dades”, amb l’objectiu de millorar la competitivitat europea. La mesura pot impulsar la innovació, però intensifica el debat sobre privacitat. A més, s’anuncia una reforma de la normativa de cookies per reduir finestres emergents i permetre gestionar consentiments de forma persistida i amb un sol clic.
Què demanen els crítics
Les veus crítiques reclamen un gir estratègic en la política tecnològica europea, amb l’aprovació urgent d’estàndards tècnics clars i realistes en col·laboració amb enginyers i empreses, una aplicació uniforme de la normativa a tots els estats membres per evitar desigualtats, i una inversió decidida en supercomputació, dades i un núvol europeu propi que redueixi la dependència exterior. Alhora, defensen una protecció intel·ligent del mercat mitjançant mesures de reciprocitat i política antimonopoli, i adverteixen que regular sense una política industrial sòlida condemna Europa a perdre competitivitat.
“Europa no es pot permetre burocràcia que escanyi la innovació, ni dependència tecnològica crònica. Regular molt i invertir poc és recepta per a la irrellevància” ha sentenciat Vilàs.
