L'accés dels enginyers a l'administració

L'accés a la funció pública dels professionals de l'enginyeria fa temps que està envoltat de certa polèmica i també malentesos, sobretot pels canvis en els plans d'estudi i l'estructura dels títols arran del Pla Bolonya –i, alhora, la multiplicitat de títols i especialitats- però també pels canvis que es van introduir a l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP) en la classificació del personal a les administracions.

Per aclarir la situació i donar suport tant a les administracions públiques, sobretot les locals, com als enginyers i enginyeres que aspiren a accedir a l'administració, els serveis jurídics d'Enginyers Industrials de Catalunya han elaborat un document –que es pot consultar als serveis jurídics de la institució- on reuneix bona part de la informació i documentació amb què es basa la normativa actual. Així ho ha explicat als Fulls d'Enginyeria Isidre Masalles, enginyer industrial i membre de la comissió d'Enginyers a les Administracions Públiques d'EIC, que reconeix que el treball neix de la voluntat ''d'explicar bé'' als agents implicats les diferències entre els enginyers industrials i els enginyers tècnics per definir correctament les ofertes en un concurs públic concret.

La implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) va suposar que per assolir la titulació equivalent a una enginyeria superior calia cursar el màster (en enginyeria industrial, de camins canals i ports, etc). Aquest màster permetia al professional mantenir les atribucions dels antics enginyers superiors que ja el Col·legi i l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya van resumir en aquest document el 2013.  Actualment, doncs, no disposar de màster limita la possibilitat de signar projectes industrials o d'instal·lacions energètiques, i per tant, hi ha tasques que no es poden atribuir a tots els graduats en enginyeria.

És una condició que cal, diu Masalles, que les administracions coneguin bé a l'hora de dissenyar un concurs públic i elaborar la fitxa del lloc de treball, per evitar ''conflictivitat''. I és que hi ha antecedents de concursos públics impugnats que obliguen a allargar tot el procés i, conseqüentment, generen  problemes tant a les persones professionals que volen accedir a la plaça com a les administracions que no la poden cobrir fins que no se soluciona. ''És important que les bases quedin clares i quins són els requisits''. En aquest sentit, cal tenir també en compte que la retribució també varia en funció de la titulació i que, en l'actual grup A –on, en general, poden accedir tots els graduats en enginyeria-, els enginyers industrials amb màster poden aspirar a tots els nivells, mentre que els ''tècnics'' com a molt poden tenir el nivell 26.

Per tant, Enginyers Industrials de Catalunya demana que les administracions tinguin clares les atribucions dels enginyers i enginyeres amb màster per requerir-lo sempre que sigui necessari i, si no ho és, es pugui considerar un mèrit. Malgrat tot, EIC demana que si és té en compte com a mèrit, sempre quedi justificat d'acord amb la formació requerida i la seva valoració no sigui ''desproporcionada''. Des de la comissió dels Enginyers a les Administracions Públiques consideren que caldria  promoure una normativa estatal o autonòmica que desvinculés l’accés a la funció pública exclusivament de les titulacions, per tal que s'obrissin a les persones que acreditin els coneixements i l'experiència necessària per la feina. Així, aposten perquè sigui el currículum formatiu i l'experiència el que s'hagi de tenir en compte per la selecció de personal.