La UPC assessora el Govern sobre la fabricació de mascaretes sanitàries reutilitzables
Un grup d'investigació de la secció d'enginyeria tèxtil de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) assessora el Govern sobre la manera més ràpida i efectiva de fabricar mascaretes sanitàries reutilitzables per fer front al COVID-19. La investigadora i professora de l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), Mònica Ardanuy, fa molt temps que no es fabriquen mascaretes ''que es puguin rentar, esterilitzar i reutilitzar'' perquè s'han generalitzat les d'un sol ús, i per això creu que és ''molt difícil'' trobar al mercat els teixits amb què es fabricaven. Ardanuy explica que les mascaretes han de complir la normativa sanitària (FFP1, FFP2 o FFP3) i que la seva certificació requereix temps per la qual cosa, si es troben els teixits ''adients'' el temps de validació seria de ''setmanes o fins i tot mesos''.
El procés de fabricació de mascaretes reutilitzables comporta diferents fases. En primer lloc, s'han de seleccionar els materials tèxtils amb alta capacitat de filtració de micropartícules, i en segon lloc, realitzar assajos que confirmin la seva capacitat de filtratge, transpirabilitat i capacitat de respiració, un pas que només el realitzat el centre tecnològic AITEX, de València. Després, s'ha de fabricar el teixit i proveir-lo i , per acabar, confeccionar les mascaretes. Per Ardanuy, aquest és la fase més senzilla però tot i això, s'ha d'anar en compte perquè el disseny s'ajusti perfectament a la cara del professional sanitari.
Segons la investigadora, a Catalunya hi ha una indústria tèxtil ''molt potent'' i en particular, en fabricació de tèxtils tècnics, que podria engegar el procés de manera molt ràpida, i de fet, moltes empreses del sector, juntament amb associacions tèxtils, centres tecnològics i la mateixa UPC, ja estan treballant en aquesta direcció. Segons Ardanuy, la flexibilització recent de la normativa vigent podria afavorir la rapidesa en la fabricació d'aquesta material sanitari a Catalunya.
Com han de ser les mascaretes?
Les mascaretes sanitàries han de ser hidròfobes, sobretot de l'exterior. Per això es desaconsella el cotó, perquè tot i que és un material confortable, absorbeix l'aigua i les microgotes amb virus. A més, és un teixit que si no està tractat amb acabats antibacterians, afavoreix el creixement de bacteris. A més a més, la capacitat de filtració d'un teixit varia, segons els investigadors, en funció de la fibra, l'empaquetatge o l'estructura del teixit, el gramatge i la densitat, entre d'altres. Per això, des de la UPC s'insisteix que les mascaretes domèstiques no són aconsellables per a l'àmbit sanitari. Per a un ús temporal no sanitari, les teles més adients per construir mascaretes protectores serien teles amb poca absorció d'aigua, fabricades amb fibres hidrofòbiques o que absorbeixin poca aigua com ara el polièster o el polipropilè, teixits lleugers amb molta superfície específica i per tant, amb molta capacitat de filtració. També es poden combinar diferents capes de teles com fundes de coixins o draps de microfibra. Des de la UPC però, s'adverteix que en aquest cas serien solucions d'un sol ús i fora de l¡àmbit sanitari. Per això, Ardanuy demana ser ''prudents'' a l'hora de fabricar mascaretes amb tèxtils que no hagin estat ''mínimament testats''.
