La bretxa de gènere als sectors de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM) és ben present arreu del món. Tot i que la presència de les dones a les carreres tècniques de grau superior ha augmentant notablement, en els darrers anys, segueix essent insuficient.
Malgrat que un 54% del total d’estudiants universitaris són dones a Espanya, a l’enginyeria només representen una quarta part del total. Les dones ja són el 79% dels estudiants d’educació i el 72% dels de carreres relacionades amb benestar i salut. A les carreres tècniques, en canvi, les dones només representen el 12% del total. Per l’OCDE és un fet rellevant ja que aquest biaix de l’educació pot comportar un agreujament de la desigualtat de gènere a la societat.
Ens hauríem de preguntar, aleshores, perquè les dones segueixen essent una minoria a les carreres tècniques malgrat que les estadístiques indiquen que són més bones estudiants que els homes: les millors notes de les proves d’accés a la universitat a 14 de 17 comunitats autònomes de l’any passat les van treure les dones; tenen un índex de repetició de curs o abandonament d’estudis més baix que els homes i, en general, millor expedient acadèmic.
Una de les raons pot ser la persistència d’estereotips presents a la societat des del mateix moment en què naixem i que allunyen a la dona del món de la tecnologia des dels seus primers anys de vida.
També podríem esmentar l’anomenat sostre de vidre, concepte que fa referència a la dificultat que tenen les dones per poder compaginar la família amb la feina. Davant la pregunta: creus que la teva carrera professional pot veure’s afectada per la teva maternitat/paternitat?, només el 40% dels estudiants homes va dir que sí, mentre que en el cas de les dones, el 70% d’estudiants va respondre-hi afirmativament.
Els països avançats han fet un gran esforç per promoure la participació de les nenes i dones en el camp de la ciència al llarg dels darrers 15 anys. La mateixa Reial Acadèmia d’Enginyeria porta a terme el projecte “Dona i Enginyeria” des de fa dos anys per tal de despertar-los la vocació científica.
Tot i això, les dones fa dècades que fan aportacions decisives al progrés de la ciència i la tecnologia. Per exemple, tot i que fins l’any 2011, les dones tenien prohibit servir als submarins nord-americans, el periscopi va ser inventat per la Sarah Mather al 1845. Però no va ser la única figura femenina i enginyera rellevant al llarg de la història. Emily Warren (1843-1903) va ser qui va liderar la construcció del famós pont de Brooklyn, gràcies als coneixements necessaris que havia adquirit per ella mateixa.
I podríem seguir: Pilar Carega Basabe (1908-1993) va ser la primera dona enginyera titulada als 21 anys a España i la primera a conduir un ferrocarril. I no hagués sigut possible arribar a la lluna si no fos per Katherine Johnson (1918), que va ser qui va calcular la trajectòria del vol espacial d’Alan Shepard, el primer nord-americà que va viatjar a l’espai.
Per tant, potser seria bo reivindicar aquests referents i que serveixin d’inspiració per a les futures enginyeres.
