La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a través de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), ha impulsat una nova fase del projecte Qui-Bot H2O, que ha incorporat intel·ligència artificial i visió per computador als seus robots educatius amb l’objectiu de fomentar vocacions científiques i trencar estereotips de gènere des de les primeres etapes educatives. Aquesta evolució ha estat possible gràcies a una subvenció de prop de 50.000 euros del Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya.
El projecte, liderat per l’equip investigador encapçalat per Marta I. Tarrés i Antonio David Dorado, ha combinat robòtica educativa, enginyeria química, TIC i perspectiva feminista en una proposta pedagògica innovadora adreçada a alumnat d’educació infantil, primària i secundària. Mitjançant una programació gràfica intuïtiva, l’alumnat ha interactuat amb robots capaços de participar en experiments químics aplicats a situacions quotidianes, fet que ha afavorit l’aprenentatge actiu i inclusiu.
En aquesta nova fase, l’equip ha desenvolupat dues línies tecnològiques avançades: d’una banda, un robot químic (‘custom-bot’) amb capacitat per manipular líquids i executar experiments de manera autònoma; de l’altra, un robot humanoide (‘humanoid-bot’) que ha incorporat intel·ligència artificial, visió per computador i interacció per veu, amb l’objectiu de reforçar la dimensió social i analitzar la resposta de l’alumnat en temps real.
El projecte ha mantingut una clara aposta per la ciència oberta, posant a disposició de la comunitat educativa els plànols, el codi i les instruccions de muntatge dels robots, per tal de facilitar-ne la reproducció i democratitzar l’accés a tecnologies educatives avançades.
Els resultats assolits han estat significatius: amb la participació de 212 alumnes de 44 centres educatius en sis tallers, s’ha registrat un nivell de satisfacció del 98,7%. A més, s’ha constatat la desaparició de la bretxa d’interès tecnològic entre nens i nenes, amb percentatges d’entusiasme similars (89,5% i 92,5%, respectivament), fet que ha evidenciat l’impacte positiu del projecte en la construcció d’imaginaris més inclusius en l’àmbit de l’enginyeria.
