Les dones dirigeixen les principals tecnològiques de l’estat, però encara hi ha camí per recórrer

En el camí cap a la igualtat entre homes i dones hi ha jugat un paper molt rellevant centenars d’enginyeres anònimes que s’han format i han exercit en un entorn eminentment masculí. Cada cop és més el nombre de dones que estudia Enginyeria i de mica en mica es va normalitzant la seva presència en el món laboral. Tot i això, les que arriben a posicions rellevants encara són poques.

Tanmateix, actualment, al capdavant de les principals tecnològiques de l’estat espanyol hi ha dones com Helena Herrero (HP), Rosa García (Siemens), Irene Caro (Facebook), Pilar López (Microsoft), Marta Martínez (IBM) o Fuenciscla Clemares (Google). Però només el 17% dels membres dels consells d’administració de l’Ibex-35 són dones, i només el 24% dels ministres dels països de la UE són dones. Al Mobile World Congress d’enguany només el 23% dels visitants van ser dones, davant del 21% de l’edició del 2016.

Pel que fa a la situació actual de la dona a la universitat, cal remarcar que, tot i que gairebé el 60% de l’alumnat universitari són dones que acaben la carrera en un 60% dels casos —davant un 40% dels homes—, quan arriben al doctorat, en canvi, hi ha un 20% més de dones que d’homes que abandonen la tesi de doctorat. Només un 16% arriben a catedràtiques i molt poques, a deganes o rectores.

Així, doncs, l’ascens de les dones queda frenat, malgrat que les dones representen un 60% de l’alumnat de les universitats, malgrat que obtenen el 59% de les beques i més places també a les oposicions, i malgrat que tenen, per tant, més èxit en els primers passos de la vida acadèmica.

A més, la distribució de les dones en els diferents camps acadèmics és desigual. L’educació concentra un 78,1% de dones. També és elevat el 74,5% de dones en estudis de salut i serveis socials. Però és tot el contrari en carreres cientificotècniques; només un 33,8% de dones cursen carreres de ciències, Matemàtiques i Informàtica, i un 28,1%, d’enginyeries.

“Si hi ha reconeixement i es fa una aposta per la visibilitat crec que el futur de la dona en el camp tecnològic serà molt i molt important”

Núria Salán, Professora de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), és també la presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia. A més, ahir la Fundació Orange la va guardonar amb el ‘Segon Premio Dona i Tecnologia-Fundació Orange’, un reconeixement que destaca a una dona per la seva important labor en els àmbits de la innovació social, la tecnologia i la comunicació.

Docent, investigadora en materials i en innovació docent i en metodologies d'aprenentatge, així com en la captació de talent femení i en l'apoderament de noves generacions de dones tecnòlogues en tots els àmbits (enginyeria, arquitectura, informàtica, telecomunicacions, etc.), assegura que “necessitem que hi hagi visibilitat del que han fet les dones al llarg de la història i del que estan fent i faran. Per exemple, la Wi-Fi la va inventar una dona. La usem diàriament però ningú sap el seu nom. El GPS és un altre cas. No obstant això, a Hedy Lamarr se la coneix com a actriu. Això és el que jo intento destacar en la meva activitat en el meu dia a dia”.

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"1269","attributes":{"alt":"","class":"media-image","style":"height: 450px; width: 800px;","typeof":"foaf:Image"}}]]

Per a Núria Salán, sovint la gent s'estranya de que hi hagi dones forjadores, o soldadores, o metal·lúrgiques: “Això és un indicador de que encara no tenim incorporat que les feines ni les professions no haurien d'estar segregades. No hi ha feines d'homes ni feines de dones, sinó feines ben fetes per persones”, assegura. Per altra banda, apunta que “el que sí és evident és que a les dones, pel que sembla, els atreuen més determinades titulacions de l'àmbit tecnològic, ja que les titulacions "bio" i "eco" és on més dones trobem, dins de tot el mapa de titulacions tecnològiques”.

De cara als propers anys, la presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia assenyala que “si hi ha reconeixement i es fa una aposta per la visibilitat crec que el futur de la dona en aquests camps serà molt i molt important. Però calen referents i models. Sense aquests, és complicat aconseguir que les futures generacions (nenes de 10 a 14 anys) puguin "empatitzar" amb models tecnològics. Si donem visibilitat a les tasques ben fetes (molt ben fetes!) per dones, les nenes d'avui poden emmirallar-se i pensar "jo també vull ser com aquesta persona". I ja ho tenim! La fòrmula la coneixem. Només cal posar-la en marxa!”.

Pioneres

Isabel Trabal va ser la primera dona catalana que es va titular en Enginyeria Industrial, l’any 1949, i va ser la primera de la seva promoció a tot Espanya. Va morir el 2014, dos anys després de la seva última entrevista, a Fulls dels Enginyers. Trabal mantenia aleshores la memòria intacta i recordava el primer dia de classe com si fos ahir: “El professor ens va col·locar en ordre de llista i un cop asseguda em va preguntar si volia una cadira a part. Vaig respondre molt contundent: ‘No senyor, jo sóc un alumne com un altre’”. Es va fer un murmuri d’acceptació i des d’aquell dia mai va tenir cap dificultat pel fet de ser dona. Feia treballs conjunts, es passaven apunts… “El que fes falta, era una més i mai vaig deixar de portar faldilles!”, exclamava. En acabar els estudis, es va posar al capdavant de la fàbrica del seu pare amb el seu germà Pere. Tampoc aleshores va patir discriminació o menyspreu per part dels treballadors i companys. A partir del 1981, amb la fàbrica tancada, va dedicar-se exclusivament a Caixa d’Enginyers, de la qual havia estat cofundadora. També va formar part de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, com a bibliotecària i membre de la Junta.

Maria del Carmen Martínez Ubieto va néixer a Barcelona el 1943 i va morir l’any 2012. Va estudiar Enginyeria i va obtenir el setè millor expedient de l’Estat. Les seves filles, Itziar i Mireia Pagès, recordaven per als Fulls dels Enginyers l’any 2013 la història de la seva mare, un fragment del relat que explica la lluita de la dona per aconseguir el paper que li pertoca en l’enginyeria: “Va arribar a l’Escola amb 17 o 18 anys. El primer símptoma que li va fer notar que aquell era un món d’homes és que no hi havia lavabos per dones. Ningú no havia pensat a posar-n’hi per si hi cabia la possibilitat que alguna dona hi anés a estudiar”, explicaven.

La primera feina va ser a Fecsa, però va marxar perquè estava convençuda que mai la tractarien com a enginyera, sinó com una secretària. Va desenvolupar la seva carrera professional com a delegada comercial de l’empresa Arteche.

Laura Tremosa (Espolla, 1937) va rebre els Fulls dels Enginyers fa pocs mesos a casa seva, al barri de Sarrià de Barcelona, per dur a terme una entrevista. Va ser la segona dona a obtenir el títol d’enginyera industrial de l’escola de Barcelona i l’única dona que va cursar els estudis de tota la seva promoció. Va acabar la carrera l’any 1960. I, òbviament, va ser la primera dona a dirigir una revista espanyola de temàtica exclusivament industrial. Tremosa ha dedicat pràcticament tota la seva trajectòria professional a la premsa tècnica, un sector en el qual ha vist néixer i desaparèixer moltes revistes.

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"1270","attributes":{"alt":"","class":"media-image","style":"height: 450px; width: 800px;","typeof":"foaf:Image"}}]]

A Catalunya i Espanya tenim molts indicis de la participació activa de les dones en el món de la tècnica i de la ciència. S’ha de tenir en compte que les empreses i els tallers petits i mitjans, així com les explotacions agrícoles similars, eren, fonamentalment, empreses familiars en les quals les mares i les filles portaven a terme tasques rellevants.

Història

La Reial ordre de 8 de març de 1910 va autoritzar per primera vegada l’accés oficial de les dones a la universitat espanyola. Abans, amb permisos especials —i també amb especials dificultats—, algunes ja ho havien assolit. Concretament, trenta-sis dones s’havien llicenciat després de superar barreres que incloïen l’autorització del Consell de Ministres. Però no és fins a aquesta data que es decreta una de les «normalitats» més importants de l’educació superior. Són, doncs, set segles de retard des de la creació de la primera universitat espanyola.

Durant el primer terç del segle XX, l’«educació femenina» va experimentar un progrés significatiu. Posteriorment, amb l’arribada de la dictadura franquista es va aprovar la Llei de 29 de juliol de 1943, sobre ordenació de la universitat espanyola, que va incorporar canvis legislatius en l’estructura universitària, amb la finalitat de «tornar a Espanya la seva unitat, la seva grandesa i la seva llibertat» (sic). En aquest context, però, les qualitats atribuïdes a la dona catòlica, la dona ideal del règim, eren en certa mesura incompatibles amb la vida universitària, científica i acadèmica.

Segons dades de l’Institut de la Dona, fins a l’any 1945 el nombre total d’estudiants no va superar els 32.500, només 5.000 dels quals eren dones, és a dir, un 13%. Aquesta xifra no va augmentar substancialment fins a la segona meitat dels cinquanta. L’any 1960 arriba a 62.000 alumnes, 11.000 dels quals són dones, un 19%. l’any 1968 les dones representen ja un 30% de la població universitària. El 1987, les dones ja representen el 50% de l’alumnat universitari.

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"1271","attributes":{"alt":"","class":"media-image","style":"height: 450px; width: 800px;","typeof":"foaf:Image"}}]]

Estudiants d’Informàtica: per a cada nou homes només hi ha una dona

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han unit forces per conscienciar sobre les importants diferències de gènere entre l’alumnat de les titulacions d’Informàtica, en què per a cada nou homes només hi ha una dona. Les dues universitats van presentar el vídeo 'El que no t’expliquen', que s’ha elaborat conjuntament des dels estudis d’Informàtica de les dues universitats.

El vídeo explica la importància de les dones en la història de la informàtica i recorda que des de petits ambdós sexes tenen les mateixes capacitats en l’ús i l’aprenentatge de les tecnologies. També s’alerta que en l’adolescència els estereotips, els prejudicis i els missatges subliminals provoquen que moltes noies no vulguin apostar per aquest tipus de titulacions.

L’estudi «Reptes de la persistència de rols i estereotips de gènere en l'elecció d'estudis superiors des d'una perspectiva longitudinal. Paper de les famílies i del professorat», finançat pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat i del qual l’autora Milagros Sáinz va presentar les conclusions més importants, és una recerca pionera en el seu àmbit a Espanya. Tal com indica el vídeo –que recorda que amb 15 anys un 25% dels nois s’inclina per estudiar Enginyeria Informàtica per només un 9% de noies–, l’estudi conclou que les noies tendeixen a infravalorar la seva competència en matèries habitualment vinculades als homes, com la tecnologia i les matemàtiques. Això passa encara que tinguin millors qualificacions que els nois. En canvi, els nois acostumen a sobrevalorar les seves competències en aquestes mateixes matèries malgrat que les seves notes siguin més baixes que les de les noies.

Camí per recórrer

A la universitat espanyola les dones suposen un 54,3% de l’alumnat i un 57,6% dels titulats. A partir d’aquí la seva presència es va difuminant progressivament segons s’ascendeix en l’escalafó.

A nivell de professorat les dades ja s’inverteixen: elles passen a ser un 40%; ells, un 60%. La proporció es desploma en el següent esglaó, les càtedres. Aquí hi ha quatre homes per cada dona (80% enfront del 20%). A les direccions el seu percentatge és exigu. Només una dona regeix els destins d’alguna de les 50 universitats públiques (2%), vuit si es comptabilitzen les universitats privades.

Però, malgrat la gran distància que hi ha entre la situació actual i la de fa un segle, el sistema universitari conserva elements que, a la pràctica, impedeixen encara que la participació de les dones en tots els espais de decisió, el trajecte professional de les dones, la promoció de les dones i la canalització dels interessos científics de les dones en relació amb els diferents àmbits del saber es desenvolupin en situació d’igualtat respecte dels homes, o que, si més no, produeixen tensions relacionades amb els estereotips de gènere i amb altres biaixos sexistes poc visibles que obstaculitzen el trajecte de moltes dones en el projecte acadèmic o en la carrera investigadora. Aquests desequilibris, àmpliament descrits en l’abundant producció d’estudis científics i d’estadístiques sobre aquest tema, s’han començat a reconèixer com a obstacles determinats pel que fa a augmentar el nivell de qualitat del sistema universitari, a avançar en termes de competitivitat i a crear condicions més favorables per afavorir el desenvolupament i l’aprofitament del talent
femení.

El percentatge de catedràtiques és molt inferior al de catedràtics i els llocs de decisió, de gestió, de negociació política, estan ocupats majoritàriament per homes; la promoció i la carrera investigadora de les dones és discontínua o plena d’entrebancs per aconseguir la consolidació laboral, atès que han hagut d’assumir models clarament masculins o han hagut de fer veritables equilibris per conciliar la vida professional amb la maternitat, la vida familiar o les tasques de cura; o les eleccions particulars estan determinades per les connotacions de gènere que tenen encara certs estudis o àmbits científics.